L'1,4% dels nens té carències alimentàries i el 6,6% no pot permetre's roba nova
BARCELONA, 23 Jul. (EUROPA PRESS) -
El 27,9% de les famílies amb fills de menys de 16 anys de Barcelona té dificultats per arribar a final de mes, xifra que baixa al 24,6% en les famílies que són biparentals i ascendeix al 49% en les monoparentals, que representen un 12,6% de les llars amb fills de menys de 16 a la ciutat.
Del total de 139.293 famílies amb menors de 16 anys, en un 8,1% no treballa cap dels pares --el 16% en el cas que siguin de nacionalitat estrangera-- i en el 36,6% treballa un d'ells, segons el Baròmetre de la Infància i les Famílies, encarregat per l'anterior Govern municipal de CiU, datat del desembre del 2014 i presentat aquest dijous en roda de premsa per la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.
L'estudi revela que el 10% de les llars amb menors amb més ingressos acumulen un 24,1% dels ingressos totals de les famílies, gairebé la mateixa xifra (25,2%) que el 50% de les llars amb menys ingressos, el que demostra les desigualtats a la ciutat, segons Ortiz.
Un 9,9% de les famílies no veu assumible la despesa actual de la seva hipoteca o lloguer --un 8% en les biparentals i un 21,2% en les monoparentals--, i un 39,4% no podria fer front a una despesa imprevista de més de 650 euros, xifra que augmenta al 66% a les llars monoparentals.
CARÈNCIA MATERIAL I ALIMENTÀRIA
Sobre alimentació, l'1,4% dels nens entre 0 i 15 anys --el total és de 214.931 a la ciutat-- viu en llars on no poden permetre's un dinar de carn, pollastre o peix com a mínim cada dos dies, i la xifra augmenta fins al 4,4% en les famílies amb rendes més baixes, mentre que en les mitjanes n'hi ha un 0,5% i en les altes, un 0,3%.
El 6,6% dels menors no disposen de roba nova perquè la família no s'ho pot permetre, mentre que un 11,3% no pot accedir regularment a activitats d'oci i un 7,5% no pot participar en viatges i esdeveniments escolars de pagament.
Ortiz ha destacat que les carències alimentàries no són tan notables com esperava perquè "moltes polítiques s'han vinculat a aquesta qüestió, mentre no s'ha posat prou el focus en altres necessitats que també són importants per al correcte desenvolupament dels menors, com el dret a jugar".
14.400 NENS SENSE ANIVERSARI
No poden celebrar ocasions especials, com ara el seu aniversari, un 6,7% --14.400 nens--, els mateixos que no poden reunir-se amb els amics per jugar o convidar-los a berenar a casa seva, mentre que un 3,9% no pot permetre's equip d'oci a l'aire lliure --per exemple, patins i bicicletes--, un 2,7% no té llibres adequats per a la seva edat ni joguines per utilitzar a dins de casa i un 1,9% només té un parell de sabates.
Pel que fa a la valoració dels pares sobre la salut dels seus fills, el 74,3% la considera molt bona, però la xifra baixa segons ho fa la renda --fins al 66,2% en les més baixes--, i l'obesitat dels nens entre els 2 i els 15 anys és de l'11,3% a la ciutat, i augmenta notablement en els fills de pares de nacionalitat estrangera (19,7%), i en els nens d'entre 2 i 6 anys (19,8%).
Pel que fa a l'educació, un 9,3% dels nens entre 12 i 15 anys han repetit algun curs de primària; augmenten fins al 23,4% en fills de pares estrangers i es redueixen fins al 6% entre els de pares amb estudis terciaris, mentre que els nens repeteixen més que les nenes, amb un 10,5% enfront a un 7,6%.
POBRESA ENERGÈTICA
El 41% de les llars amb menors de 16 anys dedica més del 30% dels seus ingressos a pagar l'habitatge --ascendeix al 67% en famílies de nacionalitat estrangera i al 52% en les monoparentals--, i un 13,4% han tingut endarreriments a l'hora de pagar la hipoteca o el lloguer l'últim any, xifra que puja fins al 31,8% en famílies amb pares estrangers i al 20,5% en les monoparentals.
Un 13,3% dels menors de 16 viuen en llars que no poden mantenir l'habitatge en una temperatura adequada durant els mesos d'hivern --respecte a l'11% a Catalunya i l'11,5% a Espanya--, que augmenten al 25,9% en les rendes més baixes, mentre que és al 14% a les mitjanes i al 2,4% en les més altes.
Els barris amb les rendes més baixes --de 7.087 euros a 13.173-- es concentren sobretot al districte de Nou Barris i el de Sants-Montjuïc, mentre que les rendes més altes --de 19.300 euros als 45.360-- se situen especialment a Sarrià-Sant Gervasi i les Corts.
Ortiz ha assenyalat que les dades permetran al Govern municipal impulsar les polítiques necessàries per revertir-les, i ha criticat que l'equip de l'exalcalde Xavier Trias no publiqués el baròmetre: "Una de les nostres prioritats és la transparència i no amagar aquelles coses que no ens agraden de la ciutat".
El treball de camp es va realitzar en dues etapes --del 18 de juny al 31 de juliol i de l'1 al 6 de setembre del 2014-- amb 1.200 entrevistes a famílies, i es van agrupar els 73 barris de la ciutat en tres trams en funció de la renda familiar disponible, amb 400 entrevistes per cadascun dels tres trams.
