Actualitzat 18/07/2023 13:14

La vicepresidenta de Comunicació del PE alerta de l'ús de la IA per "eliminar fonts de veritat"

Barley defensa regular la desinformació però no ser "un ministeri de la veritat"

La vicepresidenta de Comunicació del Parlament Europeu, Katarina Barley, en el col·loqui
CIDOB

BARCELONA, 18 jul. (EUROPA PRESS) -

La vicepresidenta de Comunicació del Parlament Europeu (PE), Katarina Barley, ha alertat del possible ús de la intel·ligència artificial (IA) "per eliminar fonts de veritat", i ha assegurat que la desinformació és una de les amenaces a les quals s'enfronta ara mateix la societat.

Així s'ha pronunciat aquest dimarts en un col·loqui sobre 'Democràcia i desinformació' organitzat pel Cidob i presentat pel periodista Joan Julibert, i en el qual la vicepresidenta de l'Eurocambra hi ha participat telemàticament.

Barley ha apostat per l''alfabetització mediàtica' perquè les persones aprenguin a tractar amb els mitjans de comunicació de masses, i també ha explicat que la UE té "moltes possibilitats de legislar, en favor del periodisme independent, i obligar les plataformes de xarxes socials a tractar la desinformació".

Ha sostingut que la desinformació té dos objectius: d'una banda enviar missatges que no són específics, i de l'altra "crear inseguretat, dubtes i incertesa sobre la classe política, els polítics i sobre la democràcia en general", i ha subratllat que la desinformació és una deslegitimació del sistema democràtic.

La vicepresidenta ha posat exemples en els quals la desinformació va tenir un paper important, com en el Brexit, durant la pandèmia i en les eleccions als Estats Units (EUA), que creu que és el cas més flagrant de desinformació: "Amb un president que, de fet, va convertir la desinformació en una estratègia que no estava basada en l'oposició sinó en el govern, tot el seu poder es basava en la desinformació", ha dit en referència a l'expresident dels EUA Donald Trump.

VIGILAR LES TECNOLÒGIQUES

Sobre els algorismes de les plataformes digitals, la vicepresidenta de l'Eurocambra ha defensat la vigilància de les grans empreses tecnològiques perquè expliquin els criteris que fan servir, i ha reivindicat la llei de serveis digitals europea, que obliga les plataformes "a tenir un sistema perquè les persones s'hi puguin adreçar i dir 'això és mentida', i es veuen obligades a fer-hi alguna cosa".

"El que no volem és ser un ministeri de la veritat. No pot existir una institució pública que digui aquesta és la veritat i aquesta la mentida", després d'afegir que Alemanya ha tingut una història fosca, igual que el passat dictatorial d'Espanya, en què hi havia una veritat oficial, i ha assenyalat que la UE s'ha d'allunyar d'això el màxim possible, però sí tenir regles.

Preguntada per la prohibició de mitjans russos com Russia Today arran de la guerra a Ucraïna, Barley ha respost que és una "solució d'última instància", perquè assegura que interfereix en la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació dels mitjans, i ha afegit que aquests mitjans escampen mentides per atacar les democràcies occidentals.

També ha reclamat que els responsables dels mitjans de comunicació en siguin conscients i no caiguin en el parany de la desinformació, i ha posat d'exemple un programa --del qual no ha esmentat el nom-- en què hi havia una persona dient que les persones LGTBI tenen una malaltia i hi havia un activista argumentant-hi en contra: "Els mitjans responsables no haurien de permetre mai això".

A més a més, ha explicat que el Parlament Europeu prepara eines legislatives per anticipar-se al possible ús de la desinformació com a arma de guerra, ja que assegura que ja hi ha hagut "temptatives de Rússia d'interferir" en el Brexit i en les eleccions de França i Alemanya, i ha afegit que el que funciona millor és crear 'contracontingut' per reaccionar a aquesta desinformació.

Contingut patrocinat