Lamenten l'absència de Junts malgrat els intents perquè subscrigui l'acord
BARCELONA, 18 juny (EUROPA PRESS) -
La Xarxa d'Entitats del Padró i el PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP han signat aquest dimecres un pacte al Parlament en el qual defensen el compromís de garantir el padró a tothom qui visqui en un municipi amb independència de la seva situació administrativa o tipus d'habitatge.
"Calia donar una resposta col·lectiva, institucional i compromesa a una vulneració flagrant i sistemàtica dels drets bàsics, que fa temps que s'arrossega. El dret a l'empadronament no és una arma per obtenir rèdits electorals", ha destacat Lluís Puigdemont, de la coordinadora d'ONG solidàries de les comarques gironines.
Després de defensar que el padró és la porta d'accés a drets fonamentals com l'educació, la salut i l'atenció social, ha explicat que des de fa anys han documentat "múltiples obstacles, restriccions i pràctiques irregulars que limiten o directament impedeixen l'empadronament a milers de persones arreu del territori".
37 MUNICIPIS
"L'últim recompte de la Xarxa parla de 37 municipis amb vulneracions documentades, però sabem que la xifra real probablement és superior", ha advertit, després de puntualitzar que els impediments són mecanismes de discriminació que afecten, sobretot, immigrants, famílies sense habitatge i nens en situació de vulnerabilitat.
També ha defensat que amb el suport del PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP al pacte envien el missatge que a Catalunya "no s'accepta que es vulnerin drets i que es normalitzi la segregació i l'exclusió".
La defensora de la Ciutadania de Santa Coloma i vicepresidenta del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, Pepa González Lara, ha reivindicat que el padró és "una obligació legal, una responsabilitat institucional i, sobretot, una qüestió d'humanitat".
"La llei obliga les administracions locals a empadronar tota persona que resideix al municipi amb independència de la seva nacionalitat, situació administrativa, estatus legal, el títol pel qual resideix en un habitatge o la seva situació legal o física", ha afegit.
SOBRE JUNTS
Sobre que Junts no s'hagi adherit al pacte, la representant d'Amnistia Internacional Catalunya Júlia Pérez ha explicat que van intentar buscar una ampli consens parlamentari i que amb la formació de Carles Puigdemont fins i tot van fer una feina bilateral per intentar acomodar algunes de les seves peticions, sense èxit.
També s'ha pronunciat sobre aquest tema Maria Creixell, de la coordinadora Obrint Fronteres, que ha lamentat que Junts no subscrigui el pacte malgrat els intents perquè ho fes: "Si no hi són és perquè no han volgut i pot ser que, més endavant, vulguin. Entenem que el context ha canviat respecte a quan van signar el pacte antifeixista".
Després de reivindicar que pretenen obrir noves vies de diàleg i estratègies per intentar solucionar casuístiques que tenen lloc als municipis, ha assegurat que també estan oberts a interlocutar i buscar vies de col·laboració amb les entitats municipalistes.
"QUE ES COMPLEIXI LA LLEI"
"El més trist és que estem, simplement, demanant que es compleixi la llei", ha recalcat Creixell, acompanyada d'altres representants d'entitats signatàries com Càritas de Catalunya i les Entitats Catalanes d'Acció Social i Justícia Social.
El pacte, a més de reclamar l'accés universal al padró, recull el compromís amb el respecte a la legalitat vigent en els drets de la ciutadania i la necessitat que hi hagi polítiques d'empadronament actiu per part dels municipis.
També reclamen la protecció de la infància i dels col·lectius en situació d'especial vulnerabilitat; transparència i informació pública; que el principi de l'autonomia local no pot suposar una restricció o vulneració de drets.
L'últim punt proposa la creació d'una comissió tècnica de seguiment, que es reunirà cada sis mesos i que estarà integrada pels diputats dels partits signataris, entitats social i sindicatures locals.
