Consuelo Ordóñez diu que no li fa por creuar-se amb ell pel carrer i denuncia que "surt amb 2 anys i set mesos per cada víctima"
MADRID, 16 Mar. (EUROPA PRESS) -
L'històric etarra Valentín Lasarte sortirà definitivament de presó aquest dilluns després d'haver complert 19 anys de condemna, han confirmat a Europa Press fonts jurídiques. Actualment és un dels dissidents de l'organització acollit a l'anomenada 'Via Nanclares', però al seu currículum criminal hi ha alguns dels assassinats més simbòlics d'ETA com el que va acabar amb la vida del líder del PP basc, Gregorio Ordóñez o del socialista Fernando Múgica.
"El que em produeix impotència és que a l'assassí del meu germà mai se li hagi demanat la col·laboració i mai se l'hagi interrogat. Aquesta és la Justícia que tenim a Espanya, ens hauria de fer reflexionar. Surt amb dos anys i set mesos per cadascuna de les seves víctimes. Això només ocorre a Espanya", ha lamentat Consol Ordóñez en declaracions a Europa Press.
Assegura que no li fa "por" creuar-se amb ell. "Jo he anat a veure'l a la presó", ha recordat i alhora ha manifestat el desig que les víctimes puguin impugnar aquestes liquidacions de condemna en el futur. "La majoria són en frau de Llei. Es perverteix l'esperit de la Llei. Aquest senyor no estava penedit, la clau és que expliqui el que feien quan sortien a matar. El seu silenci encobreix els seus companys de comando", ha dit.
Lasarte, que avui abandonarà la presó de Zaballa (Àlaba), va ser membre del comando Donosti d'ETA a mitjans dels anys noranta a les ordres de l'ex cap militar de la banda en aquells moments, Francisco Javier García Gaztelu, 'Txapote'. Va ser condemnat a més de 300 anys de presó per participar en un total de set assassinats terroristes.
SURT AMB UN PERMÍS PENDENT
Malgrat aquest passat, Lasarte portava anys expulsat d'ETA i se li havien concedit diversos permisos de sortida de la presó (queda en llibertat amb un permís sol·licitat i pendent de decisió). Alguns d'ells van generar polèmica com per exemple el que va rebre el maig del 2013 a Lodosa (Navarra).
Durant els dies que va durar aquell permís, Lasarte havia d'acudir a signar diàriament a la caserna de la Guàrdia Civil on treballaven agents que el 1995 van patir l'atemptat contra la Casa Quarter d'Arnedo (La Rioja). Aquell atemptat va ser atribuït al 'comando Donosti' d'ETA del qual ell formava part en aquell moment.
Des de les víctimes es denunciava la concessió d'aquests permisos perquè entenien que per a això cal que els terroristes compleixin amb tots els requisits que marca la llei, incloent la col·laboració amb la Justícia.
Durant un judici celebrat el 2014, Lasarte va evitar incriminar el seu excompany terrorista Juan Ramón Carasatorre, àlies 'Zapata', a l'assassinat al brigada de l'Exèrcit Mariano de Juan Santamaría el 10 d'abril del 1995. Durant la sessió del judici en què va comparèixer com a testimoni, va al·legar haver oblidat detalls de l'atemptat ja que havia "deixat enrere aquesta etapa" després d'haver-se desvinculat de la banda per la seva disconformitat amb la "continuació de la lluita armada".
