"Cal considerar l'opció que hi hagi màquines conscients en el futur"
BARCELONA, 22 juny (EUROPA PRESS) -
Uns 250 experts internacionals indaguen en la consciència i els últims descobriments en la Conferència Internacional del Human Brain Project, que acull el Caixaforum de Barcelona des d'aquest dijous i fins a aquest divendres, i posa en comú enfocaments neurobiològics, clínics, tecnològics, filosòfics i ètics sobre consciència humana, animal i tecnològica.
"És necessària una teoria de la consciència", un marc teòric que permeti mesurar la seva existència, ja que actualment es desconeix com mesurar-la i què buscar per identificar-la, ha afirmat en roda de premsa el president científic de la trobada, Johan Storm, que ha celebrat que es tracta d'un moment molt emocionant, superat el tabú que eren aquests estudis al segle passat.
El neurocientífic de la Universitat d'Oslo (Noruega) ha explicat que s'estan investigant tecnologies inspirades en el coneixement del cervell que, al seu torn, inspiren la construcció de màquines, la qual cosa genera la pregunta de si pot emergir consciència en aquestes: "És una possibilitat, cal considerar l'opció que hi hagi màquines conscients en el futur", ha afirmat Storm.
Entre les aplicacions, ha destacat que investiguen interfícies d'ordinador que permetin llegir l'activitat cerebral o permetre que aquesta controli el món exterior, la qual cosa seria útil per a pacients amb paràlisis, en el que l'expert en neurologia de la consciència Steven Laureys ha remarcat que té enormes aplicacions clíniques, per exemple en malalties neurodegenerativas, que afectaran a un de cada tres europeus.
Laureys, de la Universitat de Liege (Bèlgica), treballa a reduir la incertesa que existeix encara sobre si un pacient és conscient o no, la qual cosa suposa un repte per la dificultat de la comprovació externa, i ha celebrat que es doni aquesta "trobada històrica entre ments brillants que discuteixen conjuntament com emergeix la consciència humana".
Ha destacat la necessitat d'avançar en aquestes investigacions, davant la gran incidència de les demències amb l'envelliment de la població, i ha lamentat que les farmacèutiques es retiren d'aquest àmbit i queda només a càrrec de fons públics: "Si parem de buscar no trobarem cura per a aquests pacients".
El científic belga ha detallat que existeixen nivells de consciència --i no només existència o inexistència--, per la qual cosa cal avançar en com identificar-los i predir-los, i ha explicat que actualment treballa en un projecte d'estimulació cerebral no invasiva (amb elèctrodes externs) per recuperar la consciència.
En aquest tipus de medicina, "no només cal esperar solucions de la farmacologia, sinó que també hi ha estratègies 'low tech', com estils de vida saludables, la qualitat del son, i el nivell d'estrès", i ha afegit que també estudia l'efecte de la meditació en el cervell.
"ERROR HISTÒRIC"
"Ha estat un error històric, d'una perspectiva egocèntrica, considerar que només els humans són conscients", ja que la resta d'animals poden tenir consciència i emocions, i ha reflexionat sobre que a mesura que s'avança en la comprensió de la ment animal, evoluciona la forma en la qual se'ls tracta i s'endureixen les regulacions europees.
La coordinadora ètica del Human Brain Project, l'experta en neuroética Kathinka Evers, ha afirmat que "les teories científiques no venen nues d'interpretacions, i cal reflexionar sobre com aplicar els descobriments de forma beneficiosa per a la societat", com podran usar-se i amb quins límits ètics i de regulació.
EUTANÀSIA I CONSENTIMENT
Ha destacat qüestions ètiques i socials com per exemple què fer si es detecta que hi ha consciència residual en un pacient en coma o anestesiat, així com el tracte de pacients vulnerables en els quals no es pot fer qualsevol investigació perquè no poden donar el seu consentiment: "Sembla mentida, però encara és difícil saber si un pacient està conscient, falten mètodes objectius".
Evers ha afirmat que si hi ha formes de veure si hi ha consciència, és un "deure moral" desenvolupar-les i avançar en aquest aspecte, sobre el qual ha afegit que no és simplement aconseguir comunicació amb una persona en coma, sinó que també cal debatre sobre quines interpretacions donar a preguntes com, per exemple, si vol seguir vivint, que no poden ser simples.
També cal pensar com s'usen els coneixements i qui els usa, i ha posat un exemple d'"abús polític dels coneixements" en l'ús d'alguns polítics argentins d'estudis sobre com la pobresa influeix en el desenvolupament del nen amb els quals han argumentat que els pobres són menys intel·ligents, sobre la qual cosa l'experta ha explicat que és fals.
Sobre la possibilitat que un robot tingui consciència, Evers ha observat que en els humans hi ha una relació entre matèria i consciència, però en les màquines es desconeix si hi ha relació i quina és, per la qual cosa no es pot mesurar, i és "impossible de saber".
La científica de l'Institut d'Investigacions Biomédicques August Pi i Sunyer de Barcelona Mavi Sánchez, coordinadora local de la conferència, ha destacat que en la trobada els experts han presentat els últims treballs sobre mecanismes neurobiològics implicats, en el marc d'un projecte (el Human Brain Project) cofinançat per la Uniín Europea.
