La III Cimera Social de l'Aigua reuneix entitats, centres de recerca i moviments veïnals
GIRONA, 20 gen. (EUROPA PRESS) -
35 entitats han criticat durant la III Cimera Social de l'Aigua "falta de valentia de la Generalitat i ajuntaments amb els grans consumidors" davant la sequera, mentre es redueixen a més de la meitat els cabals mínims circulants dels rius.
70 representants d'organitzacions socials, ecologistes, universitats i centres de recerca, moviments veïnals i operadors públics s'han reunit aquest dissabte a Arbúcies (Girona) per a la III Cimera Social de l'Aigua, informen en un comunicat.
Han reclamat un debat públic a Catalunya "per abordar la reducció de la demanda d'aigua i el canvi de model econòmic", ja que les sequeres seran cada cop més recurrents.
Les organitzacions lideren des de setembre la campanya 'D'on no n'hi ha, no en raja' per "denunciar els interessos en la gestió de l'aigua i coordinar accions", i en la III Cimera consensuen una estratègia.
EL GOVERN
Afirmen que les diverses fases del Pla especial per sequera (PES) estableixen diferents restriccions per a grans consumidors d'aigua, però asseguren que el Govern no publica les dades de consum dels grans consumidors "ni cap dada que confirmi l'eficiència de les restriccions i l'estalvi assolit".
Sí que aplaudeixen la moratòria en noves activitats econòmiques que utilitzin molta aigua, tot i que "arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, ja que només s'aplicarà en fase d'emergència".
Consideren que el Govern anteposa "interessos econòmics de determinats sectors" a preservar rius i ecosistemes, i els amoïna que la restricció addicional més severa sigui reduir a més de la meitat els cabals mínims circulants del Ter, Llobregat i Muga, però no endurir restriccions als grans consumidors.
Al juny van entregar a la Generalitat 43 propostes per fer front a la sequera i "protegir l'aigua com a bé públic".
ELS AJUNTAMENTS
Quant als ajuntaments, creuen que "també tenen una gran responsabilitat per no exercir les seves competències": no abordant el problema de les fuites, les pistes de gel, el control del consum domèstic i urbà, ni fent campanyes d'estalvi.
A més, asseguren que un de cada quatre ajuntaments "encara no té a punt els Plans municipals per sequera, que són obligatoris per llei".
MESURES
Els col·lectius demanen mesures estructurals per reduir la demanda d'aigua i prevenir crisis com l'actual, i critiquen "la confiança excessiva que el Govern diposita en la dessalinització i regeneració", sobretot si alhora no es redueix el consum global d'aigua.
Reclamen abordar la reducció de la demanda d'aigua i restaurar els aqüífers contaminats (principalment per nitrats procedents de macrogranges), "abans de posar en funcionament infraestructures costoses amb un alt consum elèctric".
"A causa de tenir la dessalinitzadora del Prat a màxim rendiment, la tarifa d'Aigües Ter-Llobregat ja s'ha incrementat un 30%", adverteixen.
EL SIURANA
També opinen sobre el recentment anunciat projecte per portar aigua de l'Ebre al Priorat (Tarragona) fins a l'embassament del Siurana: expliquen que des d'aquest embassament surt el transvasament al pantà de Riudecanyes, on dona servei al proveïment de Reus i Camp de Tarragona, i alerten que "aquest transvasament és el que asseca la conca del Siurana i fa que no disposi d'aigua per als cultius propis del Priorat".
Per això, insten a retirar el transvasament del Siurana a Riudecanyes i "posar en marxa la regeneració d'aigua de la depuradora de Reus".
