ALBERTO PAREDES - EUROPA PRESS
BARCELONA 29 maig (EUROPA PRESS) -
Xavier Trias, l'exalcalde de Barcelona amb les sigles de l'extinta CiU entre 2011 i 2015, ha guanyat les eleccions municipals, amb la qual cosa es pot tornar a posar al capdavant del consistori en funció dels pactes que faci Junts, malgrat defensar durant tota la campanya que la seva candidatura anava més enll d'aquest partit perqu acollia altres formacions.
De fet, la candidatura amb la qual s'ha presentat les eleccions es diu Trias per Barcelona i no hi apareixia el logotip de Junts, tampoc a la papereta electoral.
Nascut el 5 d'agost del 1946, aquest metge i polític és la cinquena vegada que es presenta com a candidat l'alcaldia de Barcelona, la primera vegada el 2003.
Va ser en les eleccions del 2011 quan va aconseguir finalment ser alcalde de Barcelona, l'únic que va tenir CiU a la capital catalana, quan va aconseguir 15 regidors en un mandat que va posar fi a 32 anys d'hegemonia socialista al consistori.
No obstant aix, en les eleccions del 2015, Ada Colau, va guanyar els comicis per la mínima, va accedir a l'alcaldia per primera vegada i va desbancar Trias, que va passar novament a l'oposició.
L'alcaldable de Junts sempre ha mantingut que la informació del seu suposat compte bancari amb 12,9 milions a Sussa, que va demostrar que era mentida, va influir en la seva derrota electoral, malgrat admetre que segurament hi va haver més factors.
Després de retirar-se de la política el 2019, li va agafar el relleu l'exconseller Quim Forn com a cap de llista amb les sigles de JxCat, tot i que en estar pres aleshores per l'1-O la persona que actuava d'alcaldable de facto era Elsa Artadi.
De fet, Artadi havia de ser la cap de llista en les municipals d'aquest any, per el maig del 2022 va anunciar per sorpresa que deixava tots els crrecs per motius personals, i després de la seva retirada es va comenar a plantejar la carta de Trias.
Tot i que ell sempre va assegurar que estava jubilat de la política, al juliol no va descartar liderar novament la candidatura de Junts a Barcelona a petició de dirigents del partit i del seu entorn, que van veure en ell l'única figura capa de configurar una candidatura guanyadora.
I és que dels 14 regidors que va recollir la candidatura de Trias el 2011 amb les sigles de CiU, va baixar a deu en les següents municipals, i en les del 2019, i ja a les files de JxCat, la llista que va encapalar l'exconseller Quim Forn es va quedar amb cinc.
Finalment, i després de trencar el carnet del PDeCAT a finals d'octubre del 2022, Trias va anunciar al desembre que seria l'alcaldable de Junts i va tenir les mans lliures per confeccionar la seva llista, en la qual va incloure membres de la seva antiga formació, de Demcrates i de Més Moviment d'Esquerres.
PACTES
Sense descartar la possibilitat de governar en minoria, durant la campanya ha deixat clar que liderar els possibles pactes postelectorals que es puguin segellar, sense por de les reticncies que pugui aixecar en els dirigents de Junts un acord amb el PSC o altres formacions.
Malgrat tot, no collaborar "a sumar coses antittiques" com creu que va fer el candidat del PSC, Jaume Collboni, amb Manuel Valls el 2019 per evitar que Ernest Maragall (ERC) fos alcalde, i els ha preguntat en les últimes dues setmanes si li donaran suport si queda primer en les eleccions.
PRIMERES MESURES
Si és alcalde, s'ha comproms a frenar els nous projectes ja planificats de superilles --eixos verds-- en els seus primers 80 dies al capdavant del consistori i a reunir la Junta de Seguretat de Barcelona per implementar un pla de xoc sobre aquesta qüestió.
També té previst convocar a les concessionries de neteja i substituir l'arquitecte municipal i el responsable de mobilitat, altres dels eixos de crítica en els quals ha basat la seva campanya electoral
TRAJECTRIA PERSONAL I POLÍTICA
Casat i amb quatre fills, Trias és el segon de 12 germans i, malgrat la seva carrera política, és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1970, carrera en la qual es va especialitzar en pediatria, i va completar la seva formació de postgrau a Gnova (Itlia) i Berna (Sussa).
Després d'una etapa en la dcada dels 70 en la qual va exercir de metge, el 1981 va entrar a treballar al departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat encapalat aleshores per Josep Laporte, un dels seus referents polítics al costat de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.
Dos anys després va assumir la direcció general d'Ordenació i Planificació Sanitria i el 1984 la direcció general de l'Institut Catal de la Salut (ICS), crrec que va ocupar fins que va substituir Laporte com a conseller del ram.
Anys després, Pujol el va nomenar conseller de Presidncia del Govern i el mar del 2000 va encapalar la candidatura de CiU en les eleccions generals que va guanyar el PP amb majoria absoluta, i va exercir com a president i portaveu del grup parlamentari al Congrés.
Dos anys més tard, va comenar la seva etapa com a alcaldable de CiU a Barcelona, mentre que també va ser secretari general adjunt de la federació.
Va ser militant de CDC des del 1979 fins a la seva dissolució el 2016, després es va afiliar al PDeCAT fins a finals del 2022, any en qu va trencar el carnet per sumar-se a les files de Junts.
