Mnica Terribas, Joaquim Forn i David Fernández també formaran part de la Junta Directiva de l'entitat
BARCELONA, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor i filsof Xavier Antich assumir aquest dissabte la presidncia d'mnium Cultural en substitució de Jordi Cuixart, que a mitjan gener va anunciar la seva voluntat de no presentar-se a la reelecció després de sis anys al crrec.
Aquest dissabte a partir de les 10.00 hores se celebra a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) l'Assemblea General de l'entitat en qu es votar presencialment i s'escenificar el relleu en la direcció d'mnium, tot i que la votació oberta als 190.000 socis va comenar de manera telemtica el 10 de febrer.
La candidatura de Xavier Antich, integrada per 18 persones, va ser l'única que es va presentar per a la renovació parcial de la Junta Directiva, i inclou noms com el de la periodista Mnica Terribas, l'exconseller Joaquim Forn i l'exdiputat de la CUP David Fernández.
També figuren en la candidatura la periodista Natza Farré; l'historiador Lluís Duran; l'advocat i politleg Didac Amat, i la portaveu d'mnium a Somescola, Marina Gay.
Terribas opta a ocupar la primera vicepresidncia de l'entitat, i Gay ha estat proposada per a la segona; l'advocada Marina Gallés es presenta per ocupar la secretaria, i la també advocada Marta Garsaball, per a la tresoreria.
La llista també inclou el coordinador de la cooperativa Opcions, Gerard Pijoan; el professor i doctor en filosofia ngel Castiñeira; la sociloga i activista Iolanda Fresnillo; la periodista Natalia Touzon; el politleg Marc Sanjaume i la biloga i empresria Núria Basi.
ÚLTIM DIA COM A PRESIDENT
Així, l'Assemblea General ser l'últim dia de Cuixart com a president d'mnium Cultural i del vicepresident, Marcel Mauri, que també va decidir no presentar-se a la reelecció.
La presidncia de Cuixart, que va assumir al desembre del 2015 en substitució de Quim Torra --que al 2018 va ser proclamat president de la Generalitat--, ha estat marcada pel paper de l'entitat en el procés independentista de l'1-O i el seu pas per presó durant tres anys, després que el Tribunal Suprem el condemnés a nou anys de presó per un delicte de sedició al costat del llavors president de l'ANC, Jordi Snchez, avui secretari general de Junts.
Al juny del 2021, el Govern va concedir un indult als presos independentistes, cosa que va permetre que pogués sortir de la presó al costat de la resta dels dirigents independentistes empresonats.
Cuixart va néixer al 1975 a Santa Perptua de Mogoda (Barcelona), té dos fills, és propietari d'una empresa a Sentmenat (Barcelona), Aranow Packaging Machinery, i la seva voluntat és continuar fent d'activista malgrat deixar la presidncia d'mnium.
El que sí ha descartat sempre és la possibilitat d'entrar en política i en la seva última intervenció oberta va reclamar la necessitat de crear nous lideratges en l'independentisme diferents als del 2017: "Cal que hi hagi nous lideratges i la graduació de les ulleres del 2017 s'ha de reajustar al 2022", va dir.
En el seu últim llibre, 'Aprenentatges i una proposta (Ara Llibres), Cuixart va demanar compromís per celebrar un nou referndum a Catalunya al més aviat possible, sense concretar si havia de ser acordat o unilateral, i explorar estratgies de "lluita no violenta" per pressionar l'Estat per aconseguir la independncia.
Sense vaticinar cap a on evolucionar el moviment independentista, va exigir a la societat civil i a la política explorar totes les vies de mobilització, organització i acció no violenta, i va apuntar que caldr "pujar un graó i encarar, más aviat que tard i seriosament, l'estratgia no violenta, l'estructuració i l'apoderament d'un moviment conscient de desobedincia civil".
