BARCELONA 16 ago. (EUROPA PRESS) -
VOX ha presentat aquest dijous a la tarda una querella criminal davant un jutjat de guàrdia de Barcelona contra l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i la cúpula de Mossos durant el 17A, per presumpte "cas omís als avisos de possibles atemptats" a Catalunya, a recomanacions de protecció en espais públics, i per la gestió posterior dels fets.
En un comunicat, recorda que al setembre de 2017 ja va presentar la querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però "recentment aquest tribunal va considerar que els fets haurien d'investigar-se en un jutjat d'instrucció" perquè Forn va ser cessat com conseller i va renunciar a ser diputat del Parlament.
Es querellen contra Forn i altres persones que ocupaven càrrecs en el cos: Pere Soler, director de Mossos; Josep Lluís Trapero, major; Ferran López, cap de la Comissaria Superior Territorial; Joan Carles Molinero, cap de la Comissaria de Coordinació Central; Emilio Quevedo, cap de la Comissaria de Planificació de la Seguretat, i Manel Castellví, cap de la Comissaria d'Informació, segons un comunicat de VOX.
PRESUMPTES DELICTES
El partit al·lega presumptes delictes d'abandó d'un servei públic (article 409 del Codi Penal), desobediència i denegació d'auxili (410.1 i 412, apartats 1 i 2) i prevaricació per omissió (404).
La querella presenta "documentació publicada per diversos mitjans de comunicació", entre els quals VOX destaca que un informe del Ministeri d'Interior del 20 de desembre de 2016 alertava del risc d'atemptat per atropellamiento massiu en llocs concorreguts, per la qual cosa recomanava grans testos i pilons.
També es constata un informe de la CIA que "coneixien els querellats" i alertava de l'imminent risc d'atemptat a la Rambla; informacions sobre la gestió de Mossos després de l'explosió d'Alcanar i els seus presumptes impediments perquè Guàrdia Civil i Policia Nacional accedissin.
El sotssecretari jurídic de VOX, Pedro Fernández, ha afirmat que els querellats no van adoptar les mesures de seguretat necessàries per impedir els atemptats i "d'aquesta manera, poder atribuir-ne després la responsabilitat a Espanya i als espanyols".
