Des de 1999 no han superat el 50 per cent, encara que han estat en percentatges propers
MADRID, 17 des. (EUROPA PRESS) -
L'evolució del vot a Catalunya en eleccions autonòmiques manifesta l'hegemonia que el nacionalisme català ha tingut en aquest tipus de comicis, ja que en tres de les onze eleccions autonòmiques celebrades des de l'any 1980 ha superat el 50 per cent dels vots i en la majoria han estat propers a aquest percentatge. El seu pitjor resultat el van obtenir en les primeres eleccions del 1980, en què la suma d'ERC i CiU va aconseguir el 36,73 per cent dels vots, però malgrat això Jordi Pujol va ser investit president.
Des de la instauració de la democràcia s'han celebrat onze eleccions autonòmiques a Catalunya, en què CiU ha estat el partit hegemònic en la majoria dels comicis. En els primers, els del 1980, la resta de partits van aconseguir recaptar més suports que CiU i ERC en aglutinar un 54,47 per cent dels vots. Però aquesta tendència es va invertir immediatament en la cita electoral del 1984, on el percentatge del vot obtingut pel bloc nacionalista va ascendir al 51,21 per cent.
En els següents comicis, celebrats el 1988, el nacionalisme va experimentar un lleuger descens en collir el 49,86 per cent dels vots. Per la seva banda, la suma del PSC, Aliança Popular i PSUC va passar del gairebé 55 per cent al 43,39.
La suma de CiU i ERC es va incrementar en els comicis del 1992, quan va aconseguir el seu màxim percentatge de vot, que va ser del 54,15 per cent. Ja en les eleccions del 1995, aquest suport va baixar, encara que va obtenir el 50,44 per cent.
PER SOTA DEL 50% DES DEL 1999
Des d'aquest moment, el percentatge de vot nacionalista no ha tornat a situar-se per sobre del 50 per cent. De fet, en la convocatòria del 1999 el suport als partits nacionalistes va caure significativament en baixar una mica més de quatre punts --46,37 per cent--.
Encara que el 1999 Jordi Pujol va continuar a la Presidència de Catalunya --va governar des de 1980 fins el 2003--, en aquesta cita electoral el PSC el va superar per primera vegada en vots. És més, aquesta va ser una de les comptades eleccions en què el percentatge de vot obtingut per la resta de partits que van obtenir representació va superar la suma de CiU i ERC. El PP, el PSC i ICV van aconseguir sumar el 49,57 per cent.
Aquest creixement del bloc no secessionista es va mantenir en els comicis celebrats el 2003 que van posar punt i final als 23 anys de Pujol al capdavant de la Generalitat i que van donar pas al primer govern del tripartit PSC-ERC-ICV. En aquesta ocasió, ERC i CiU van sumar el 47,38 per cent dels vots totals, mentre que el PSC, el PP i ICV van aconseguir el 50,33 per cent.
45,55% EL 2006, EL MÍNIM DE VOTS
La caiguda més notable del suport al bloc nacionalista es va produir en els comicis de l'any 2006, quan la suma dels vots recollits per CiU i ERC va aconseguir el seu mínim, marcat en el 45,55 per cent mentre el PSC, el PP, ICV i Ciudadanos es van situar per sobre del 50 per cent. Aquesta cita electoral, la primera en què va concórrer el partit taronja, va donar pas a la segona legislatura del tripartit PSC-ERC-ICV.
Després d'aquesta etapa, el vot nacionalista va agafar forces: en els comicis del 2010, CiU i ERC van recaptar el 48,72 per cent del total de vots i, d'aquesta manera, CiU va recuperar el Govern de la Generalitat amb Artur Mas de candidat.
Per la seva banda, en aquesta convocatòria el 2010, els suports al bloc no independentista es van veure retallats en gairebé deu punts en obtenir el 41,51 per cent dels vots totals, davant dels que va aconseguir en els comicis de 2006 que concretament va ser del 50,02 per cent.
És en aquest moment quan va començar a palpar-se el viratge de CDC --integrat en la coalició de CiU-- cap a l'autodeterminació de Catalunya, fet que es va evidenciar quan Mas va convocar eleccions anticipades el 2012 amb un programa electoral que precisament posava el focus en el sobiranisme.
Aquesta aposta va obtenir un major suport electoral al bloc nacionalista en els comicis d'aquest any, on el suport a tots els partits independentistes va experimentar una pujada en aconseguir el 49,18 per cent del total dels vots. En aquesta ocasió, la CUP va aconseguir tres escons, encara que Solidaritat Catalana per la Independència no en va aconseguir cap --en els comicis de 2010 va obtenir quatre parlamentaris--.
El percentatge de vot nacionalista va baixar al 47,8 per cent en les eleccions del 2015, plantejades pel nacionalisme com uns comicis plebiscitaris. A les mateixes eleccions, per aquest espai hi van concórrer la coalició 'Junts per Sí' --integrada principalment per CDC i ERC-- així com la CUP.
Per la seva banda, el grup de partits contraris a la independència --incloent la coalició 'Catalunya Sí Que Es Pot' que està a favor del dret a decidir-- va aconseguir la suma del 48,05 per cent del total dels vots, superant així al bloc sobiranista encara que amb poca diferència.
