MADRID, 1 ago. (EUROPA PRESS) -
El gimnasta espanyol Rayderley Zapata ha aconseguit aquest diumenge una histrica medalla de plata en la final de terra de gimnstica artística dels Jocs de Tquio; i ha rellevat --13 anys després-- el mític Gervasio Deferr, pioner de la gimnstica nacional i amo de tres metalls olímpics des de l'any 2000 fins al 2008, la seva última participació als JJOO.
Aquella plata --també a terra-- va ser l'última presea olímpica de Deferr, que es va retirar de la gimnstica tres anys després. Des de llavors ha estat entrenador de molts gimnastes, entre ells Ray Zapata, el seu deixeble al CAR de Sant Cugat que aquest diumenge ha entrat per la porta gran de la gimnstica espanyola als seus 28 anys.
Als 40 anys, i des de la cabina de Radio Televisión Española, Deferr ha seguit la prova de Zapata i no ha pogut evitar emocionar-se quan els jutges confirmaven la medalla de l'espanyol quan faltava un gimnasta per fer el seu exercici. A la tercera cita olímpica, després de 13 anys, la gimnstica artística ha tornat a aportar al medaller espanyol.
Deferr va irrompre als Jocs Olímpics l'estiu de l'any 2000 quan va guanyar l'or en aquesta mateixa disciplina a Sydney. Un or lluent que va repetir quatre anys després a Atenes. La icnica imatge del catal amb la corona de llorers va ser de les més recordades del certamen hell, on va seguir sembrant i per recollir en el cicle olímpic posterior una plata.
Tres medalles en total, el que més en té en la gimnstica espanyola i un dels esportistes espanyols més guardoants en la histria dels Jocs Olímpics, només superat per David Cal (5), Joan Llaneras, Mireia Belmonte, Saúl Craviotto, Andrea Fuentes i Arantxa Sánchez Vicario, tots amb quatre metalls olímpics, per només Llaneras i Craviotto tenen dos ors, els qui més en tenen de la histria de l'esport espanyol.
A més, la medalla de Zapata se suma --no només a les tres de Deferr--, sinó també al bronze que va aconseguir Patricia Moreno a Atenes 2004, a terra, l'única dona espanyola que ha triomfat en solitari en uns Jocs --al marge de la rítmica--, que va ser una de les grans sorpreses de la cita atenesa.
