Suggereix mandats de 5 anys però limitar-los per "tornar a la societat civil"
BARCELONA, 10 des. (EUROPA PRESS) -
El candidat d'ERC al Senat, Santiago Vidal, ha explicat aquest dijous la seva visió d'una república catalana independent, en què ha desitjat "que no hi hagi un exèrcit ordinari", i que s'eliminin els indults i també els furs que algunes persones tenen davant de la llei.
Ho ha dit en una roda de premsa amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira --que s'ha absentat per assistir a les negociacions entre JxSí i la CUP-- i a la qual no ha assistit finalment el candidat al Congrés, Gabriel Rufián, i l'acte s'ha convertit en una exposició sense preguntes al costat de la número tres al Congrés, Ester Capella.
Ha explicat que aquesta república vol generar més riquesa i repartir-la més entre la societat per aconseguir que sigui més igualitària, un concepte que també abraça la justícia, ja que vol eliminar la condició d'aforats que tenen els polítics i la seva potestat per indultar a algú contra una sentència judicial, dos conceptes que derogaria per "preconstitucionals i prehistòrics".
Ha reconegut que es va sorprendre quan va saber que dins d'ERC hi havia veus discordants al voltant a la necessitat que una república catalana tingués un exèrcit: "Pensava que els catalans érem més pacífics".
"A mi m'agradaria que Catalunya fos una nació de pau", ha dit, i ha afegit que per això només necessitaria unes forces de seguretat pública i un servei d'intel·ligència, i no un exèrcit convencional.
A més, Vidal ampliaria el nombre d'anys per mandat de quatre a cinc, però limitaria el nombre de mandats a entre dos i tres, perquè els polítics "tornessin a la societat civil".
LLENGÜES OFICIALS
També ha defensat que els ciutadans i una comissió legislativa del Parlament decideixin si el català és "l'única llengua oficial", després dels 18 mesos que preveu el full de ruta de JxSí cap a la independència i després de la convocatòria d'unes noves eleccions.
Tot i això, ha defensat que el castellà també pot incloure's com a tal per llaços emocionals o per motius demogràfics ja que "hi ha un 53% de persones que, o ells han vingut de fora de Catalunya o ho han fet els seus pares o avis", per la qual cosa que creu que cal garantir el seu dret a no sentir-se discriminats i a usar el castellà.
