DAVID OLLER - EUROPA PRESS
Sosté que "la independència de l'advocacia existeix i, per tant, el sistema funciona"
BARCELONA, 21 des. (EUROPA PRESS) -
La degana de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Cristina Vallejo, ha recordat que el procés en el qual es va enjuiciar al Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va dirigit contra la seva persona i no contra una institució: "No podem devaluar les institucions i la credibilitat de les institucions per un judici en particular".
En una entrevista amb Europa Press, la degana ha afirmat que, com advocacia, són els primers defensors que la justícia sigui eficaç, que l'Estat de Dret funcioni i que el dret de defensa arribi a la ciutadania, "i això és democràcia".
En aquest sentit, ha subratllat que l'Advocacia, els poders públics i els mitjans de comunicació han d'actuar amb responsabilitat perquè un judici en particular no polititzi totes les institucions, perquè en cas contrari, afirma "caiem en l'error".
En aquest sentit, ha dit que l'ICAB, la Fiscalia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els òrgans judicials i la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica treballen junts perquè la justícia sigui eficaç, independent, i que s'apliqui correctament.
"Com a advocacia, la nostra obligació és que l'Estat de Dret sigui un Estat de Dret efectiu. La independència de l'advocacia el que genera precisament com a principi rector és que la justícia també sigui independent. I al nostre país, ara que al gener serà el Dia de l'Advocacia Amenaçada, podem congratular-nos que la independència de l'advocacia existeix i, per tant, que el sistema funciona", ha resolt.
LLEI D'EFICIÈNCIA
Sobre la tercera i última fase de la Llei Orgànica 1/2025 d'Eficiència Judicial, la degana considera "bastant improbable" que a Barcelona pugui implementar-se íntegrament per a la data en la qual estava previst que entrés en vigor, l'1 de gener de 2026, i ha afegit que des de l'ICAB advoquen per una implementació progressiva.
Suggereix que comenci a implementar-se en aquelles especialitats i matèries més probables quant a recursos, com la jurisdicció mercantil, i que es concedeixi una pròrroga per a civil i penal, per després seguir "per veure si així arriben els 55 jutges reivindicats, si la borsa de funcionaris interins s'estabilitza i tots aquests problemes col·laterals fan que la Llei d'Eficiència no quedin en un mapa, en un paper, sinó que s'apliqui".
SANCIÓ DE LA CNMC
Vallejo també s'ha pronunciat sobre les sancions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a l'ICAB per recomanar honoraris.
Al novembre, l'Audiència Nacional va desestimar el recurs de l'ICAB contra la resolució de la CNMC que, junt amb altres 8 col·legis de l'advocacia, en 2018 va imposar a l'ICAB una sanció de 620.000 euros (que va ser abonada aquest mateix any) per fer recomanacions de preus sobre els honoraris que cobren els advocats als seus clients en els processos judicials.
En aquest sentit, Vallejo ha subratllat que el marc normatiu ha canviat respecte al moment en què l'ICAB va ser sancionat i que la Llei Orgànica del Dret de Defensa contempla que perquè el dret a la tutela judicial efectiva del ciutadà sigui eficient, est necessita conèixer amb "transparència" quant li va a costar un procés si la seva pretensió es veu desestimada.
En aquest sentit, ha explicat que la CNMC no interpreta la llei com ells, ja que a través de l'Advocacia de l'Estat ha demostrat no estar d'acord, i demana que el Ministeri de Justícia que "això s'arregli".
Mentrestant, diu, estan "aplicant 'stricto sensu' els criteris del Tribunal Suprem, que són uns criteris indeterminats, amb indefinició, sense una quantificació, i que ens diuen que en funció del temps, de la complexitat, de conceptes jurídics indeterminats, quant li va a costar al consumidor".
Fins que això es resolgui, la degana assegura que la ciutadania no sap el que li costaran els procediments, i que això és molt greu, en les seves paraules textuals, perquè informar del cost que tindrà si perd "no és lliure mercat, això és una obligació legal".
MENORS
Preguntada per la protecció dels menors en situació de desemparament, Vallejo ha dit que des de l'ICAB mantenen converses amb el Ministeri i la Conselleria de Justícia perquè comptin amb assistència jurídica: "El que no pot ser és que l'Administració Pública sigui jutge i part".
Ha explicat que és un reclam en el qual la primera degana dona de l'ICAB, Silvia Giménez-Salines, treballa des de fa 20 anys i que amb el suport de la Sindicatura de Greuges de Catalunya i de l'Advocacia Catalana estan "caminant més ràpid", perquè els menors tinguin assistència jurídica i no només els pares.
"El que estem veient en desemparaments és que salis del col·legi, se't porta a la de DGAIA i fins al cap de 3 anys no tornes amb la teva família. I igual el que ha passat és una cosa molt puntual en la qual no s'ha tingut l'atenció necessària o no s'ha escoltat aquest menor", ha lamentat Vallejo, que ha dit que si l'interès superior del menor és el que primera cal proporcionar-li assistència jurídica, però que para això es necessita una reforma legal.
MULTIRREINCIDENCIA I OCUPACIONS
Sobre el pla de xoc contra la multirreincidencia implementat a Barcelona, que incloïa la creació de 4 nous jutjats penals de reforç per reduir els temps de celebració dels judicis ràpids, Vallejo ha afirmat que aquesta mesura "ha de tenir continuïtat".
Sobre les ocupacions delincuenciales, ha assenyalat que si els immobles es poguessin recuperar en un termini màxim de 72 hores en el jutjat de guàrdia amb mesures cautelars d'expulsió immediata, es reduirien: "Portugal acaba d'aprovar una llei: 4 anys de presó. França, al juliol de 2023: 3 anys de presó. Aquí: 3 mesos, gratis, i a un any vista la celebració el judici i mentrestant estic ocupant el ben immoble".
