"Els meus tics silencien les veus internes que em diuen que perdré, o pitjor, que guanyaré"
MADRID, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
Rafa Nadal ha assegurat que pot ser que el rei Joan Carles s'hagi "equivocat" en algunes de les seves accions, però que "sempre" cal recordar "el que ha fet per Espanya", a més de reconèixer que els tics que té durant els partits l'ajuden a "ordenar" el seu cap i a silenciar "les veus internes", i ha apel·lat a "resistir" i a "lluitar" per coses més importants que el tennis durant la pandèmia del coronavirus.
"Pot ser que s'hagi equivocat, però cal recordar sempre el que ha fet per Espanya", va declarar en una entrevista al diari italià Corriere della Sera, en què no va voler desvetllar si es considera més d'esquerres o de dretes. "No em facis parlar de política", va bromejar.
En una extensa xerrada, el balear va explicar també per què continua vivint a Espanya, quan podria viure a un altre país i pagar menys impostos. "Sóc espanyol, i estic content de ser-ho. Per descomptat, quan arriba la factura d'impostos, estic una mica menys content. Però vaig tenir la sort de néixer en un país amb moltes virtuts, cosa que em va donar una bona vida", va dir. "Em sento profundament manacorí, mallorquí, espanyol i europeu. I em sento quatre cops afortunat", va afegir.
Tampoc va eludir la pregunta de si creu en l'existència de Déu. "No ho sé, i no m'ho pregunto. Per a mi l'important és portar-me bé, ajudar als qui ho necessiten. Crec en la bona gent. I si Déu existeix, serà meravellós", va apuntar.
"ELS TICS SÓN UNA MANERA DE CONCENTRAR-ME I SILENCIAR LES VEUS INTERNES"
En un altre ordre de coses, Nadal es va mostrar encara sorprès per haver guanyat aquest any el seu tretzè títol de Roland Garros. "Jo tampoc ho sé. Si em va passar a mi, li pot passar a un altre. Sóc una persona normal, amb les meves incerteses i les meves pors", va dir, tot i que entre aquestes no està la derrota. "Por a perdre, mai. Però sempre penso que puc perdre. Ho penso cada dua, contra qualsevol rival, i això m'ajuda molt", va indicar.
També té clar que mai buscarà enemics a la pista. "Tenir enemics em cansa. Mai m'he permès intimidar a un rival", va advertir, i va explicar per què mai no ha destrossat una raqueta. "De nen em van ensenyar que això no es fa. Sóc jo qui m'equivoco, no la raqueta", va recordar.
A més, el tennista balear va desvetllar la importància dels seus tics durant els partits. "No sóc supersticiós. Tampoc no sóc esclau de la rutina: la meva vida canvia constantment, i competir és molt diferent a entrenar. El que la gent anomena tics són una manera de posar el meu cap en ordre, jo que sóc molt desordenat. Són la manera de concentrar-me i silenciar les veus internes, per no escoltar la veu que em diu que perdré, o que, encara més perillós, em diu que guanyaré", va apuntar.
Nadal va aclarir que sabrà escoltar al seu cos quan s'acosti l'hora de retirar-se. "El tennis és un esport de la ment, no és matemàtica. Quan arribi el moment, ho sabré", va indicar. "Em dedicaré als nens. La nostra Fundació ajuda els nens en risc d'exclusió social: proporciona aliments, educació, esport... Després tenim el projecte 'Més que tennis', vint escoles a Espanya per a nens amb discapacitats. I treballem a l'Índia per ensenyar anglès i informàtica als nens", va afirmar sobre el que farà quan deixi de competir.
"HEM DE PREPARAR-NOS PER RESISTIR, NO HI HA UNA ALTRA SOLUCIÓ"
Nadal també va tenir paraules d'elogi per a uns dels seus grans adversaris, el suís Roger Federer. "És un dels grans homes de la història de l'esport", va apuntar. "Va ser el meu gran rival, i això ens ha beneficiat a tots dos, i també una mica al tennis. En algunes coses ens assemblem: ens preocupem per la tranquil·litat, per la família. En unes altres, som diferents: ell és suís, jo sóc llatí, tenim caràcters diferents, cultures i maneres de vida", va declarar, i va assegurar que "no" l'ofenen les imitacions del serbi Novak Djokovic.
D'altra banda, el manacorí va confessar que la crisi que va patir al 2009 va coincidir amb la separació dels seus pares, i va recordar un altre moment dur en els seus inicis. "Als 19 anys, acabava de guanyar el primer Roland Garros i em van dir que ja no podria jugar per una malformació al peu esquerre", va desvetllar. "El dolor era tan gran que em vaig entrenar copejant la pilota assegut en una cadira al mig del camp. Després em vaig recuperar, gràcies a una plantilla que va canviar la posició del peu, però se'm van inflamar els genolls", va continuar.
No obstant això, va poder superar-ho "amb una mentalitat positiva, transformant la fragilitat del cos en fortalesa mental". "Tard o d'hora, les coses encaixaran. Ens hem de preparar per resistir, perquè no hi ha una altra solució que resistir", va assenyalar.
També va confessar que va plorar "desesperadament durant una hora i mitja" després de la derrota a la final de Wimbledon 2007 contra Roger Federer. "De vegades la desil·lusió és terrible, tot i que només sigui un partit de tennis. Vaig plorar de dolor quan, a la final de l'Open d'Austràlia amb Wawrinka al 2014, em vaig lesionar l'esquena després de guanyar el primer set. Vaig perdre, però vaig completar el partit, perquè un no es retira d'una final de gran eslam", va expressar.
Sobre la pandèmia de coronavirus, Nadal es va mostrar especialment preocupat per la seva família. "Encara sóc bastant jove, el físic encara em respon. No obstant això, si em contagio, puc contagiar persones de risc. Estic preocupat pels meus pares, per la meva família, per la meva comunitat. És el moment més difícil de la nostra vida. Per això és hora de lluitar per coses molt més importants que un partit de tennis. Hem de conrear confiança", va assegurar.
Per això, anima a superar la crisi "amb respecte". "Cap a nosaltres mateixos, cap als nostres éssers estimats, cap als altres. I amb responsabilitat i lògica. La gent mor a causa del virus, però també pots morir de gana. El cop a l'economia serà molt sever. Necessitem trobar l'equilibri entre salut i feina, entre salut i protecció social. La seguretat és primordial, però també ho són la llibertat i la dignitat", va apuntar, i ha recongeut que el tennis sense públic és "trist". "Falten els colors, els crits, la passió", va concloure.
