MADRID 12 abr. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha interrogat aquest divendres la viuda de l'exdirector de Recursos Humans de Caixa Penedès Jaume Jorba, qui li ha confirmat la possessió de 2,5 milions d'euros que ella i els seus fills van rebre en herència del pla de pensions milionari que l'exdirectiu es va adjudicar suposadament de manera irregular.
Fonts presents en la compareixença han explicat que aquesta diligència ha estat sol·licitada per les parts per conèixer on estava els diners i poder reclamar-li a la viuda en qualitat de partícip a títol lucratiu en els fets.
També s'han sol·licitat altres diligències de prova que el titular del Jutjat d'Instrucció número 1 ha rebutjat per reiteratives i la seva pràctica encara està pendent del recurs d'apel·lació presentat davant de la Sala penal.
El magistrat imputa un delicte societari continuat d'administració deslleial a quatre antics directius de l'entitat per "garantir-se il·lícitament una desproporcionada guany".
INSTRUCCIÓ CONCLOSA
Pedraz va donar per finalitzada la instrucció d'aquesta causa el passat 6 de març i ha demanat a la Fiscalia i la resta de parts personades que sol·licitessin l'obertura de judici oral presentant el corresponent escrit d'acusació o bé l'arxiu del procediment.
La decisió de Pedraz es va produir després de prendre declaració com a imputats a l'exdirector general de l'entitat Ricard Pagès Font i els exdirectius Manuel Troyano Molina, Santiago José Abella i Juan Molina, contra els qui es dirigia l'acusació de la Fiscalia Anticorrupció.
En relació amb les pòlisses que podrien haver percebut, el jutge instructor ja va imposar a Pagès Fonty a Abellá una fiança corresponent a les quantitats que haurien obtingut amb l'operació, més el terç que estableix la llei per satisfer les responsabilitats civils que podrien derivar-se en el cas que siguin condemnats. Pagés va obtenir 10,8 milions d 'euros i Abellá 1,9 milions.
A ESQUENA DE L'ENTITAT
En la seva sentència el jutge Pedraz assenyalava que Pagès, prevalent-se de la seva condició de director general de l'entitat i utilitzant al mort director de recursos humans Jaime Jorba, "va dissenyar una estratègia a llarg termini destinada a garantir-se il·lícitament una desproporcionada guany patrimonial a costa i a esquena de l'entitat, pensada per al moment en què per qualsevol motiu cessessin o extingissin la seva relació laboral".
Així, a partir del 2001 i els seus exercicis successius, els imputats "van autoconcedir drets econòmics no previstos en els seus contractes de treball "per si mateix amb elevats drets reconeguts" mitjançant la successiva subscripció de pòlisses en AXA AURORA VIDA i Zuric Vida fins al 2010, quan es va produir la integració de Caixa Penedès en el Banc Mare Nostrum.
L'estratègia consistia a realitzar actuacions per blindar els drets continguts en les respectives pòlisses i es fessin efectius poc després, segons explica la sentència en el qual el jutge Pedraz transforma les diligències d'investigació en procediment abreujat.
El jutge aportava com a indicis les dates i quantia de subscripció de les esmentades pòlisses d'assegurança (amb una prima inicial de 8.703.853,66 euros la d'AXA Aurora Vida amb aportacions totals que van arribar a 20 milions amb fons de Caixa Penedès i de 3.451.142,69 la de Zuric Vida) i les dades sobre la seva novació, que es va realitzar igualment tot ocultant als exdirectius als òrgans de l'entitat i ampliant així de manera fraudulenta els seus drets econòmics.
Tots ells comptaven ja amb un pla de pensions d'elevades sumes (525.759,32 euros en el cas de Pagés).
Per ocultar els seus plans, els exbanquers van consignar a més globalment en els comptes anuals de l'entitat les aportacions realitzades a totes les pòlisses d'assegurances de tots els directius sense desglossament o detall en relació amb els imputats. Amb igual finalitat es va fer constar a l'informe enviat a la CNMV.
Quan es va anunciar el procés d'integració donada la delicada situació financera de Caixa Penedès, els imputats van aconseguir proposar a la Comissió executiva de l'entitat unes modificacions del sistema de retribució variable i compromisos amb pensions, "envers això donar cobertura als seus il·lícits drets econòmics", segons conclou el jutge instructor. L'esmentada modificació es va elevar a escriptura pública el 2 de desembre del 2010.
A més, en la sentència es reflectia que tant Pagès com el directiu ja mort van causar baixa voluntària en els seus càrrecs el 30 de maig d 2011, pocs dies abans de l'aprovació del Reial decret en matèria de retribucions d'alts directius que va traslladar a l'ordenament espanyol la normativa comunitària sobre aquesta qüestió.
