El raper mallorquí celebra la victòria judicial, però assegura que se sent amb "impotència perquè a l'Estat espanyol hi ha 18 rapers condemnats"
PALMA, 28 des. (EUROPA PRESS) -
El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com Valtònyc, ha criticat aquest dimarts que el govern "suposadament més progressista de tota la història" no derogui el delicte d'injúries a la Corona, la qual cosa ha assegurat que li genera "molta impotència".
Així ho ha expressat a Brussel·les en unes declaracions als mitjans, recollides per Europa Press, després de conèixer que la justícia belga ha ratificat la decisió de no extradir-lo a Espanya.
El Tribunal d'Apel·lació de Gant ha confirmat la decisió inicial dels jutges belgues de no extradir el raper mallorquí, qui la justícia espanyola reclama després de ser condemnat per amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona.
"Em genera molta impotència veure com he aconseguit que a Bèlgica es derogui la llei d'injúries a la Corona jo sol, amb un gran equip d'advocats, i l'Estat espanyol, on hi ha un govern, suposadament el més progressista de la història, no sigui capaç de fer aquest pas i avançar cap al segle XXI", ha censurat.
En aquest sentit, ha assegurat que "si Espanya és un estat feixista i està al segle XVIII és perquè li interessa" ja que, segons el raper, "el Tribunal Europeu de Drets Humans té sentències que demostren que aquesta llei d'injúries a la Corona no respecta ni concorda amb el segle XXI".
Valtònyc ha celebrat la victòria judicial i ha dit que se sent "content", però amb "amb molta impotència perquè a l'Estat espanyol hi ha 18 rapers condemnats a presó, un d'ells fa més de 200 dies que és a la presó". "Em sento amb impotència de no poder fer res i sentir que un estat membre europeu no respecta un dret fonamental com és la llibertat d'expressió", ha afegit.
D'aquesta manera, ha remarcat que intentarà treballar amb organitzacions de drets humans "per denunciar el que està passant allà", en referència a Espanya.
L'entrega del raper, que se'n va anar d'Espanya el juny del 2018, ja es va rebutjar en primera instància. Aleshores va saltar a la segona, un procés que s'ha dilatat més d'un any i en què el jutge de Gant va elevar al Constitucional belga el cas dels atacs al Rei.
El magistrat es va aferrar a la llei belga del 1847 que protegeix la figura del monarca, però l'alt tribunal la va declarar inconstitucional en considerar que col·lisiona amb la llibertat d'expressió i "no satisfà una necessitat social urgent i és desproporcionada amb l'objectiu de protegir la reputació de la persona del Rei".
"Avui en segona instància en aquest tribunal s'ha tornat a dir que el que jo vaig fer no pot ser terrorisme, que no hi ha amenaces de mort en la cançó i que injuriar el Rei a Bèlgica ja no pot ser terrorisme mai més. Per tant, quedo lliure i quedo absolt dels tres delictes pels quals l'Estat espanyol m'acusa i em va condemnar", ha explicat.
