BARCELONA, 30 oct. (EUROPA PRESS) -
El 15% dels centres d'atenció primària (CAP) de Barcelona no compleixen amb la normativa vigent en accessibilitat comunicativa, per a persones amb discapacitat visual, auditiva o intel·lectual, i el 2% no tenen suficient accessibilitat o practicabilitat física, segons un estudi que ha mesurat tots els tipus de diversitat funcional amb persones afectades.
Es tracta d'un anàlisi de l'Ajuntament de Barcelona i el Servei Català de la Salut (CatSalut) de la Generalitat, que ha detectat una accessibilitat adequada en la pràctica totalitat dels centres --el 98% físicament i el 85% comunicativament però ha proposat millores "dedicades a cercar l'excel·lència", ha explicat en roda de premsa aquest dimarts el gerent de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona (IMPD), Ramon Lamiel.
Han realitzat l'estudi en el terreny un grup de 40 persones amb discapacitat, en un pla d'ocupació, que han visitat 53 dels 56 CAP de la ciutat, i el treball ha aplicat la metodologia Clear Code Architecture, que té en compte estàndards d'excel·lència, i han proposat "petites millores" que permeten fer un gran salt qualitatiu, per exemple senyalèctica accessible i paviment podotàctil.
A l'acte, la comissionada de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, ha destacat que encara que els percentatges en els quals manca accessibilitat poden semblar baixos, són rellevants perquè "això vol dir que hi ha persones que no surten casa seva perquè no tenen accessibilitat", davant del que ha reivindicat arribar al 100% que marca la llei.
Ha posat en valor que les persones amb discapacitat que han realitzat aquest pla "han ajudat a veure on estaven els problemes, més enllà dels elements normatius", i encara que ha reconegut que hi ha un endarreriment en l'accessibilitat comunicativa, ha remarcat que són canvis possibles perquè no requereixen una partida pressupostària molt gran, i ja han parlat amb la Generalitat en aquest sentit.
La sotsdirectora del CatSalut, Marta Chandre, ha assegurat que s'incoporarán en aquests centres les recomanacions de l'estudi i que inclouran aquesta "mirada específica" sobre diversitat funcional a l'enquesta que fan als usuaris.
LAVABOS, ELS MENYS ACCESSIBLES
La porta dels centres és l'ítem més accessible (96%), seguit de la recepció i els despatxos (tots dos amb el 91%), mentre que els espais amb menys accessibilitat són els lavabos (70%), que "normalment compleixen els cànons mínims d'accessibilitat, però de vegades la disposició dels elements no és la més correcta".
En els banys han recomanat instal·lar pestells i aixetes accessibles, llums automàtiques i miralls a l'altura adequada --una de les faltes d'usabilitat més freqüents--.
La urbanització té un 74% d'accessibilitat, i encara que té accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda i bona il·luminació, recomanen afegir paviment podotàctil per a discapacitats visuals, arreglar els paviments en males condicions, millorar les baranes i col·locar un cartell de confirmació de destinació per a cecs.
A la recepció (accessible en el 91%) i les sales d'espera (83%) faria falta mobiliari accessible --amb cadires per a persones obeses i espais per a cadires de rodes-- i suports a la comunicació i senyalèctica, per exemple amb avisos de torns visuals i auditius.
Als passadissos (89%) veuen necessitat d'eliminar elements que redueixen la seva dimensió i protegir elements de seguretat --com a mànegues i apaga incendis--, i a les escales (89%) indiquen la necessitat d'instal·lar dues altures de baranes i la senyalística.
L'estudi s'emmarca en el Pla d'Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026 que coordina l'IMPD amb la finalitat d'adaptar la ciutat als nivells més alts possibles, i la major diferència detectada entre els ambulatoris té a veure amb la seva edat constructiva.
Lamiel ha explicat que el dilluns va haver-hi una reunió amb el Consell d'accessibilitat de Catalunya, en la qual es va dir que en nou mesos estarà desenvolupat el reglament de la llei catalana d'accessibilitat perquè ja ha entrat a tràmit el decret, que té "unes dimensions molt considerables", equiparable a deu decrets.
Els 13 grups que analitza la metodologia utilitzada comprenen les persones que no veuen, veuen poc, confonen els colors, no senten bé, utilitzen llenguatge de signes, no comprenen el llenguatge, no caminen, caminen amb molta dificultat, caminen amb dificultat, manipulen amb dificultat, amb dèficit cognitiu, de talla baixa i amb hipersensibilitat.
