Defensa un final ordenat d'ETA i qualifica d'"insòlita" la falta d'interès del Govern central en el desarmament
MADRID, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha defensat aquest dijous a Madrid que veu suficient que els presos d'ETA facin un reconeixement del dany causat sense necessitat que mostrin penediment pel seu passat o incorrin en una delació dels seus companys a l'hora de col·laborar amb la Justícia, per exemple, per aclarir crims sense resoldre. Durant la seva intervenció en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, el president basc ha defensat "un final ordenat" de la banda i ha qualificat d'"insòlita" la falta d'interès del Govern espanyol en el desarmament de l'organització terrorista.
Després de preguntar-li per l'últim comunicat del col·lectiu de presos d'ETA del passat dia 9 en què advertien que no expressaran penediment pel seu passat ni incorreran en delacions, Urkullu ha recordat que "cap dels presos de la 'Via Nanclares' (dissidents de la banda) s'ha expressat en termes de penediment o delació". "Tot i això sí que s'han expressat en el que és un reconeixement del dany causat i mirada crítica del passat i és aquesta via la que nosaltres estem plantejant", ha dit.
Tant el penediment com la col·laboració amb la Justícia són dos dels requisits que marca la llei als presos terroristes per poder accedir a beneficis penitenciaris. Sobre aquest punt, Urkullu ha admès que "els presos saben que poden acollir-se als beneficis i renúncies" per la qual cosa "ells mateixos són subjectes que provoquen una tensió". Per aquesta raó ha defensat que els presos de la banda "puguin decidir lliurement el seu propi estatus" sense estar sotmesos a les "directrius interessades" d'ETA.
ANUNCI D'ETA EL 2015
Segons ha dit, encara no ha rebut una resposta dels verificadors internacionals sobre el pla de desarmament que va presentar el seu Executiu el desembre passat. Sobre un possible anunci d'ETA el 2015, ha comentat que comença un any electoral on "és molt difícil parlar de posicionaments per part d'ETA", tot i que ha afegit que "tampoc és una cosa que cridi l'atenció que aprofitant períodes preelectorals hi pogués haver anuncis interessats".
En qualsevol cas, ha dit que el seu interès passa per un "calendari i un desarmament ordenat" i ha qualificat com "un fet insòlit" la posició del Govern central en aquest aspecte, és a dir, "que una organització mostri la seva disposició a un lliurament d'armes i que no tingui interlocutor a l'altra banda de la taula". Urkullu també ha admès que se li fa "molt difícil entendre" que després d'anys de l'anunci del cessament definitiu de la violència "es tardi tant a procedir al desarmament".
"Se'm fa molt curiós que el Govern espanyol no només hagi de refugiar-se en un plantejament que no té diàleg amb una banda terrorista, sinó que ni tan sols vulgui saber-ne res. Més incomprensible és que des del Govern central es demani la dissolució i ja està. Bé, i en què consisteix la dissolució? En un anunci demà per part d'ETA? I on és l'arsenal? On queden les armes? Quines garanties hi ha?", ha explicat.
LA DISJUNTIVA, SEGONS URKULLU
Durant la seva intervenció, el president basc ha exposat que actualment "la disjuntiva és avançar des de l'acord i la concertació o mantenir la incomunicació i les decisions unilaterals", és a dir, "una política d'Estat per a la pau i la convivència o mantenir la distància, la tensió i la confrontació". Ha recordat que ja ha mantingut cinc reunions amb Rajoy i que no hi ha hagut "en absolut" cap avanç en aquesta matèria.
Urkullu s'ha referit a les 18 iniciatives posades en marxa pel seu Executiu i que, segons ha dit, responen al "sentir majoritari de la societat basca". Ha començat per demanar a ETA "el desarmament i desaparició sense cap tipus de condicionament polític".
També ha citat les seves propostes sobre l'"aplicació de la política penitenciària i resocialització de les persones preses", una iniciativa que, de moment, no ha estat tinguda en compte pel Govern de Mariano Rajoy, que defensa que no hi haurà canvis a les presons mentre la banda no es dissolgui. Urkullu ha tornat a reivindicar aquest dijous la seva petició que els siguin transferides les competències penitenciàries.
El dirigent nacionalista ha defensat "l'oportunitat de tancar definitivament l'etapa de la violència i el terror, afavorir un final ordenat d'ETA i consolidar la normalització política i la convivència". "Vivim un nou temps sense terrorisme. Queda molt per fer per tancar el passat, però és evident que el present és i el futur serà millor", ha vaticinat.
