BARCELONA, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
Unes 1.000 famílies de tot Espanya, entre les quals hi ha 300 catalanes, porten 10 anys reclamant a l'Estat recuperar els diners que els ha estat confiscat a partir de 1938 i fins a ben entrada la postguerra.
El 2005, després de coincidir diversos afectats en un programa de TV3, van constituir l'Agrupació de Perjudicats per la Confiscació del Govern Franquista (Apigf), i tots ells comparteixen una mateixa història: els seus antecessors van haver de lliurar a l'Estat franquista els bitllets impresos per la República que posseïen, i els van donar un rebut imprès pel Banc d'Espanya, que encara esperen cobrar.
El col·lectiu es va quedar al marge de la llei de memòria històrica aprovada en la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) com a president del Govern, i asseguren que després la crisi ha estat l'"excusa" que se'ls ha posat perquè la seva reivindicació segueixi pendent.
Durant aquest temps, han acudit a diversos partits i als diferents poders públics: Congrés, Govern espanyol, el Tribunal Europeu de drets humans, Parlament i fins i tot a la Casa Real, però la seva demanda segueix pendent.
Membres de l'entitat porten anys indagant en els arxius oficials proves documentals de la confiscació, que estimen que ha estat de 3.500 milions de pessetes de l'època, segons les actes del Banc d'Espanya, i estimen que per cada pesseta confiscada, el seu valor actual seria de 56 euros.
En declaracions a Europa Press, una de les afectades, Lidia Martínez, asseguren que demanen a l'Estat que reconegui els fets i diu que estan oberts a negociar la quantia que els correspondria, i recorda que els han arribat casos de famílies als qui els hi van confiscar "habitatges, terrenys, cotxes i altres béns".
Martínez ha recordat que als seus avis els hi van confiscar 1.365 pessetes, i el rebut ho ha rebut com dot la mare de Lídia, Montserrat Capdevila, quan es va casar, qui ara té 84 anys, i que des dels anys 60 ha acudit diverses vegades al Banc d'Espanya per cobrar el rebut, "tot i que mai ho ha aconseguit".
ELS DINERS DE L'"ENEMIC"
El 1938, en plena Guerra Civil, un decret publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del Govern franquista, amb seu a Burgos, va ordenar la prohibició de "la tinença de paper moneda lloc en curs per l'enemic".
Aquesta ordre governativa també establia la confiscació del paper moneda imprès pel Govern republicà a partir de 1936, i amb aquesta finalitat, es va crear el "Fons de Paper Moneda lloc en Circulació per l'Enemic".
Veïns de tot Espanya van haver de lliurar els seus estalvis al Banc d'Espanya, entitats bancàries privades i als ajuntaments, tot i que no ho han cobrat: "La gent segueix tenint memòria molts anys després. Ara ja no hi ha tant por, com ocorria abans", ha afegit Martínez.
