SEVILLA, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha defensat aquest dimecres la necessitat d'oferir a Catalunya una "agenda democràtica de diàleg" partint de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, malgrat que ha dit que no la comparteix.
Rodríguez Zapatero s'ha pronunciat així durant la seva intervenció en els esmorzars informatius organitzats per Europa Press i la Fundació Cajasol, en col·laboració amb Atlantic Copper, i en els quals ha estat presentat per la cap de l'Executiu andalús, Susana Díaz.
També han assistit el vicepresident de la Junta, Manuel Jiménez Barrios, la presidenta del PSOE i del PSOE-A, Micaela Navarro; l'alcalde de Sevilla, Juan Espadas, l'exalcalde de la ciutat Alfredo Sánchez Monteseirín i diversos consellers del Govern andalús, entre d'altres.
L'expresident del Govern espanyol ha dit que un problema polític de l'envergadura del català "necessita un curs, un procés i un camí de solució política, tot i que sigui molt probable que no es tracti d'una solució per sempre".
"No es pot negar l'evidència, ni abonar un projecte que per impossible i inconvenient no es farà", ha assenyalat Rodríguez Zapatero, qui ha considerat que cal "prendre la iniciativa política" a Catalunya, "trucar a la porta d'aquesta societat que es manifesta i començar a recuperar els afectes".
Després de mostrar-se convençut que "cada retret i cada desqualificació ens allunyen", l'expresident del Govern central ha dit que no té "cap dubte" que hi haurà un "retrobament".
"Però el problema és el que ens deixem pel camí", ha mantingut Rodríguez Zapatero, qui ha advocat per una "convivència entranyable", i ha advertit que no hi haurà diàleg "si no recuperem els afectes".
En el torn de preguntes se li ha qüestionat per la possible "culpa" que tindria ell mateix en la forma com s'han desenvolupat els esdeveniments a Catalunya arran del compromís que va adquirir el 2003 davant del llavors líder dels socialistes catalans, Pascual Maragall, que acceptaria la proposta d'Estatut que vingués del Parlament català.
Zapatero ha rebutjat per "injusta" aquesta apreciació que "es va usar moltíssim" en aquell moment i ha explicat que després d'aquestes paraules "va haver-hi unes eleccions generals, un nou Estatut aprovat i consensuat per una àmplia majoria del Parlament i ratificat per un referèndum a Catalunya".
"Havíem aconseguit un gran acord", ha comunicat abans de recalcar que "hi havia una demanda d'Estatut que cap govern podia ignorar".
També ha opinat, referint-se al PP, que "aquells que més van combatre i es van oposar a la reforma" de l'Estatut ho van fer més aviat "per intentar escarnir el Govern d'Espanya" que ell presidia llavors, i davant d'això ha defensat que va aconseguir en el seu temps a la Moncloa "un acord d'entesa per a 20 o 30 anys amb Catalunya que es va frustrar" fonamentalment arran de la referida sentència del TC.
A la pregunta de si Catalunya és una nació ha respost defensant la fórmula exposada en el nou Estatut, en què es reconeixia que el Parlament havia dit que Catalunya es considerava una nació, si bé aquest reconeixement no impedia que s'apuntés que "des del punt de vista constitucional" el que és Catalunya és "una nacionalitat".
Zapatero s'ha mostrat convençut que en el futur "es tornarà a alguna cosa així" per aconseguir el "retrobament" amb Catalunya.
REBUTJA LES DESQUALIFICACIONS I LES CRÍTIQUES
Durant la seva intervenció, Rodríguez Zapatero ha defensat també que la vida pública necessita els afectes en la democràcia i el reconeixement perquè la democràcia és un projecte per conviure, "per viure junts".
Així, ha deixat clar que en les seves paraules no hi hauria "desqualificacions ni crítiques", només idees, suggeriments i aportacions.
Després d'afirmar que els millors polítics són els que estan disposats "a l'obertura" i no se centren a "donar lliçons", l'expresident del Govern central ha apostat per posar el futur "com a referent", un futur que està "per escriure i al qual hem d'arribar des d'una comprensió raonable del present i del passat immediat".
Ha defensat que la crisi "no pot fer fallida el bon relat històric de l'Espanya democràtica" i ha afirmat que aquesta és la lliçó més important que ha après.
I és que, segons la seva opinió, Espanya sortirà de la crisi amb la força de la qual és capaç "si no trenquem la confiança col·lectiva, si seguim sentint l'orgull dels canvis" realitzats en les tres últimes dècades.
Aquests canvis, segons ha assenyalat l'expresident del Govern espanyol, tenen "poca comparació" amb altres democràcies pel poc temps en el qual s'han realitzat.
Així, ha esmentat que Espanya és el tercer país que més ha augmentat la renda per càpita de l'OCDE, o que ha passat d'una taxa significativa d'analfabetisme a superar el nombre d'universitaris d'Alemanya, França i Itàlia.
S'ha mostrat també orgullós de la sanitat pública, de la seguretat que es gaudeix en aquest país després d'acabar amb la "xacra" del terrorisme, del "ventall" de multinacionals que hi ha a Espanya, del sistema d'infraestructures que és una "referència de cohesió", i de la incorporació i participació de les dones en la vida social i política.
Al costat d'això, Rodríguez Zapatero ha assenyalat que la mesura d'un país se sol prendre en la capacitat d'afrontar les dificultats. "Una nació democràtica sòlida és la que sap aixecar-se", ha assenyalat l'exdirigent socialista, qui ha posat l'exemple dels EUA amb la crisi del sector financer o el problema que està vivint actualment Alemanya amb la seva empresa emblemàtica en el sector de l'automòbil, i s'ha mostrat convençut que aquest país actuarà "amb serietat i contundència".
En aquest context, ha dit que el relat històric de la crisi a Espanya i la seva sortida condicionarà les següents generacions.
"Tant de bo hi hagués en aquest relat un consens desproveït de partidisme", ha desitjat Rodríguez Zapatero, qui ha insistit que si Espanya ha estat capaç de fer una "gran transició" és perquè "hi havia un relat compartit de què volíem ser".
Segons la seva opinió, es requereix ara mateix construir un relat "com a mínim compartit", una cosa que "sempre arriba fruit d'una conversa política que em sembla imprescindible".
Per a Rodríguez Zapatero, "la millor resposta que una societat pot donar amb vista al futur és una resposta de bons valors democràtics".
Així, ha assenyalat que pot haver-hi nous partits i nous líders polítics, "com jo ho vaig ser", però que l'important a llarg termini serà "el contingut, el projecte i les idees que sapiguem posar en comú".
També ha defensat durant la seva intervenció la importància de fer front al canvi climàtic i a l'exigència de sostenibilitat mediambiental.
Creu necessari afrontar el sistema de la Seguretat Social i les pensions, i ha destacat el dèficit de 14.000 milions d'aquest any i que el fons de reserva ha passat de 70.000 a 36.000 milions en cinc anys.
