MADRID 22 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha afirmat aquest dimarts que cal acatar la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que aquest dilluns va condemnar Espanya per aplicar la 'doctrina Parot', i ha assenyalat que "no té cap sentit" embrancar-se en discussions polítiques.
"És evident que la decisió que ha pres la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans és una decisió que, ens agradi o no i per descomptat a mi no m'agrada gens, cal acatar-la", ha manifestat José Ignacio Wert, en una entrevista en Antena 3 recollida per Europa Press.
Sobre la possibilitat de no respectar la sentència, el titular de la cartera d'Educació, Cultura i Esport ha tancat: "Si Espanya no acatés la sentència, hauria de sortir del Consell d'Europa i per tant no és una cosa que s'estigui ni de bon tros preveient de cap manera".
Alhora, ha assenyalat que el Govern espanyol ha recorregut "fins on materialment era possible" i que ha portat "fins al final la defensa" de la 'doctrina Parot' que, com ha recordat, és "una decisió del Tribunal Suprem de l'any 2006". "A partir d'aquí, lògicament l'aplicació d'aquesta decisió del Tribunal Europeu correspon a l'Audiència Nacional", ha indicat.
Preguntat sobre si l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero podria haver fet alguna cosa per evitar aquest final, ha respost: "Jo no entraré en això ni moltíssim menys. A més, sincerament crec que no té cap sentit que ens embranquem en discussions de tipus polític sobre una qüestió com aquesta".
EL CODI PENAL DE LA TRANSICIÓ
D'altra banda, ha explicat que amb l'arribada de la democràcia a Espanya, en lloc d'elaborar un Codi Penal nou, es "van eliminar aquelles parts" de l'anterior del 1973, eren "incompatibles" amb la Constitució com ha estat el cas de "la pena de mort" o "la cadena perpètua".
Així, ha dit que també es van introduir "mesures de les anomenades redempció de penes pel treball", en un moment "que les presons vessaven, aquí sí, d'interns molts d'ells polítics", produint-se "un forat en la legislació". "Es va solucionar el 1995", ha afirmat.
"El que passa ara és que els terroristes condemnats d'ETA que es veuran afectats, presumiblement, per aquesta decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans són els que van actuar durant els anomenats 'anys de plom', l'època més sanguinària d'ETA, l'època en la qual es produïen 100 assassinats l'any. S'entén perfectament l'actitud de les víctimes i la gent comparteix amb ells aquesta situació d'impotència i de ràbia", ha assegurat.
Finalment, ha qualificat de "cosa gruixuda" la declaració d'una de les advocades d'Inés del Río, en què parla de "presos polítics" d'ETA. "No hi ha presos polítics ni bascos ni de cap altre origen espanyol a les presons espanyoles", ha sentenciat Wert.
