Actualitzat 09/08/2014 10:15

Valls creu que el sistema de finançament és injust però "té solució"

El presidente de la Cámara de Comercio de Barcelona, Miquel Valls
EUROPA PRESS

"Per a nosaltres un bon president és el que baixa els impostos"

BARCELONA, 9 ago. (EUROPA PRESS) -

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha afirmat que el sistema de finançament autonòmic és injust i discriminatori per al conjunt de les comunitats, no només per a Catalunya, si bé és una de les qüestions que "tenen solució".

En una entrevista d'Europa Press, Valls ha defensat que per atendre els serveis públics hi ha d'haver un finançament suficient per prestar serveis tan essencials com la sanitat, l'educació i el benestar social.

"Ara mateix, si l'Estat recapta més i a nosaltres ens dóna menys: aquí passa alguna cosa", ha sostingut, i ha reafirmat que aquest problema no és singular de Catalunya, sinó també de la Comunitat Valenciana, Balears i fins i tot de Madrid, malgrat beneficiar-se de l'efecte de capitalitat.

Per aquesta raó, Valls ha demanat a l'executiu de Mariano Rajoy que estudiï aquesta situació des del punt de vista de la redistribució de tot Espanya, ja que "la solidaritat s'ha demostrat durant els últims 30 anys".

Per al president de la Cambra de Barcelona, el primer pas per a consensuar un sistema de finançament just és respectar el principi d'ordinalitat: "No pot ser que aportem com la tercera comunitat i després del repartiment quedem com la dècima".

"Aquí passa alguna cosa que s'ha de mirar, no poden dir que és casualitat. Això passa gairebé cada any i és injust i discriminatori", ha asseverat.

DÈFICIT 2014: "ELS NÚMEROS NO SURTEN"

Pel que fa al compliment de l'objectiu de dèficit d'aquest 2014, que és d'un 1% per al conjunt de les comunitats, Valls ha coincidit amb el Govern que difícilment Catalunya es podrà mantenir dins d'aquesta xifra: "Els números no surten, però crec que també dins d'aquesta capacitat de diàleg hi ha un camp per ajudar la Generalitat".

"El Ministeri d'Hisenda té instruments suficients per alleujar una mica el finançament a Catalunya", ha assenyalat en posar com a exemple la reducció a l'1% dels interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per a les comunitats.

Sobre que l'Estat no hagi volgut traslladar a les autonomies la flexibilització de les tres dècimes --Espanya va proposar a Brussel·les rebaixar el dèficit global del 5,8% acordat al 5,5%--, ha defensat que es tracta d'una qüestió tècnica.

"Hisenda té una desconfiança important sobre la capacitat de les autonomies de controlar el seu dèficit", segons Valls, per la qual cosa, després de constatar que les administracions autonòmiques s'havien disparat, el Ministeri prefereix mantenir el control de la caixa i que les comunitats justifiquin tot la seva despesa, ha dit.

INFRAESTRUCTURES EN XARXA

Ha afegit que el tracte injust en el finançament es trasllada també a la inversió de l'Estat en les infraestructures de Catalunya, que ha caigut un 50% en l'última dècada, el doble que en el conjunt de les comunitats (25%).

En aquest sentit, ha lamentat que no s'hagi corregit aquest dèficit històric: "Tot això està al marge de la consulta i de la qüestió política. Estem parlant de qüestions econòmiques pures i dures i del que representa que el motor econòmic d'un país, que és Catalunya aportant un 19% al PIB, no tingui les infraestructures o la capacitat de seguir creant riquesa".

"En l'economia moderna, el que treballem són les xarxes, i a aquestes xarxes se'ls dóna una visió política en comptes d'una econòmica", ha sostingut Valls en relació amb el model d'infraestructures radial i del quilòmetre zero d'Espanya, i ha afegit que les infraestructures que es construeixin a Catalunya rendeixen al conjunt de l'economia espanyola.

"BONS GESTORS POLÍTICS"

"Per a nosaltres, un bon president és el que baixa els impostos. És l'única visió que tenim clara, i desgraciadament tenim molt pocs d'aquests. Tots diuen que la seva aspiració és abaixar-los, però cap els baixa", ha lamentat Valls.

Per aquesta raó, ha sostingut que l'única eina que li queda al Govern, si vol mantenir el nivell de despesa en els pressupostos de 2015, és negociar amb l'Estat, perquè ja no pot apujar més impostos: "Hem arribat al límit".

"El gran problema és que portem dos anys que només parlem de la política i no parlem de l'economia ni de res més. Necessitem bons gestors polítics i que tinguin en compte, a més que cada quatre anys es vota, els interessos dels ciutadans", que, segons el president de la Cambra de Barcelona, estan relacionats amb la sanitat, l'educació i el benestar social.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés