Actualitzat 29/5/2019 20:22:12 CET

Zapatero va oferir a ETA un òrgan per a Euskadi i Navarra, legalitzar Batasuna i el final de la doctrina Parot


Javi Carrión - Europa Press

MADRID, 29 Maig (EUROPA PRESS) -

El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va oferir a ETA durant les negociacions amb la banda la creació d'un òrgan comú per a Euskadi i Navarra, la legalització de Batasuna, no detenir els etarres, alliberar De Juana Chaos i els altres presos malalts, posar fi a la doctrina Parot i solucionar el problema financer de la banda terrorista a través d'una organització internacional perquè deixessin d'enviar cartes d'extorsió.

Així consta en les actes de la banda, a les quals ha tingut accés Europa Press, per part de l'Audiència Nacional, el secret del sumari sobre la investigació de la negociació entre l'Executiu socialista i la banda terrorista ETA.

Aquesta documentació va ser confiscada a l'etarra Francisco Javier López Peña 'Thierry', després de la seva detenció el 20 de maig del 2008 a Bordeus. Allà es relata des de la primera trobada mantinguda per Josu Ternera i Jesús Eguiguren, al juny del 2005 a Ginebra fins a les negociacions polítiques i tècniques que van dur a terme el Govern central i la banda, el PSE i Batasuna després de l'atemptat de la T-4. Les actes inclouen les reunions d'Oslo i les nou prèvies de Ginebra.

Segons aquestes actes, en les negociacions que es van produir entre els dies 18 i 21 de maig del 2007, uns quants mesos després de l'atemptat de la T-4 --30 de desembre del 2006-- que va costar la vida a dues persones, l'Executiu de Zapatero va posar sobre la taula l'acord de Loyola, que preveia la creació d'un òrgan comú amb atribucions executives per a Euskadi i Navarra.

Ho va fer en la ronda de contactes que es va celebrar aquests dies en què es van establir les dues meses, una de partits i una altra tècnica entre el Govern i ETA i en les quals van participar: 2 membres de Batasuna; dos d'ETA; dos del PSOE; 2 del Sinn Fein, dos del Govern d'Irlanda i un del Govern de Noruega.

Els socialistes van llançar aquesta proposta després que Batasuna reiterés en la taula política --del PSOE i l'esquerra abertzale-- la petició d'un Estatut d'Autonomia per a les "quatre províncies", la qual cosa incloïa Navarra. En aquesta ronda de trobades, exigien al PSOE que prengués el compromís de reconèixer el dret d'autodeterminació i un referèndum per decidir sobre un estatut 'a quatre'.