MADRID 2 des. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern central José Luis Rodríguez Zapatero considera "essencial" per resoldre la situació de Catalunya obrir un procés de diàleg en el qual hi siguin el PSOE i el PP, i les forces polítiques catalanes, especialment CiU, per recuperar el que ha fet possible la convivència a Espanya.
En una entrevista a TVE recollida per Europa Press, Zapatero s'ha mostrat convençut que, tot i que es triga més o menys temps, el futur de Catalunya no serà la "confrontació" que ara sembla que s'acosta, sinó un acord.
Així, ha recordat que la Constitució es va fer amb el consens d'esquerra, dreta i nacionalistes --el PNB es va abstenir però CiU li va donar suport-- i creu que, ara que "CiU sembla que ha marxat a l'independentisme", cal recuperar aquest triangle que garanteix la convivència entre autonomistes, federalistes i nacionalistes.
Això sí, ha donat per fet que sempre hi haurà independentistes, a Catalunya o al País Basc, que "juagaran en el sistema però el que volen és canviar-lo".
El també ex secretari general del PSOE ha deixat clar que el seu partit no és nacionalista, però ha explicat que aspira a "governar de manera integradora".
Segons ell, això implica "no desconèixer que com a mínim en tres comunitats hi ha una sensibilitat identitària molt més acusada", el que vol dir que per construir cal tenir els nacionalistes.
L'excap de l'executiu ha explicat també els detalls de la carta que li va enviar l'agost del 2011 l'expresident del Banc Central Europeu (BCE), Jean Claude Trichet, carta que ha dit que no va fer pública llavors perquè no tenia obligació jurídica de fer-ho i era "delicada" per a l'estabilitat financera d'Espanya i del Tresor.
En canvi, creu que ara li serveix per explicar què ha passat aquests dies, i, segons ell, el president del BCE no exigia ni obligava res, sinó que la missiva amb peticions a Zapatero --i la resposta d'aquest comunicant mesures fa poc anunciades per reduir el dèficit-- va ser una "idea de Trichet" per tenir un suport i poder comprar deute espanyol al mercat secundari.
Zapatero ha recordat que la possibilitat que el BCE comprés deute espanyol i italià en un moment de "tensió molt forta" va ser un assumpte que va generar discussió en el Consell del BCE, i va portar fins i tot a la dimissió del representant alemany.
Per això, ha defensat que "la gestió que es va fer amb les cartes perquè es comprés deute va donar resultat" i Trichet es va comportar bé amb Espanya.
Segons l'expresident, una altra prova que la carta del BCE "no obligava a res" --ni canviar la Constitució ni aprovar una reforma laboral-- va ser que la carta tenia data del dia 5 d'agost i només dos dies després, el 7, el BCE ja estava comprant deute espanyol sense saber si s'havien complert les peticions i després d'una resposta de Zapatero en què sobretot enumerava mesures ja conegudes.
L'excap de l'executiu ha subratllat a més que ell es va negar durant tota la crisi a "destrossar" els drets laborals aplicant els suggeriments que li arribaven de derogar la negociació col·lectiva, crear un contracte de crisi que a la pràctica era "sense drets" o suspendre temporalment el salari mínim interprofessional.
ELS DRETS LABORALS, TEMA CRUCIAL EN EL FUTUR
Segons la seva opinió, els drets dels treballadors seran el "tema crucial" en el futur a Espanya, perquè creu que fins i tot l'Estat del benestar pot recuperar-se amb més facilitat que la qüestió de la manera en la que mantenir drets laborals en un mercat global on es competeix amb països que ofereixen preus molt més barats.
Zapatero ha relativitzat que el BCE s'excedís del seu mandat al recomanar reformes del mercat laboral, perquè, al cap i a la fi, tampoc els Tractats preveuen que compri deute sobirà i la situació que es vivia era "d'excepcionalitat".
L'excap de l'executiu també ha incidit que, malgrat les seves retallades, ell no va tocar la sanitat, l'educació ni les pensions mínimes, i que va deixar el fons de reserva de la Seguretat Social en 70.000 milions d'euros, fons que el Govern central actual ha utilitzat i que segons la seva opinió demostra "com és de bo estalviar en matèria de pensions".
Amb tot, no ha volgut valorar fins quan durarà l'anomenada herència de les seves polítiques, perquè creu que és "un judici polític", un argument que el Govern de Mariano Rajoy utilitzarà el temps que vulgui i que al final seran els ciutadans els que jutgin.
Segons el seu parer, l'important és "fer una interpretació adequada del que ha passat".
És més, creu que en el futur quedarà clar que en aquesta crisi inèdita es veurà una responsabilitat compartida entre Espanya i el model de la zona euro, amb els "defectes de fabricació de l'euro i d'una política monetària que s'ha fet molt favorable a Alemanya i als estalviadors".
TORNARIA A FER EL 'PLA E'
Finalment, ha dedicat temps a defensar el seu 'Pla E' de l'any 2009, subratllant que, en un moment de superàvit, es van invertir 10.000 milions d'euros, equivalent al que s'endeuta avui Espanya "cada mes i mig".
El pla, ha dit, va suposar un punt del PIB, mentre que en els últims dos anys l'endeutament ha crescut 20 punts del PIB.
Zapatero ha assegurat que tornaria a fer el 'Pla E', perquè era el que podia fer en aquell moment per "contrarestar la rapidíssima caiguda de l'ocupació".
I ha posat com a exemple que els 2.000 milions que es van injectar al sector de l'automòbil van permetre mantenir oberts tots els centres de producció i que Espanya sigui avui un dels països més competitius del sector.
