Actualitzat 27/10/2023 16:17

Un 0,6% de la població espanyola ha patit abusos sexuals de capellans o religiosos

El Defensor del Pueblo, Ángel Gabilondo, y la presidenta del Congreso de los Diputados, Francina Armengol
Jesús Hellín - Europa Press

MADRID, 27 oct. (EUROPA PRESS) -

Un 0,6% de la població espanyola més gran de 18 anys, unes 236.000 persones, ha patit abusos sexuals de l'Església per part d'algun sacerdot o religiós, segons una enquesta de GAD3 encarregada pel defensor del poble, Ángel Gabilondo, per a l''Informe sobre abusos sexuals en l'àmbit de l'Església catòlica i el paper dels poders públics', que el Congrés dels Diputats li va encarregar.

En total, un 1,13% dels enquestats assegura que l'agressió es va produir en l'àmbit religiós, la qual cosa elevaria la xifra a unes 445.000 persones, tenint en compte que a Espanya hi ha 39.415.017 persones majors d'edat, segons l'última dada de l'INE facilitada a Europa Press.

L'enquesta demoscòpica contempla una mostra metodològica i numèrica significativa de la població espanyola (8.013 persones) a partir de dades anonimitzades recollides per la Unitat d'Atenció a les Víctimes de la institució que han estat objecte d'un tractament estadístic.

L'informe revela, entre altres coses, que l'11,7% dels entrevistats haurien patit abusos sexuals, abans de fer 18 anys, és a dir, 4,6 milions de persones, de les quals un 3,36% manifesta que l'abús es va produir en l'àmbit familiar, és a dir, 1,3 milions de persones.

D'altra banda, l'enquesta mostra que un 72% considera que l'abús sexual infantil és un problema social molt greu i un 24,4% ho valora com força greu. No obstant això, la major part dels enquestats considera que no s'estan prenent les mesures adequades.

En una roda de premsa, Gabilondo ha explicat que un total de 487 víctimes, un 87% de les quals, homes, han denunciat abusos sexuals a l'Església davant la Unitat d'Atenció a Víctimes.

L'informe apunta que la resposta de l'Església catòlica, almenys en termes oficials, ha estat caracteritzada "durant molt temps" per "la negació o la minimització del problema".

En aquest sentit, assenyala que algunes víctimes han hagut de fer front no només a la "negació i a l'ocultació", sinó fins i tot a "pressions" de representants eclesiàstics en què "se'ls culpabilitzava dels abusos patits".

No obstant això, apunta que també s'han detectat bones pràctiques dins l'Església i reconeix "el coratge institucional dels qui han optat per assumir la responsabilitat que correspon a la institució".

L'informe proposa una vintena de recomanacions concretes, entre les quals un acte públic de reconeixement i reparació simbòlica a les víctimes pel temps de desatenció, en particular entre 1970 i 2020, o la creació d'un fons estatal per compensar les víctimes.