Publicat 08/11/2014 11:53

'El vicio del ladrillo' repassa els excessos del sector immobiliari espanyol entre el 1997 i el 2007

Construcción, obras, cemento
EUROPA PRESS

BARCELONA, 8 nov. (EUROPA PRESS) -

El periodista Lluís Pellicer ha recopilat els excessos del sector immobiliari espanyol entre el 1997 i el 2007 i les seves conseqüències fins a l'actualitat en el llibre 'El vici del totxo. La cultura de un modelo productivo' (Catarata), que repassa l'ascens i caiguda d'un dels pilars de l'economia nacional.

En les seves 239 pàgines inclou les històries dels qui es van convertir ràpidament en grans empresaris del sector gràcies al suport de les administracions i la banca, el que després va desembocar en una crisi econòmica general i en la desaparició de les caixes d'estalvis pels riscos desmesurats assumits.

Afegeix les veus dels qui van alertar de la bombolla immobiliària anys abans del seu esclat --acadèmics i reguladors-- i dels qui la rebutjaven fins i tot a finals del 2007 --empresaris del sector, polítics i financers--, així com dades estadístiques, i posa en dubte que després d'aquesta crisi s'hagi après la lliçó, amb exemples recents.

El lector podrà endinsar-se en el detonant de l'especulació amb el sòl i les requalificacions urbanístiques, i en les trajectòries de firmes com Astroc, Colonial, Habitat, Llanera, Martinsa Fadesa, Metrovacesa, Renta Corporación, Restaura i Reyal Urbis --ara fantasmes, ombra del que han estat o fins i tot desaparegudes--.

Durant el 'boom', Espanya era el país en el qual el 25% dels habitatges es compraven per ser revenuts al cap de poc temps per més diners i en què circulaven una quarta part dels bitllets de 500 euros de la Unió Europea per fer pagaments en negre.

'PELOTAZOS'

Pellicer recorda que Banesto va vendre la seva seu a la plaça Catalunya de Barcelona per 61 milions el 2003, que va ser revenuda el 2005 per 89, i el 2006 per 110 milions sense que cap dels propietaris arribés a fer cap actuació a l'immoble.

El número 30 de la Gran Via de Madrid va canviar de mans cinc vegades entre el 1998 i el 2006 i es va encarir un 370%, i l'Hotel Arts de la capital catalana es va vendre el juliol del 2006 per 417 milions, quan havia estat comprat cinc anys abans per 288.

Mentrestant, alçaven la veu moviments com V de Vivienda, que reclamava el dret dels ciutadans a una llar, a la qual no podien accedir pels elevats preus que estaven assolint els pisos, o que patien assetjament psicològic per deixar lliures edificis antics i convertir-los en nous 'pelotazos'.

Després de l'esclat de la crisi, aquest moviment va evolucionar cap a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, quan els qui es van endeutar per accedir a un habitatge no van poder fer front als pagaments.

El 2010, quan Espanya va tocar sostre en endeutament privat amb 1,84 bilions d'euros, 1,1 corresponien a activitats de construcció i immobiliàries, és a dir, que sis de cada deu euros que han demanat prestats empreses i famílies han estat per sufragar el totxo: hipoteques (60%), promoció (28,4%) i construcció (11,6%).

Amb tot, recorda que durant la crisi les administracions han acollit amb els braços oberts iniciatives de macroprojectes com Eurovegas --que va estudiar l'entorn de Barcelona i Madrid per finalment descartar totes dues-- i BCN World --previst per al 2017 a la costa de Tarragona--; mentrestant, encara dura la digestió dels excessos de la dècada del 'boom'.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés