Actualitzat 21/02/2019 16:07

Vila lamenta que el de Puigdemont no va ser el govern de tots perquè 2 milions de catalans no van votar l'1-O


Señal TV del Tribunal Supremo/POOL

Diu que el referèndum mirava de "tibar la corda, sense trencar-la" i que no el reconeix perquè "va mutar a una gran mobilització política"

MADRID, 21 (EUROPA PRESS)

L'exconseller català d'Empresa Santi Vila ha explicat aquest dijous durant la seva declaració com a acusat en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que durant la jornada del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 "dos milions i mig de catalans es van quedar a casa", per la qual cosa lamenta que el Govern de Carles Puigdemont no fos el "govern de tots".

Durant el seu interrogatori, que ha durat una hora i quart, Vila ha explicat a les preguntes del fiscal Fidel Cadena la tasca d'"interlocució" que ell mateix va exercir després de la consulta amb els "alts dirigents del PSOE i del Govern d'Espanya", fins i tot amb els sectors "religiosos, d'empresa i institucionals" per "evitar el xoc de trens" i "anar afluixant la tensió".

"Alguns vam viure fins a l'ultim segon la convicció que no es duria a terme l'1 d'octubre, ens acompanyarà el dolor tota la vida de veure senyores per terra, però aquestes setmanes molts ens vam comprometre per evitar la suspensió de l'autogovern que ja era una amenaça que se'ns advertia", ha continuat.

Vila, que es troba en llibertat provisional, ha relatat aquest context per explicar per què va presentar la seva dimissió el 26 d'octubre del 2017, un dia abans de la proclamació de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) en sentir-se "frustrat". Ha admès que la nit del 25 d'octubre tenia la "sensació de pau interior" en creure que el govern català no prendria cap decisió de manera unilateral. No obstant això, "el clima de desconfiança i la tensió exterior era tan forta que tot es va torçar".

En aquest sentit, ha indicat que des de l'1-O existien "discrepàncies d'interpretacions" en el "si del moviment sobiranista" sobre què havia passat, perquè alguns veien el referèndum com una "mobilització" que "obliga" i "interpel·la" a continuar amb l'objectiu d'aconseguir la independència; mentre que d'altres consideràvem que "havíem de ser el Govern de tots" perquè "més de dos milions i mig de catalans es van quedar a casa i han vist una mobilització en què no s'hi van sentir interpel·lats".

DIU QUE NO VAN DESOBEIR EL TC

Vila ha estat el primer acusat a declarar en la sessió d'aquest dijous --la sisena jornada del judici-- i el novè dels 12 líders independentistes asseguts al banc dels acusats. L'interrogatori del representant del Ministeri Públic ha començat demanant la confirmació sobre si Vila va rebre almenys sis requeriments del Tribunal Constitucional (TC) comunicant la seva obligació d'impedir qualsevol actuació relacionada amb el referèndum.

L'exconseller, que s'enfronta a set anys de presó per malversació de cabals públics i desobediència, ha ratificat que va tenir coneixement d'aquestes actuacions i providències del tribunal de garanties, però ha precisat que va entendre que no havia de donar-se per al·ludit, perquè considerava que algunes anaven adreçades directament al Parlament.

Tot i això, diverses vegades ha destacat el seu convenciment sobre que cap membre del Govern de Carles Puigdemont va eludir les resolucions del TC, perquè totes les iniciatives adoptades per a la celebració d'una consulta independentista "van decaure".

En aquest moment, Vila ha apuntat que quan la llei del referèndum --aprovada a la cambra parlamentària catalana el 6 de setembre-- va ser suspesa, la consulta "va mutar a una gran mobilització política" i, per tant, "ja mai el vaig reconèixer com a referèndum".

PRESSIÓ PER PRENDRE DECISIONS UNILATERALS

Durant la seva compareixença, Vila ha recordat que la legislatura de Carles Puigdemont va començar amb una pressió molt forta per part de la ciutadania" i d'alguns partits polítics perquè el Govern català prengués decisions "unilaterals". De la mateixa manera els altres acusats en les seves declaracions prèvies, ha assenyalat que la idea de fer una votació va aparèixer l'estiu del 2016 quan l'expresident es va enfrontar a una qüestió de confiança i que per evitar una nova convocatòria d'eleccions es va anunciar el referèndum.

"Per sorpresa per a tothom" va dir que "el Govern català treballaria" per aconseguir aquesta votació, amb el lema "referèndum o referèndum". Amb la consulta sobre la independència de Catalunya es mirava de "tibar la corda, però sense que es trenqués i canalitzar un moviment ciutadà pacífic, cívic, reiterat i persistent", ha afegit.

De fet, ha subratllat a preguntes del seu advocat, Pau Molins, que ell va entrar a formar part del Govern de Puigdemont per la seva confiança, i que no va posar fi el juliol del 2017 com els altres tres consellers, perquè considerava que el seu "paper seria més útil". Segons ha dit, l'expresident era conscient de com de "valuosa" podia ser la seva mediació "a Madrid".

D'altra banda, l'exconseller ha assegurat que en cap moment, cap dels membres del Govern de Catalunya ha contemplat que les seves actuacions podien tenir "conseqüències penals", perquè miraven de "trobar la manera de canalitzar el que semblava un conflicte institucional impropi d'aquests temps". També ha negat la malversació de fons públics que li atribueixen les acusacions.

EMPRESARIS I MECENES CATALANS i CATALANISTES

En aquest sentit, ha emfatitzat que, almenys des de la Conselleria que dirigia, no s'ha destinat cap euro públic per l'1-O, sinó que va provenir de "mecenatges, empresaris, mecenes catalans i catalanistes", tal com ha vingut suggerint des de la primera vegada que va anar a declarar a l'Audiència Nacional.

"Ja m'ho va preguntar la jutge Lamela. Si han estat tan sobris, què ha passat aquí? Només responc especulativament, per la meva impressió i pel meu bagatge polític català això es va finançar per mecenatge, amb empresaris mecenes catalans i catalanistes. Insisteixo que estic especulant", ha explicat.

A més, Vila ha assegurat que ha "procurat no ser més ingenu de l'imprescindible" i per això ho va preguntar a l'expresident català Carles Puigdemont, qui, segons la seva versió, li va arribar a dir que estigués "tranquil" perquè no es gastaria "ni un euro de l'erari públic".

L'exconseller ha lamentat que aquesta situació hagi acabat amb ells davant del tribunal i ha dit que "veient-ho amb perspectiva" la situació hauria estat gestionada d'una altra manera. De la mateixa manera, ha reconegut que "amb el temps" reconduirà la seva "amistat" amb Puigdemont, perquè li "dol profundament" que hagi hagut de fugir i que la seva família continuï a Girona.

Una vegada ha acabat de declarar, Vila no ha tornat al banc dels acusats per seguir el judici amb els seus companys. Ha decidit situar-se darrere del seu advocat, de la mateixa manera que va fer l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés