Gairebé 300 militars formen a l'Exèrcit maliense enfront de l'amenaça de grups gihadistes, que avancen del nord al centre del país
MADRID, 27 des. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern central, Pedro Sánchez, viatja aquest dijous a Mali per efectuar una visita sorpresa a les tropes espanyoles destacades a la base de Koulikoro, a les quals vol felicitar personalment el Nadal i agrair la tasca que exerceixen per l'estabilitat d'una nació sumida en la violència en els últims anys.
Després de passar uns dies de descans amb la seva família al Parc Nacional de Doñana, Sánchez, que el dimecres es va reincorporar al seu despatx en el Palau de la Moncloa, ha posat rumb a Mali a primera hora del matí des de la Base Aèria de Torrejón d'Ardoz (Madrid), acompanyat d'un grup de periodistes. En contra de l'habitual en aquest tipus de viatges per visitar a les tropes, la ministra de Defensa, Margarita Robles, no acompanya al president.
La presència de Sánchez a Mali es limitarà a unes hores, doncs tornarà en el dia a Madrid per presidir el divendres l'últim Consell de Ministres de l'any. A més de la salutació a les tropes en Koulikoro, el cap de l'Executiu aprofitarà per entrevistar-se amb el primer ministre maliense, Soumeylou Boubèye Maïga, i amb membres del contingent espanyol del Destacament Ivori del Senegal, desplaçat per la visita a Mali.
Encara que la passada Nit de Nadal va felicitar el Nadal per videoconferència als 3.025 militars i guàrdies civils desplegats en missions internacionals en quatre continents, és habitual que per aquestes dates almenys el titular de Defensa, quan no el cap de l'Executiu o el propi Rei, visiti en persona un dels contingents.
A Koulikoro, a uns 60 quilòmetres de distància de la capital, Bamako, està destacat el gruix del contingent de 293 militars que participa des del 2013 en la missió de la Unió Europea per a l'estabilització de Mali, sumit en la inseguretat després d'una rebel·lió tuareg el 2012 que aviat va ser segrestada per organitzacions islamistes, la qual cosa va provocar la intervenció de França i la signatura d'un acord de pau el 2015 que no ha aconseguit retornar l'estabilitat al país.
Els militars espanyols es dediquen principalment a ensinistrar i instruir les forces de seguretat locals. També assumeixen la tasca de protecció de la força europea desplegada al país.
La major part del contingent espanyol es troba al centre d'entrenament militar situat en la localitat de Koulikoro. Allí es focalitzen les tasques d'entrenament de les forces especials malienses, equips d'artilleria o morters.
UN ESPAÑOL VA LIDERAR LA MISSIÓ FINS A NOVEMBRE
Espanya també compta amb una desena de militars desplegats en la caserna general de l'operació a Bamako, que està situat a l'hotel Adazi Nord-Sud, a la zona administrativa de la capital. La missió està actualment sota el comandament del general alemany Peter Mirow, que va prendre el relleu del general espanyol Enrique Millán al novembre passat.
La missió de la UE va ja pel seu quart mandat, aprovat el passat mes de maig per un període de dos anys, i coordina el seu funcionament amb altres missions desplegades a la zona: l'operació Barkhane liderada per França que lluita contra el terrorisme en el Sahel i el G5, del que formen part cinc estats --Burkina Faso, el Txad, Mali, Mauritània i el Níger-- amb una visió més política i econòmica.
En aquest nou mandat la missió de la UE ha assumit noves tasques, com el suport per força del G5 Sahel amb presència de militars europeus en els seus diferents llocs de comandament per a tasques d'assessorament, a més dels cursos de formació a comandaments de la Força Conjunta que ja estaven realitzant.
A més, l'operació ha ampliat durant els últims mesos la seva zona de responsabilitat per incloure els llocs de comandament de batalló a Niamey (el Níger), N'Djamena (el Txad) i Nema (Mauritània). El personal total de la missió també s'ha augmentat, igual que el pressupost, que s'incrementa fins el 59,7 milions d'euros anuals.
Mentre que les dues primeres fases de la missió van estar centrades a ajudar al Govern del país a reconstruir el seu exèrcit, la tercera va posar el focus en l'ensinistrament dels militars i la quarta té l'objectiu de dotar-los de capacitats pròpies per reestructurar les seves forces armades i ser autònoms en la formació dels nous soldats.
MALI HA ANAT A PITJOR EL 2018
L'exèrcit maliense està format per al voltant de 20.000 efectius i l'objectiu és que aconsegueixin els 41.000 per poder fer front a una inestabilitat que s'està estenent des del nord al centre del país, cap a on han anat avançant els milicians islamistes.
Segons un estudi de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i l'Associació Maliense de Drets Humans (AMDH), el 40% dels atacs gihadistes que es cometen a Mali tenen lloc ja al centre del país. En aquest sentit, almenys 1.200 civils han estat assassinats en els dos últims anys i unes 50 localitats han estat cremades.
Mali és el vuitè país més gran d'Africa, amb una superfície equivalent a gairebé tres vegades Espanya. Entre els seus dos punts més allunyats hi ha tanta distància com entre París i Moscou.
La situació de Mali ha empitjorat en aquest 2018. El nombre de persones desplaçades per la violència dels grups islamistes i la violència entre les diferents comunitats s'ha duplicat.
En gran manera el principal responsable de la violència a Mali és el Grup per al Suport de l'Islam i els Musulmans (JNIM, per les seves sigles en àrab), una aliança sota l'égida d'Al-Qaeda en el Magrib Islàmic (AQMI) i que engloba a Ansar Dine, el Front d'Alliberament de Macina i Al Murabitún, que lidera el destacat gihadista algerià Mojtar Belmojtar.
