MADRID, 19 nov. (EUROPA PRESS) -
La selecció espanyola de futbol ha tancat aquest diumenge un any 2018 que es presentava esperançador en el seu començament i que a poc a poc es va anar torçant per viure una turbulència certificada amb tres seleccionadors, un amarg adéu a la gran cita assenyalada en 'vermell' al calendari i una nova etapa que no ha acabat de quallar en els seus dos primers mesos.
2018 estava marcat pel Mundial de Rússia, al qual Espanya arribava assenyalada com a seriosa candidata després d'una fase de classificació impecable, deixant fora Itàlia, i la recuperació d'una bona versió en amb prou feines un any i mig de la mà de Julen Lopetegui. Però tot es va torçar de manera inesperada i a partir d'aquí va tocar iniciar un nou projecte de la mà de Luis Enrique, que no va poder aconseguir el primer objectiu que tenia en el camí.
L'eufòria a l'ambient amb el combinat nacional es va deslligar la nit del passat 27 de març. Al Wanda Metropolità, la triple campiona d'Europa va endossar un demoledor 6-1 a una Argentina sense Leo Messi, però va reafirmar clarament que estava disposada a plantar 'batalla' a la Copa del Món. A més, dies abans, havia estat capaç de tutejar com a visitant Alemanya, empatant a un també amb bones sensacions.
Tres mesos després, tot havia desaparegut, fins i tot el propi Lopetegui. A tres dies de debutar en el torneig davant de Portugal, el Reial Madrid anunciava el fitxatge del seleccionador com a nou tècnic i Luis Rubiales, president de la RFEF que l'havia renovat fins el 2020 a finals de maig, no va perdonar aquesta 'traïció' i el va destituir fulminantment.
Fernando Hierro, en aquell moment director esportiu, va assumir la responsabilitat i només Cristiano Ronaldo va evitar que el debut mundialista fos feliç. De totes maneres, el 3-3 i la imatge donada en molts trams, augurava una passada sense problemes a vuitens, però l'equip es va embussar davant d'Iran, a la qual va derrotar (1-0) amb gol de rebot, i davant del Marroc, amb qui va empatar (2-2) amb un gol en el descompte de Iago Aspas.
L'encreuament de vuitens, contra Rússia, no es preveia impossible per a una selecció que semblava sense espurna, però aquesta no va aparèixer l'1 de juliol al Luzhniki. El forrellat de l'amfitriona va ser infranquejable per una Espanya horitzontal i els penals la van condemnar a l'eliminació del torneig de manera amarga.
Hi havia necessitat de 'saba nova' i Rubiales la va buscar en Luis Enrique Martínez, exinternacional i sense feina des que deixés el 2017 la banqueta del FC Barcelona, que el va portar el 2015 a la conquesta del seu segon 'triplet'. "Estic molt il·lusionat per afrontar aquest repte i donar una volta de rosca a la selecció", va admetre l'asturià en la seva presentació del 19 de juliol, on va assegurar també que no tenia "cap problema" amb cap jugador.
BON INICI SOTA LA COMENTADA ABSÈNCIA DE JORDI ALBA
Però en la seva primera llista pels dos primers partits de la Lliga de Nacions davant d'Anglaterra i Croàcia va sorprendre no veure-hi a Jordi Alba i els rumors sobre la seva mala relació en els últims mesos a Can Barça, on el lateral va estar més temps a la banqueta, van començar a aparèixer. Koke Resurrección i, al principi, Iago Aspas, després repescat per la baixa de Diego Costa, eren els altres mundialistes que no hi eren al costat dels 'retirats' Gerard Piqué, Andrés Iniesta i David Silva.
L'inici va ser prometedor. La victòria a Wembley (1-2) i, sobretot, la golejada endossada a la subcampiona del món (6-0) van tornar a decretar l''estat d'eufòria' en el combinat nacional. La segona llista tampoc va portar Jordi Alba, cada vegada en millor nivell, i l'amistós a Gal·les (1-4) ratificava les sensacions fins a uns infaustos primers 45 minuts al Benito Villamarín.
Anglaterra va anar al descans 0-3 i després va aguantar per posar final a la ratxa de 27 partits sense perdre del seu rival i obligar-lo a guanyar a Zagreb, on Luis Enrique ja va comptar amb el de L'Hospitalet, per segellar una passada a la 'Final Four' que semblava gairebé liquidada. Espanya, castigada de nou per errors defensius, va perdre en al Maksimir (3-2), patint per primera vegada en dos anys dues derrotes seguides (Croàcia i Itàlia a l'Euro 2016).
Els 'Pross' no van fallar davant dels croats per acabar amb les possibilitats d'aquest objectiu, encara que com a mal menor, la triple campiona d'Europa es mantindrà a la Divisió A. La discreta victòria davant Bòsnia i Hercegovina va posar almenys un tancament amable.
