El 77,6% surten de la violència
MADRID, 30 Mar. (EUROPA PRESS) -
El 12,5% de les ciutadanes de més de 16 anys han patit violència de gènere alguna vegada a la seva vida i el 2,7% l'ha patit en l'últim any, segons una macroenquesta encarregada al Centre d'Investigacions Sociològiques pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. En el 64,2% dels casos, els fills menors d'edat també van patir maltractament.
L'enquesta, presentada aquest dilluns pel ministre Alfonso Alonso i la delegada del Govern espanyol per a la Violència de Gènere, Blanca Hernández, parteix d'una mostra de 10.171 dones de 16 o més anys a qui es va preguntar per aspectes concrets de la violència psicològica de control, emocional, econòmic, físic i sexual, dins i també fora de la parella.
Segons exposa, el 12,5% de les dones de 16 i més anys ha patit violència física o sexual per part de la seva parella o exparella i un 13% ha tingut por de les seves parelles alguna vegada a la vida. Aquest avançament de resultats no quantifica el nombre d'afectades en valors absoluts. Tot i això, amb les xifres de població de l'INE, es tractaria de prop de 2,5 milions de ciutadanes.
La xifra implica un augment respecte del 10,9% que va declarar haver patit violència masclista el 2011 (2,1 milions de dones). Tot i això, aquella enquesta preguntava pels últims 10 anys i només sondejava majors d'edat, mentre que l'actual ha preguntat a menors de 16 i 17 anys i ha abordat la violència en tota una vida, ha explicat Hernández.
Per tipus de violència, les xifres varien. El 20% de les dones ha patit violència física i el 8,1%, violència sexual durant la seva vida. L'1,8 i l'1,4%, respectivament, en l'últim any. Tot i això, s'eleva fins al 25,4% el volum de les víctimes de violència psicològica de control (9,2% en els últims 12 mesos) i al 21,9% la taxa dels qui l'han patit emocional (7,9% l'any anterior). La violència econòmica és identificada pel 10,8% de les enquestades, el 2,5% de les quals la van patir l'any precedent.
EL 6,2% DE LES ESPANYOLES HA PATIT LESIONS
Destaca la conseqüència d'aquesta violència sobre la salut d'aquestes dones. El 42% de les víctimes, és a dir, el 6,2% de la població femenina d'Espanya de més de 16 anys, van patir lesions (34,4% moderades i 7,6% greus), però, a més, set de cada deu han tingut mals d'esquena o articulacions, el 60,8% es refereix a canvis d'ànim, més de la meitat assenyalen mals de cap, ansietat o angoixa i insomni i més del 40% presenten irritabilitat (45,7%) o ganes de plorar sense motiu (43,3%).
Pel que fa als fills de les dones que pateixen violència de gènere, el 63,6% afirmen que van presenciar o van sentir els episodis i d'ells, el 92,5% eren en aquell moment menors d'edat. D'aquests nens, el 64,21% ha acabat patint també violència, d'acord amb les dades del CIS.
La macroenquesta identifica dos col·lectius vulnerables, les joves i les dones amb discapacitat. Sobre les primeres, explica que la quarta part de les ciutadanes entre 16 i 19 anys ha patit violència psicològica de control l'últim any, respecte del 9,6% de la mitja general. De les segones, indica més incidència: afecta el 23,3% de les dones amb certificat de minusvalidesa i el 15,1% dels qui no la tenen.
SET DE CADA DEU SURTEN DE LA VIOLÈNCIA
Alhora, dedica tot un apartat a analitzar la sortida de la violència i conclou que el 77,6% de les dones va aconseguir deixar-la enrere, és a dir, que l'han patit en algun moment de les seves vides però no en els 12 mesos previs a l'enquesta. Això suposa un increment del 5,12% respecte de l'enquesta del 2011, avanç que han posat en valor Hernández i Alonso. A més, l'enquesta revela que el 67,4% va posar final a una relació per la violència de gènere que patia.
Destaca que el 86,67% de les dones sí que van trencar el silenci, ja fos acudint a la policia o al jutjat (52%), ja fos explicant-ho a alguna persona del seu entorn (81%), que en la majoria dels casos (54,7%), era la seva amiga, la seva mare (40%), la seva germana (32,22%) o el seu pare (20%). El consell més comú que van rebre va ser que abandonessin la relació, cosa que recomanen sobretot les amistats (88,5%) i la família pròpia (80,7%), més que la de l'agressor o família política (44,1%).
Tot i això, el 12,5% de les enquestades ho explicaven per primera vegada a la vida a la dona que trucava del CIS. Van ser derivades, segons Hernández, al 016 i serveis d'assistència. Un 40,8% no va buscar cap ajuda institucional. D'un 67,75%, a més, la policia no va arribar a saber-ne res. La majoria de les vegades les dones no ho van denunciar perquè no consideraven que el fet fos greu (44,6%), tenien por de represàlies (26,56%) o sentien vergonya (21,08%).
ENTRE LA POR I LA VERGONYA
De les que sí que van donar el pas, el 20,9% va decidir finalment retirar la denúncia, segons les dades de l'enquesta. En gairebé el 30% dels casos, aquestes dones es van fer enrere perquè els seus maltractadors els van dir que no passaria més (29,35%), perquè van pensar que canviarien (28,66%), per por (28,66%) o perquè, segons el que elles mateixes van dir al CIS, era el pare dels seus fills (24,86%).
La "pena" per la seva parella (23,95%), les amenaces (20,82%), l'existència de recursos econòmics propis (12,82%) o la separació (18,98%) figuren també a la llista. En total, el 50,24% van trencar amb la seva parella a causa de la denúncia, un 27,47% va continuar la relació i en un 15,84% dels casos ja havia acabat abans.
Pel que fa a les que van optar per altres vies per demanar ajuda, el 45% van acudir a serveis mèdics, legals o socials. Un 29,22% va anar a un psicòleg o psiquiatre, un 22,36%, a un professional sanitari, un 15,97%, a un advocat, un 13,13%, a serveis socials i un 3,67% van trucar al telèfon gratuït 016. Destaca alhora que el 3,67% van buscar ajuda a l'Església i el 2,93% a associacions de dones o ONG.
La minimització del que va passar (50%), la vergonya (16,37%) i la por (14,56%) és també una de les raons per les quals les dones no es van dirigir a aquesta mena de serveis, però també no saber on anar (11,52%), pensar que ningú no la creuria (4,79%) o la por de perdre els seus fills (4,26%).
MÉS BONS RESULTATS QUE A LA UE
Hernández ha cridat l'atenció sobre dos nous indicadors introduïts en aquesta macroenquesta relatius a factors "que protegeixen" contra la violència: es tracta d'igualtat i xarxa de suport. Del primer es desprèn que el 51,8% de les dones que han viscut sense violència es dediquen "sempre o gairebé sempre" un temps a cuidar-se, mentre entre les víctimes, baixa al 45%. Del segon, que el 91% dels qui no han patit violència tenen al seu voltant persones que es preocupen pel seu benestar. Són el 82,2% de les que han patit violència de gènere.
D'altra banda, introdueix el primer mesurament a Espanya de la violència fora de la parella i indica que l'11,6% de les dones l'han patit d'índole física a la seva vida (1,3% en l'últim any), el 6,4%, abans de complir 15 anys i el 7,5%, després d'aquesta edat. El 7,2% ha patit violència sexual també fora de la parella (0,6% en l'últim any), el 3,5% dels casos abans de complir els 15 anys i el 4,2%, després. El 97,5% dels agressors sexuals i el 72% dels agressors físics severs són homes.
Amb la inclusió d'aquest ítem s'aconsegueixen resultats comparables a la macroenquesta sobre violència de gènere que fa a nivell europeu l'Agència de Drets Fonamentals, els resultats de la qual, coneguts l'any passat, situen Espanya per sota de la mitjana europea en tots els indicadors a excepció de la violència sexual, amb un 8,1% de víctimes respecte del 7% de la mitjana comunitària.
