Molts experts demanen visibilitzar les violències sexuals en l'esport: "Encara queda camí per recórrer"
MADRID, 26 ago. (EUROPA PRESS) -
Diferents experts han declarat a Europa Press que les "conductes tòxiques" que es produeixen al món de l'esport "no es donen igual en altres contextos", després de la polèmica generada pel petó del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, a la jugadora de la selecció Jenni Hermoso després de la final del Mundial femení.
Així, l'especialista en violències sexuals en l'esport i professora a la Universitat Europea de Madrid, Marta Eulalia Blanco, ha criticat la manera en què es tracten les emocions en l'esport, un sector en el qual, ha indicat, "moltes vegades" es justifiquen certs acostaments i tocaments que "en altres espais no estan normalitzats de la mateixa manera" i que, per això, "s'assenyalen".
En aquest sentit, Blanco ha demanat dades oficials "que parlin de l'assetjament sexual i de l'abús sexual, de les violències sexuals en general en l'esport", ja que ha denunciat que actualment no existeix una legislació específica que indiqui com ha de ser l'atenció davant aquestes conductes, "perquè no és igual que en altres espais", ha assegurat.
De la mateixa manera, Blanco ha considerat "clau" el fet que el petó de Rubiales a Hermoso fos davant d'una càmera. "Ha mostrat a la gent fora de l'esport que aquestes coses passen", ha afirmat. Així mateix, ha subratllat que això ha fet que veus procedents de fora de l'esport hagin donat la veu d'alarma. "A dins no passa", ha lamentat.
"Qualsevol dimissió o institució no serà suficient si no ens serveix per entendre que cal estudiar i que cal visibilizar les violències sexuals en l'esport amb la urgència que es mereixen", ha conclòs l'experta.
EXPRESSIONS I GESTOS QUE "NO PODEN ENVAIR LA INTIMITAT"
Sobre les expressions d'alegria o de joia que es produeixen en l'àmbit esportiu, la psicòloga sanitària de psicòlegs a Torrelodones (Madrid), Diana Sánchez, ha afirmat per la seva banda, en unes declaracions a Europa Press, que "mai no poden envair la intimitat d'una altra persona".
En aquest punt, ha apuntat que, al seu parer, ara es va "més alerta" amb certes conductes com la que es va tenir en la final del Mundial femení de futbol, en considerar "que hi ha una invasió de la intimitat, de l'espai físic d'una altra persona i, a més, un abús de poder per aquesta jerarquia".
No obstant això, ha celebrat que "les noves generacions s'estan criant i educant, cada cop més, en una educació molt més igualitària, des de les famílies i els col·legis", fet que ha exposat que "s'ha de continuar fomentant", ja que "no es pot estar fent un gran esforç a nivell educatiu i sociofamiliar i estar dient que les dones tenim, no només els mateixos drets i les mateixes oportunitats, sinó també drets al nostre propi cos i intimitat, i que després en certs ambients o sectors es vegi que això no és així, que no hi ha respecte".
Tot i que ha afegit que "encara queda camí per recórrer", la psicòloga també ha apuntat que en moltes empreses existeixen actualment polítiques "molt marcades" pel que fa a les conductes adequades o inadequades en l'entorn laboral. "De fet, es fan estudis de cas quan hi ha una denúncia, una queixa o una reclamació per part d'una empleada que hagi patit un acte d'aquest tipus", ha recalcat.
"CONDUCTES VIOLENTES NORMALITZADES"
En aquesta mateixa línia es va pronunciar l'exdelegat del Govern central per la Violència de Gènere, Miguel Lorente, quan, en unes declaracions a Europa Press, en ser preguntat sobre aquesta qüestió, va lamentar que Espanya sigui "una societat capaç d'utilitzar la violència com a forma d'expressió de l'alegria".
"Em sembla una polèmica molt lògica, molt expressiva del que és una actitud crítica davant aquest tipus de conductes, que estan totalment normalitzades i, per tant, invisibilitzades, perquè el que ell porta a terme és una agressió sexual. El que passa és que no hi ha denúncies. Si ell fa això en un altre context o en aquest i la jugadora ho denuncia, de totes totes ho condemnen", va afegir.
A més, va reconèixer que li havia cridat l'atenció el fet de veure "com conductes violentes dins de la violència sexual estan tan normalitzades que es poden dur a terme com a expressió d'alegria, de satisfacció o del que vulguem".
Quant a aquesta "normalització", organitzacions feministes com la Comisión 8M, l'Alianza Contra el Borrado de las Mujeres i el Movimiento Feminista de Madrid han posat en relleu la influència del feminisme en aquest afer. Així, han coincidit a assenyalar que "els protocols d'actuació i prevenció dels abusos sexuals han ajudat a promoure una cultura de la denúncia i a fer que no es minimitzi la gravetat d'actes i conductes que transgredeixen els límits del mutu acord".
"El fet que la societat civil hagi respost com ho ha fet és part de de la feina que s'està fent", ha puntualitzat la Comisión 8M.
