Publicat 28/2/2019 13:00:56 +01:00CET

Urkullu va actuar d'"enllaç" i Rajoy era "reticent" a fer passos que suposessin saltar-se la Constitució

Iñigo Urkullu declara com a testimoni en el judici pel procés
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

MADRID, 28 febr. (EUROPA PRESS) -

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha confirmat aquest dijous davant del tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya la seva tasca d'"enlla" a petició de Carles Puigdemont entre la Generalitat de Catalunya i el Govern central des de l'estiu anterior al referndum independentista de l'1 d'octubre del 2017, per ha volgut deixar clar que l'excap de l'Executiu central Mariano Rajoy sempre va ser "reticent" a fer qualsevol pas "que pogués interpretar-se com una negociació que traspassés els límits de la Constitució".

Segons ha explicat Urkullu, aquesta tasca va comenar després que l'expresident catal Carles Puigdemont li traslladés, el 19 de juny del 2017, la situació de "bloqueig absolut" en les relacions entre la Generalitat i el Govern central. Va ser en una trobada de quatre hores, ha relatat, en la qual li va sollicitar que mirés de "canalitzar la relació per trobar una solució pactada" entre les dues administracions.

Així ho ha explicat el lehendakari a preguntes de Francesc Homs, advocat de l'exconseller catal Josep Rull, que era qui havia sollicitat la compareixena en qualitat de testimoni perqu expliqui la seva experincia en els mesos previs al referndum i la declaració unilateral d'independncia (DUI) i quina va ser la seva feina per provar de reconduir la situació.

Després de reunir-se amb Puigdemont va tenir una trobada a la sala d'autoritats de l'Aeroport del Prat (Barcelona) amb la llavors vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la qual va informar de la seva conversa amb l'expresident catal, per la qual cosa li va demanar que li traslladés a Rajoy. La reunió es va dur a terme el 19 de juliol al palau de La Moncloa i va versar "exclusivament" sobre el problema amb Catalunya.

La seva actuació no es va limitar a una "intermediació" entre Presidncia del Govern i Generalitat, sinó que aquell estiu va tenir "moltes converses, trobades, comunicacions amb persones amb diferents responsabilitats" de l'"mbit social, polític, econmic i empresarial".

BUSCAR UNA RELACIÓ ESTABLE

A més, ha comentat que durant aquest temps des que Puigdemont li va sollicitar la seva mediació va arribar a fer "quatre o cinc propostes" amb l'objectiu de fixar "un esquema de dileg, d'acord, de distensió per un termini de tres mesos", amb una representació a tres parts, i que tingués una "metodologia de treball" específica. En definitiva, mirar de "buscar una via de dileg que conduís a una relació estable" perqu el mateix Rajoy li "va reconixer que no existia".

De qualsevol manera, el polític basc ha precisat que el Govern central no va demanar la seva mediació i ha explicat que l'actitud de Rajoy en tot aquell temps va ser la d'"escolta i atenció", per sempre "reticent a qualsevol pas que s'interpretés com una negociació que traspassés els límits de la Constitució". Per aix, ha assegurat que "en cap cas" van parlar mai del dret d'autodeterminació.

Ja el 21 de setembre, segons Urkullu, va tornar a parlar amb l'expresident "com a conseqüncia dels escorcolls" policials en seus de la Generalitat per investigar l'organització del referndum, un dileg que va traslladar a Puigdemont. De fet, ha assegurat que de totes les converses que va tenir aquests mesos amb l'un i l'altre sempre "donava compte a l'altra part", perqu aquesta era la seva "funció d'enlla".

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, Urkullu ha comentat que en aquesta conversa amb Rajoy després dels escorcolls "es va parlar que no es podia seguir així, que s'estava anant de les mans per la intervenció de la Gurdia Civil, la qual cosa provocava convulsió en la societat catalana; que hi havia punts de crispació en la vida catalana que no eren pertinents".

ACTUACIÓ POLICIAL AMB DELICADESA

En aquest punt ha tornat a intervenir el representant del Ministeri Públic per apuntar-li que els incidents d'aquesta jornada no tenien relació amb Rajoy, ats que van ser en resposta a una ordre del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona. "Per hi havia una actitud reticent, no proactiva per part del president del Govern central de mirar de canalitzar la situació", ha respost el lehendakari, per afegir que la resposta de Rajoy va ser que d'ara endavant l'actuació (policial) seria "la mínima possible i amb la mxima delicadesa".

També ha ressaltat, a preguntes de l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, que no només va plantejar a Puigdemont la impossibilitat de celebrar el referndum, sinó també recórrer a la "via unilateral". "Sempre vaig advocar per la bilateralitat. És una via que segueix sent la pertinent perqu desemboqui en el desig d'una majoria social constatable d'una consulta legal i pactada", ha apuntat.

Per quan de deb es van intensificar les converses i trobades en aquestes gestions sollicitades a Urkullu per part de Puigdemont va ser durant el mes d'octubre, després de l'1-O. "Des del 4 d'octubre fins al dia 27 va ser prolixa la relació que vaig tenir amb tot tipus de personalitats de tots els mbits", ha ressaltat.

MAI NO ES VA PLANTEJAR EL 116

Segons la seva versió, en aquest mes va ser quan més "plantejaments públics" es van fer sobre "suspendre l'autonomia" de Catalunya, es va dur a terme l'acord entre Rajoy i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per iniciar els trmits al Senat en cas que calgués aplicar l'article 155 i també es parlava de la possibilitat que el Govern espanyol estigués pensant a engegar l'article 116 de la Constitució, que regula els estats d'alarma, excepció i lloc. Per aix sí, ha assenyalat que, pel que ell sap, l'Executiu central mai no es va plantejar aplicar aquest últim article.

Urkullu ha afirmat que tot aquest ambient polític que es va allargar durant tot el mes d'octubre va fer que volgués centrar la seva tasca només en fets que s'anaven produint a Catalunya, en concret en el ple del Parlament del dia 10 en el qual Puigdemont va fer una declaració d'independncia i després en va suspendre els efectes.

En aquest sentit, l'advocat de Rull ha preguntat si va llegir alguna de les cartes que Puigdemont i Rajoy es van intercanviar els dies següents al citat ple, a la qual cosa Urkullu ha contestat afirmativament, i ha afegit a més que l'expresident catal sí va manifestar en una d'aquestes missives que el dia 10 no havia declarat la independncia de manera unilateral.

En els últims dies abans de la declaració unilateral d'independncia, ha explicat Urkullu, l'actitud de Puigdemont va ser "molt receptiva" a la dissolució del Parlament i la convocatria d'eleccions, un suggeriment que, segons el lehendakari, va fer ell mateix "per mirar d'evitar" l'aplicació del 155. El 26 d'octubre va parlar amb l'expresident catal i aquest li assegurava la seva intenció de comparixer davant els mitjans de comunicació per fer l'anunci d'eleccions anticipades.

El polític basc ha comentat que Rajoy "no era molt partidari del 155" i que ell mateix ho va traslladar a Puigdemont el dia 26 que, encara que l'expresident no li havia dit "taxativament" i no podia oferir "garanties", sí tenia la "intució" que no s'aplicaria el 155 si a Catalunya es dissolia el Parlament i es convocaven eleccions autonmiques.

No obstant aix, Urkullu ha explicat que, encara que al matí del dia 26 semblava que es convocarien eleccions, finalment va parlar amb l'expresident catal a les dues de la tarda i aquest li va comunicar que tenia "pressions" per part del seu grup parlamentari de JxSí i que la població "se li estava rebellant", tal com es veia en les manifestacions que s'estaven produint a Barcelona aquell dia. Aquestes van ser les raons que va donar Puigdemont per no convocar les eleccions, segons el lehendakari.