Actualitzat 31/03/2017 06:11 CET

Fiscalia demana 2 anys de presó per a Neymar i 5 per a Rosell pel fitxatge del davanter

Reclama al club blaugrana, al qual acusa d'estafa i corrupció entre particulars, d'una multa de 8,4 milions d'euros

MADRID, 23 nov. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat una pena de dos anys de presó i una multa de deu milions d'euros per al davanter brasiler Neymar da Silva per la comissió d'un delicte de corrupció entre particulars en relació amb les irregularitats en el seu fitxatge per part del FC Barcelona.

El Ministeri Públic també reclama que quedi inhabilitat per a l'exercici d'indústria i comerç durant un termini de tres anys.

A més del jugador, la Fiscalia acusa quatre persones més --els pares de Neymar i els que van ser presidents del Barça i el Santos, Sandro Rosell i Odilio Rodriguez-- el Santos, club d'origen del jugador, el Barça i l'empresa familiar del davanter, N&N Consultoria Esportiva i Empresarial de participar en les irregularitats per inflar el cost del fitxatge fins als 83 milions d'euros.

En concret, reclama la pena més alta, de cinc anys de presó, per a Rosell, al qual acusa d'estafa i de corrupció. Sol·licita dos anys per al pare del davanter blaugrana i un per a la seva mare, Nadine Gonçalves, mentre que el primer directiu del Santos, el seu president Odilio Rodriguez, s'enfronta amb una petició de tres anys.

Respecte als clubs, als quals atribueix els dos delictes, sol·licita que el Barça aboni una multa de 8,4 milions a la qual s'ha d'afegir la part d'una indemnització de 3,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil a pagar de manera solidària al costat de Rosell, el president del Santos i el mateix club brasiler com a persona jurídica. L'equip del Brasil hauria d'abonar, per la seva part, una multa de set milions i N&N, 1,4.

El Ministeri Públic no veu, tot i això, que existeixin indicis delictius que apuntin a la participació de Bartomeu en les irregularitats, per la qual cosa deixa fora de l'acusació l'actual president blaugrana.

La causa es va obrir per la querella presentada per l'empresa de representació de futbolistes DIS-Esportes e Organizaçao de Eventos, que posseïa el 40% dels drets federatius del jugador, i que, segons la Fiscalia, va deixar de cobrar 3,2 milions d'euros que li haurien correspost.

EN CONTRA DE LA LLIURE COMPETÈNCIA

Segons l'escrit provisional del fiscal José Perals, les negociacions per a la contractació, liderades el 2011 per Rosell, van alterar el lliure mercat del fitxatge de futbolistes i van perjudicar el fons DIS, que es va veure privat de la possibilitat que el jugador entrés al mercat conforme a les regles de la lliure competència "i pogués obtenir una quantitat econòmica més elevada pel traspàs".

El fiscal xifra els diners reals abonats pel fitxatge en 83 milions d'euros i ha precisat en el seu escrit que, com a conseqüència de la dinàmica desplegada en la contractació, l'empresa DIS va deixar de percebre 10 milions d'euros, per la qual cosa ha de ser indemnitzada amb 3,2 milions.

Estima que, l'any 2011, el club blaugrana es va comprometre a abonar a Neymar 40 milions d'euros perquè jugués en l'equip a partir del 2014. Van acordar, a més, abonar-li 10 milions com a avançament i li garantien un sou mínim en 5 anys de 36,1 milions d'euros.

En un segon moment, el 2013, es va avançar el compromís un any i es van abonar al jugador els restants 30 milions dels 40 acordats. Davant de les perspectives que Neymar no assumís el compromís pactat anys abans, se li va oferir un sou més, de 45,9 milions.

Segons la Fiscalia, Rosell es va encarregar de liderar les negociacions i "per aconseguir el fitxatge" va decidir abonar quantitats superiors tant a Neymar com el seu pare. Es va concertar amb el Santos perquè rebés directament part del preu evitant abonar a DIS el que li corresponia.

El fiscal afegeix que el Barça va decidir mantenir l'aparença que el cost havia estat d'aquests 40 milions més 17,1 que havien de sumar-se pels drets federatius del Santos, amb qui Neymar estava compromès fins al 2014. Ho va fer "a causa d'un pla estratègic de control de despeses per reduir el deute" i que la Junta Directiva ja havia fixat un límit per a fitxatges.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés