Diu que el referndum mirava de "tibar la corda, sense trencar-la" i que no el reconeix perqu "va mutar a una gran mobilització política"
MADRID, 21 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller catal d'Empresa Santi Vila ha explicat aquest dijous durant la seva declaració com a acusat en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que durant la jornada del referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017 "dos milions i mig de catalans es van quedar a casa", per la qual cosa lamenta que el Govern de Carles Puigdemont no fos el "govern de tots".
Durant el seu interrogatori, que ha durat una hora i quart, Vila ha explicat a les preguntes del fiscal Fidel Cadena la tasca d'"interlocució" que ell mateix va exercir després de la consulta amb els "alts dirigents del PSOE i del Govern d'Espanya", fins i tot amb els sectors "religiosos, d'empresa i institucionals" per "evitar el xoc de trens" i "anar afluixant la tensió".
"Alguns vam viure fins a l'ultim segon la convicció que no es duria a terme l'1 d'octubre, ens acompanyar el dolor tota la vida de veure senyores per terra, per aquestes setmanes molts ens vam comprometre per evitar la suspensió de l'autogovern que ja era una amenaa que se'ns advertia", ha continuat.
Vila, que es troba en llibertat provisional, ha relatat aquest context per explicar per qu va presentar la seva dimissió el 26 d'octubre del 2017, un dia abans de la proclamació de la Declaració Unilateral d'Independncia (DUI) en sentir-se "frustrat". Ha adms que la nit del 25 d'octubre tenia la "sensació de pau interior" en creure que el govern catal no prendria cap decisió de manera unilateral. No obstant aix, "el clima de desconfiana i la tensió exterior era tan forta que tot es va torar".
En aquest sentit, ha indicat que des de l'1-O existien "discrepncies d'interpretacions" en el "si del moviment sobiranista" sobre qu havia passat, perqu alguns veien el referndum com una "mobilització" que "obliga" i "interpella" a continuar amb l'objectiu d'aconseguir la independncia; mentre que d'altres considervem que "havíem de ser el Govern de tots" perqu "més de dos milions i mig de catalans es van quedar a casa i han vist una mobilització en qu no s'hi van sentir interpellats".
DIU QUE NO VAN DESOBEIR EL TC
Vila ha estat el primer acusat a declarar en la sessió d'aquest dijous --la sisena jornada del judici-- i el nov dels 12 líders independentistes asseguts al banc dels acusats. L'interrogatori del representant del Ministeri Públic ha comenat demanant la confirmació sobre si Vila va rebre almenys sis requeriments del Tribunal Constitucional (TC) comunicant la seva obligació d'impedir qualsevol actuació relacionada amb el referndum.
L'exconseller, que s'enfronta a set anys de presó per malversació de cabals públics i desobedincia, ha ratificat que va tenir coneixement d'aquestes actuacions i providncies del tribunal de garanties, per ha precisat que va entendre que no havia de donar-se per alludit, perqu considerava que algunes anaven adreades directament al Parlament.
Tot i aix, diverses vegades ha destacat el seu convenciment sobre que cap membre del Govern de Carles Puigdemont va eludir les resolucions del TC, perqu totes les iniciatives adoptades per a la celebració d'una consulta independentista "van decaure".
En aquest moment, Vila ha apuntat que quan la llei del referndum --aprovada a la cambra parlamentria catalana el 6 de setembre-- va ser suspesa, la consulta "va mutar a una gran mobilització política" i, per tant, "ja mai el vaig reconixer com a referndum".
PRESSIÓ PER PRENDRE DECISIONS UNILATERALS
Durant la seva compareixena, Vila ha recordat que la legislatura de Carles Puigdemont va comenar amb una pressió molt forta per part de la ciutadania" i d'alguns partits polítics perqu el Govern catal prengués decisions "unilaterals". De la mateixa manera els altres acusats en les seves declaracions prvies, ha assenyalat que la idea de fer una votació va aparixer l'estiu del 2016 quan l'expresident es va enfrontar a una qüestió de confiana i que per evitar una nova convocatria d'eleccions es va anunciar el referndum.
"Per sorpresa per a tothom" va dir que "el Govern catal treballaria" per aconseguir aquesta votació, amb el lema "referndum o referndum". Amb la consulta sobre la independncia de Catalunya es mirava de "tibar la corda, per sense que es trenqués i canalitzar un moviment ciutad pacífic, cívic, reiterat i persistent", ha afegit.
De fet, ha subratllat a preguntes del seu advocat, Pau Molins, que ell va entrar a formar part del Govern de Puigdemont per la seva confiana, i que no va posar fi el juliol del 2017 com els altres tres consellers, perqu considerava que el seu "paper seria més útil". Segons ha dit, l'expresident era conscient de com de "valuosa" podia ser la seva mediació "a Madrid".
D'altra banda, l'exconseller ha assegurat que en cap moment, cap dels membres del Govern de Catalunya ha contemplat que les seves actuacions podien tenir "conseqüncies penals", perqu miraven de "trobar la manera de canalitzar el que semblava un conflicte institucional impropi d'aquests temps". També ha negat la malversació de fons públics que li atribueixen les acusacions.
EMPRESARIS I MECENES CATALANS i CATALANISTES
En aquest sentit, ha emfatitzat que, almenys des de la Conselleria que dirigia, no s'ha destinat cap euro públic per l'1-O, sinó que va provenir de "mecenatges, empresaris, mecenes catalans i catalanistes", tal com ha vingut suggerint des de la primera vegada que va anar a declarar a l'Audincia Nacional.
"Ja m'ho va preguntar la jutge Lamela. Si han estat tan sobris, qu ha passat aquí? Només responc especulativament, per la meva impressió i pel meu bagatge polític catal aix es va finanar per mecenatge, amb empresaris mecenes catalans i catalanistes. Insisteixo que estic especulant", ha explicat.
A més, Vila ha assegurat que ha "procurat no ser més ingenu de l'imprescindible" i per aix ho va preguntar a l'expresident catal Carles Puigdemont, qui, segons la seva versió, li va arribar a dir que estigués "tranquil" perqu no es gastaria "ni un euro de l'erari públic".
L'exconseller ha lamentat que aquesta situació hagi acabat amb ells davant del tribunal i ha dit que "veient-ho amb perspectiva" la situació hauria estat gestionada d'una altra manera. De la mateixa manera, ha reconegut que "amb el temps" reconduir la seva "amistat" amb Puigdemont, perqu li "dol profundament" que hagi hagut de fugir i que la seva família continu a Girona.
Una vegada ha acabat de declarar, Vila no ha tornat al banc dels acusats per seguir el judici amb els seus companys. Ha decidit situar-se darrere del seu advocat, de la mateixa manera que va fer l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.
