Actualitzat 18/04/2013 16:55

El 20% de la posidònia de Ses Salines de Formentera ha estat arrencada per les àncores

Detalle Del Impacto De Los Fondeos Sobre La Posidonia Oceánica En Baleares.
OCEANA, ENRIQUE TALLEDO/EUROPA PRESS

MADRID 18 abr. (EUROPA PRESS) -

L'organització de conservació marina Oceana ha denunciat que en els últims quatre anys les àncores dels vaixells han arrencat més d'un 20% de posidònia al parc Natural de Ses Salines (Formentera).

Segons un informe científic a què ha tingut accés l'ONG, això demostra la degradació d'aquest hàbitat protegit per la Unió Europea pel fondeig il·legal d'embarcacions.

El retrocés de la posidònia entre 2008 i 2012 es deu a les embarcacions que fondegen il·legalment sobre posidònia i que arrenquen les plantes amb l'àncora.

La praderia del Parc Natural de Ses Salines, on es va realitzar l'estudi, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en 1999.

L'informe ha estat fet per set biòlegs marins de la consultoria ambiental OceanSnell, que han analitzat la situació de les praderies de Posidònia oceànica entre Punta Pedrera i S'Espalmador, a l'àrea inclosa al parc Natural de Ses Salines i al lloc d'Importància Comunitària (LIC) Ses Salines d'Eivissa i Formentera, de la Xarxa Natura 2000 de la UE.

L'estudi compara l'estat de la praderia el novembre de 2012 amb dades del 2008, quan es van realitzar, utilitzant els mateixos mètodes que ara, les investigacions del projecte LIFE finançades per la UE i el Govern de les Balears.

En aquests quatre anys la praderia s'ha reduït entre un 16 % a la zona que millor ha resistit i un 44% en la més castigada.

Els autors de l'estudi afirmen sense cap mena de dubte que "l'elevada presència de posidònia morta i el descens de la cobertura en totes les zones és conseqüència directa del fondeig d'embarcacions sobre les praderies".

Segons el document, aquesta afirmació "es basa en la presència de gran quantitat de marques de garreig d'àncores d'embarcacions, els blocs de praderia arrencats, la distribució en taques i localització de les zones de mata morta, així com l'elevat nombre d'embarcacions que fondegen en aquestes zones durant l'època d'estiu".

Els instruments d'investigació van localitzar 209 marques de garreig sobre la posidònia, alguna d'elles de fins a 344 metres de longitud, i s'estima que l'impacte directe d'aquestes marques és de prop d'11.000 metres quadrats.

En aquest sentit, el biòleg i director executiu de Oceana Europa, Xavier Pastor, ha assenyalat que la Comissió Europea va desestimar en 2012 una queixa plantejada per Oceana sobre la destrucció d'aquesta praderia de posidònia perquè no disposaven d'un estudi científic, sistemàtic i global de la zona, sinó només d'imatges de llocs puntuals on els danys eren evidents.

Tot i això, ha afegit que aquest informe aporta les proves que necessita la Comissió i que demostren que la gestió que realitza el govern autonòmic a la zona protegida, i "alhora tan castigada, és francament millorable".

Pastor ha descartat buscar polèmica amb l'executiu regional perquè vol "col·laborar que se solucionin els problemes amb propostes en positiu".

Per aquesta raó, demana al conseller de Medi Ambient, Gabriel Company, que es posi en marxa "ràpidament" el procés d'instal·lació de boies ecològiques, que són, segons la seva opinió, "l 'única manera possible de permetre la presència la presència d'un número controlat d'embarcacions de totes les eslores sense danyar les praderies".

Contingut patrocinat