Núñez, 140 títols i 22 anys al capdavant d'un club 'triomfant'
BARCELONA, 3 des. (EUROPA PRESS) -
El fundador i president de l'empresa constructora Núñez y Navarro i expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez Clemente ha mort aquest dilluns als 87 anys d'edat, segons han confirmat a Europa Press fonts properes.
Núñez va ser president del FC Barcelona entre el 1978 i 2000, sent el president més longeu del club blaugrana (22 anys) i el que més títols va aconseguir, amb 140 entre les seccions professionals de l'entitat.
Sota la seva presidència l'equip de futbol va guanyar la primera Copa d'Europa, el 1992 a Wembley, gràcies al 'Dream Team' de Johan Cruyff. "Figura clau en la història contemporània del club", el descriu el Barça en un comunicat en el qual lamenta la mort del seu expresident.
Va arribar a la presidència del FC Barcelona el maig del 1978 quan, en les primeres eleccions amb sufragi universal entre els socis de l'entitat, va guanyar per un escàs marge de vot Ferran Ariño i Nicolau Casaus, amb qui arribaria a un acord per integrar-se en la seva Junta Directiva.
Núñez, amb Casaus i amb Joan Gaspart, que acabaria sent president hereu del primer, va formar el nucli dur d'un club que va modernitzar, que va sanejar econòmicament i que va posar en primera fila a nivell esportiu, tant en futbol com en bàsquet, hoquei patinis i handbol, sobretot.
El primer títol de l'equip de futbol no va trigar a arribar, amb la Recopa d'Europa del 1979, encara que no s'aconseguiria la primera Lliga fins la temporada 1984/85 amb algunes Copes del Rei d'acompanyament en una primera dècada de pocs títols.
Amb l'obstinació posada a millorar l'economia del club, fet que va aconseguir amb escreix multiplicant el patrimoni de l'entitat, la plantilla de futbol va dur a terme el 1988 el conegut 'Motí de l'Hesperia' com a queixa de la política exercida per Núñez en els seus drets d'imatge i pagaments a Hisenda.
Els seus primers anys en el càrrec van veure també l'arribada de la seva primera gran estrella, Diego Armando Maradona, si bé l'argentí va estar amb prou feines dos anys i no va arribar a guanyar cap títol important. I és que estaven esperant el Dream Team'.
Johan Cruyff, abans d'enemistar-se amb Núñez i donar pas a un debat entre 'cruyffistes' i 'nuñistes' que encara perdura en els socis més antics, va dirigir des de la banqueta i en plena sintonia amb la presidència un 'Dream Team' que, fins al Barça de Pep Guardiola, va ser considerat el millor de la història de l'entitat.
Més enllà de la Copa d'Europa de Wembley van arribar quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d'Espanya, una Recopa d'Europa i una Supercopa d'Europa. No obstant això, la relació entre Núñez i Cruyff es va anar desgastant, amb l'entrenador criticant que Núñez posés els diners al banc i no a la gespa, fins que el seu binomi va finalitzar.
La mà dura de Núñez en els números va propiciar que diversos jugadors, com el mateix Maradona, Schuster, Stoitchkov o Ronaldo se n'anessin del club en no poder renovar el contracte en millors condicions, un taló d'aquil·les per a un Núñez que, el 2000, va decidir deixar el club en tenir ja bona part dels socis en contra.
Una massa social que va fer créixer com cap altre president. A finals del 1978, any en què va arribar a la presidència, el club tenia 77.905 socis. En plegar, l'any 2000, eren més de 106.000 socis. Per aquest motiu Núñez també va destacar en la faceta social i patrimonial.
Va fer diverses reformes al Camp Nou i al Palau Blaugrana per millorar les principals instal·lacions, i va ser artífex de la construcció de la Masia, on es va forjar el talentós planter blaugrana, així com del Miniestadi o el Museu que ara duu el seu nom.
Però no tot van ser aspectes positius en el seu mandat. Si en l'esportiu va aconseguir 140 títols, més que cap altre president, en futbol només van ser 27 i alguns d'ells considerats menors. En canvi, les seccions i l'handbol, amb 50 títols, van engreixar el seu brillant palmarès final.
No obstant això, la seva gestió va fer que diversos socis s'alcessin contra ell per via de la plataforma Elefant Blau, amb el posteriorment president Joan Laporta entre ells, que van aconseguir emprendre una moció de censura que Núñez va superar el 1998, si bé l'any 2000, fruit de les vàries escissions entre el barcelonisme i amb crisi de resultats, va optar per deixar la presidència i convocar eleccions, posant fi al seu mandat 22 anys després.
A nivell de la seva empresa del sector de la construcció Núñez y Navarro, el reeixit empresari va haver de lluitar finalment amb la Justícia per un delicte fiscal, que el va portar a estar finalment dos anys i dos mesos a la presó fruit del cas Hisenda, en el qual també va estar implicat el seu fill i hereu en la companyia.
