BARCELONA, 8 març (EUROPA PRESS) -
Joan Laporta torna a ser president del FC Barcelona, crrec que ja va exercir en dos mandats previs de 2003 a 2010, i ho fa en una conjuntura complicada, de crisi econmica i institucional, i amb un panorama esportiu a resoldre on mana la sortida o continutat de Leo Messi, a més d'haver d'engegar l'Espai Bara.
En un club multiesportiu com el Bara, l'esport mana. I l'rea esportiva és on sol haver més bombes, algunes reals i d'altres de fum, en una campanya electoral. Laporta, aquesta vegada, no ha donat noms de qui serien el seu director esportiu o secretari tcnic, emparat en el respecte als professionals actuals del club i a aquests noms de qu tiraria en cas de necessitat.
I, mirant a la banqueta del primer equip, sembla ser que la seva primera aposta és donar temps i respecte a Ronald Koeman, que est fent un canvi total en la plantilla i, de moment, s'ha guanyat el dret a disputar una final de Copa del Rei i est en plena lluita per LaLiga Santander. Aix sí, només un miracle esportiu remuntaria l'1-4 advers de l'anada de vuitens de 'Champions' enfront del PSG.
L'holands, o qui sigui que ocupi la banqueta blaugrana la propera temporada --malgrat que Koeman té contracte fins el 2022--, demanar fitxatges. Laporta, seguint els seus esquemes, no s'ha pronunciat clarament sobre aix ni ha parlat de si apostaria per fitxar Kylian Mbappé o Erling Haaland, els dos noms del moment.
Sí té clar Joan Laporta que la Masia ha de ser el seu centre d'excellncia esportiva i referncia mundial. Els tres candidats volen apostar per la Masia, per qui ha ensenyat un programa més complet i ambiciós sobre aix és Laporta, que a més vol obrir la Masia a la resta de seccions i al futbol femení. En aquest punt, en el de l'esport femení, els tres prometen millorar-ho i apostar per ell.
LEO MESSI, LA CLAU DEL FUTUR
Leo Messi acaba contracte i fa un any ja va demanar sortir. Llavors, Bartomeu li va negar una sortida fcil i el '10' es va quedar per no anar a judici contra el club. Semblava perdut. Per aquesta temporada, en qu se li veu anar de menys a més i ara mateix est molt endollat i gairebé al seu mxim rendiment, pot obrir un buit a l'esperana. I, com a capit que és, ha anat a votar al costat del seu fill Thiago. Implicació.
Aquí sí parteix amb avantatge Joan Laporta, que ja va ser el seu president i amb qui va mantenir, i manté, una bona relació. El líder d''Estimem el Bara' est convenut de poder convncer Leo Messi sobre la base d'un bon projecte esportiu i a la confiana i relació entre tots dos. En resum, Laporta apostaria per recuperar la illusió i el joc que tenia el Bara en el seu primer mandat, i donar poder mxim a la Masia i a un equip de gent de pedrera per emular el 'Dream Team' de Johan Cruyff i a l'equip de somni de Guardiola.
CRISI ECONMICA I RISC DE FALLIDA
Els comptes que es trobar Laporta no seran confortants, i és que el club est en urgncies en la parcella econmica, amb un gran deute i molta massa salarial i despeses a retallar, i la necessitat de trobar, en temps de pandmia, nous ingressos per evitar mals majors.
El deute és gran; segons la memria econmica del club, el deute total ascendeix a 1.173 milions d'euros, dels quals 730 són a curt termini i 266 milions s'han de pagar abans del 30 de juny, inclosos els 90 que va avanar el fons Goldman Sachs per a l'Espai Bara.
És un panorama que, en pandmia, s'agreuja per la baixada considerable dels ingressos, doncs els pressupostats 828 milions d'euros no seran tal, ats que no ha entrat encara públic al Camp Nou i no s'espera que pugui fer-ho aviat. Caldr auditar, adequar pressupostos i, sobretot, fer front al deute immediat.
Quant a Joan Laporta i 'Estimem el Bara', el gran pla són els coneguts com a 'bons Laporta': una nova font d'ingressos que vindrien de l'emissió de bons a seguidors i a inversors, a ficar-se de ple al món dels eSports i eGames, a donar més poder als patrocinadors (confia a augmentar en 250 milions d'euros aquesta partit d'aquí a tres anys) o a crear els 'Bara Experience Centre', centres d'oci repartits pel món en llocs clau.
Per a Laporta, és "urgent" la implementació de mesures per reduir el deute, el control de despeses i l'increment d'ingressos. "Tenim un pla d'acció detallat, enfocat a reduir el deute i aprofitar les oportunitats de mercat, controlar despeses, i ho farem amb un lideratge fort i potent", ha dit.
Sense "obsessionar-se" pels ingressos, preveu finalitzar el mandat amb 1.400 milions en caixa. Un projecte econmic liderat per Jaume Giró, exdirector general adjunt de Caixabank i que seria el seu vicepresident econmic, i basat en les '5 R': refinanar el deute, reduir les despeses, recuperar ingressos, restablir la tresoreria i revisar el pressupost.
L''ESPAI BARA', EL GRAN AUGURI PATRIMONIAL
La faranica obra de l'Espai Bara, que inclou el nou Camp Nou i el nou Palau Blaugrana, segueix estant en la palestra malgrat que el projecte inicial aprovat en referndum pels socis el 2014 havia d'inaugurar el nou estadi aquest any, així que segueix sent un maldecap per, alhora, el gran projecte patrimonial per al futur del club.
El projecte de remodelació del nou Camp Nou, Palau Blaugrana i limítrofs és un dels aspectes clau per al present i futur del club. L'Espai Bara comportar una gran inversió, de 815 milions segons l'última actualització feta per l'anterior Junta Directiva. I, en un moment en qu s'han de retallar costos i despeses, també en plantilla esportiva, s'antojar complicat.
A més, hi ha 90 milions d'euros avanats per part del fons d'inversió Goldman Sachs que ja s'han fet servir. Aquest acord de finanament, que es va als 1.250 milions d'euros a retornar en 30 anys com a mxim, ha de ser signat pel nou president, per la qual cosa caldr negociar sí o sí.
El pla inicial de Laporta és reformar el Camp Nou seguint un projecte "sostenible" i unint espais de Camp Nou i Palau Blaugrana (que seria major que el planificat), en un reformulat Espai Bara. Un altre, la proposta d'accelerar la construcció, deixant-la en dos anys, per jugant en un altre estadi, presumiblement Montjuc. L'expresident, aix sí, expressa la seva predilecció de no deixar el feu blaugrana, i tot seria decidit en referndum.
Aquell 'Espai Bara' aprovat en referndum el 2014 que comptava amb 600 milions d'euros, ja no té aquestes condicions. El preu, d'uns 815 milions d'euros, haur de ser finanat amb l'acord amb Goldman Sachs deixat per Bartomeu o un de similar i millorat. Els 'tempos' són diversos, i apunten a diversos anys d'obres. I després hi ha la batalla pels drets de 'naming' o 'title', en qu Laporta no ha entrat en aquesta campanya.
