PAMPLONA 16 març (EUROPA PRESS) -
La Generalitat de Catalunya ha subscrit aquest divendres una declaració institucional de compromís amb la memòria juntament amb Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Canàries, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Extremadura, Navarra, La Rioja i País Basc.
Aquestes regions han expressat, així mateix, la seva disposició a col·laborar "a l'hora de donar respostes a les famílies de les víctimes del 1936".
Representants de les 13 comunitats autònomes han signat aquest divendres la declaració en un acte celebrat en la Galeria Sud del Palau de Navarra amb motiu de la trobada mantinguda en la segona jornada de la Xarxa Interautonòmica de Memòria Històrica.
La consellera de Relacions Ciutadanes i Institucionals del Govern de Navarra, Ana Ollo, ha estat l'encarregada de donar lectura a la declaració institucional en la qual es condemna el cop militar del 1936 i la dictadura franquista i s'expressa un compromís amb "una cultura de pau, respecte i tolerància".
Així mateix, els signants mostren el seu compromís amb la memòria "com a eina per al record de la injustícia de la violència i com a mitjà per construir societats més justes, més ètiques, més solidàries i més democràtiques, on aquells tràgics esdeveniments no puguin tornar a produir-se".
De la mateixa manera, reiteren el seu compromís amb els Drets Humans i amb el dret de les víctimes a la veritat, al justícia i la reparació.
"La convivència és un dels objectius bàsics i ineludibles de totes les societats democràtiques", destaca el text que assenyala que per aconseguir que aquesta convivència sigui "real i justa" és necessari "projectar una mirada crítica sobre el passat".
"El cop militar del 1936 va deslligar una onada de violència que va provocar un tremend i irreparable dolor en la nostra societat", continua la declaració en la qual s'expressa el compromís dels signants "des del respecte als Drets Humans i des de la defensa d'una cultura de pau, tolerància i respecte, amb les persones que van patir la injustícia de la violència" en el cop d'estat i el franquisme.
En aquest sentit, la declaració institucional destaca que les administracions públiques "tenim la responsabilitat d'impulsar de forma activa polítiques públiques que posin en valor la memòria de l'ocorregut com a forma d'avançar en la consolidació de societats més ètiques, més justes, més solidàries i més democràtiques".
"L'oblit i la desmemoria afebleixen els pilars dels nostres principis democràtics. Perquè només amb memòria podrem donar resposta al dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació", conclou.
BANCS D'ADN I COL·LABORACIÓ
La jornada d'aquest divendres s'ha centrat en les exhumacions i bancs d'ADN, amb una presentació a càrrec de l'empresa pública Nasertic, que des del 2016 gestiona el Banc creat per l'Executiu foral.
Posteriorment, les comunitats autònomes han explorat possibilitats de col·laboració en una sessió de treball en la qual "ha quedat palès que a l'hora de donar resposta a les famílies de les víctimes del 1936 és necessària la col·laboració interautonómica", ha destacat el Govern de Navarra.
Les comunitats autònomes han mostrat la seva disposició a col·laborar en la localització de familiars.
S'ha acordat també treballar en una taula tècnica i explorar les possibilitats de compartir esforços entre els bancs d'ADN que ja estan treballant: Navarra, Andalusia, Euskadi i Catalunya.
En finalitzar la sessió i després de la lectura de la declaració institucional, els assistents han visitat un tram de la ruta de muntanya GR-225 i ha pogut presenciar una exhumació que s'està duent a terme en el municipi navarrès d'Urdaniz.
