MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha confirmat aquest dijous davant del tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya la seva tasca d'"enllaç" a petició de Carles Puigdemont entre la Generalitat de Catalunya i el Govern central des de l'estiu anterior al referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017, però ha volgut deixar clar que l'excap de l'Executiu central Mariano Rajoy sempre va ser "reticent" a fer qualsevol pas "que pogués interpretar-se com una negociació que traspassés els límits de la Constitució".
Segons ha explicat Urkullu, aquesta tasca va començar després que l'expresident català Carles Puigdemont li traslladés, el 19 de juny del 2017, la situació de "bloqueig absolut" en les relacions entre la Generalitat i el Govern central. Va ser en una trobada de quatre hores, ha relatat, en la qual li va sol·licitar que mirés de "canalitzar la relació per trobar una solució pactada" entre les dues administracions.
Així ho ha explicat el lehendakari a preguntes de Francesc Homs, advocat de l'exconseller català Josep Rull, que era qui havia sol·licitat la compareixença en qualitat de testimoni perquè expliqui la seva experiència en els mesos previs al referèndum i la declaració unilateral d'independència (DUI) i quina va ser la seva feina per provar de reconduir la situació.
Després de reunir-se amb Puigdemont va tenir una trobada a la sala d'autoritats de l'Aeroport del Prat (Barcelona) amb la llavors vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la qual va informar de la seva conversa amb l'expresident català, per la qual cosa li va demanar que li traslladés a Rajoy. La reunió es va dur a terme el 19 de juliol al palau de La Moncloa i va versar "exclusivament" sobre el problema amb Catalunya.
La seva actuació no es va limitar a una "intermediació" entre Presidència del Govern i Generalitat, sinó que aquell estiu va tenir "moltes converses, trobades, comunicacions amb persones amb diferents responsabilitats" de l'"àmbit social, polític, econòmic i empresarial".
BUSCAR UNA RELACIÓ ESTABLE
A més, ha comentat que durant aquest temps des que Puigdemont li va sol·licitar la seva mediació va arribar a fer "quatre o cinc propostes" amb l'objectiu de fixar "un esquema de diàleg, d'acord, de distensió per un termini de tres mesos", amb una representació a tres parts, i que tingués una "metodologia de treball" específica. En definitiva, mirar de "buscar una via de diàleg que conduís a una relació estable" perquè el mateix Rajoy li "va reconèixer que no existia".
De qualsevol manera, el polític basc ha precisat que el Govern central no va demanar la seva mediació i ha explicat que l'actitud de Rajoy en tot aquell temps va ser la d'"escolta i atenció", però sempre "reticent a qualsevol pas que s'interpretés com una negociació que traspassés els límits de la Constitució". Per això, ha assegurat que "en cap cas" van parlar mai del dret d'autodeterminació.
Ja el 21 de setembre, segons Urkullu, va tornar a parlar amb l'expresident "com a conseqüència dels escorcolls" policials en seus de la Generalitat per investigar l'organització del referèndum, un diàleg que va traslladar a Puigdemont. De fet, ha assegurat que de totes les converses que va tenir aquests mesos amb l'un i l'altre sempre "donava compte a l'altra part", perquè aquesta era la seva "funció d'enllaç".
A preguntes del fiscal Jaime Moreno, Urkullu ha comentat que en aquesta conversa amb Rajoy després dels escorcolls "es va parlar que no es podia seguir així, que s'estava anant de les mans per la intervenció de la Guàrdia Civil, la qual cosa provocava convulsió en la societat catalana; que hi havia punts de crispació en la vida catalana que no eren pertinents".
ACTUACIÓ POLICIAL AMB DELICADESA
En aquest punt ha tornat a intervenir el representant del Ministeri Públic per apuntar-li que els incidents d'aquesta jornada no tenien relació amb Rajoy, atès que van ser en resposta a una ordre del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona. "Però hi havia una actitud reticent, no proactiva per part del president del Govern central de mirar de canalitzar la situació", ha respost el lehendakari, per afegir que la resposta de Rajoy va ser que d'ara endavant l'actuació (policial) seria "la mínima possible i amb la màxima delicadesa".
També ha ressaltat, a preguntes de l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, que no només va plantejar a Puigdemont la impossibilitat de celebrar el referèndum, sinó també recórrer a la "via unilateral". "Sempre vaig advocar per la bilateralitat. És una via que segueix sent la pertinent perquè desemboqui en el desig d'una majoria social constatable d'una consulta legal i pactada", ha apuntat.
Però quan de debò es van intensificar les converses i trobades en aquestes gestions sol·licitades a Urkullu per part de Puigdemont va ser durant el mes d'octubre, després de l'1-O. "Des del 4 d'octubre fins al dia 27 va ser prolixa la relació que vaig tenir amb tot tipus de personalitats de tots els àmbits", ha ressaltat.
MAI NO ES VA PLANTEJAR EL 116
Segons la seva versió, en aquest mes va ser quan més "plantejaments públics" es van fer sobre "suspendre l'autonomia" de Catalunya, es va dur a terme l'acord entre Rajoy i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per iniciar els tràmits al Senat en cas que calgués aplicar l'article 155 i també es parlava de la possibilitat que el Govern espanyol estigués pensant a engegar l'article 116 de la Constitució, que regula els estats d'alarma, excepció i lloc. Però això sí, ha assenyalat que, pel que ell sap, l'Executiu central mai no es va plantejar aplicar aquest últim article.
Urkullu ha afirmat que tot aquest ambient polític que es va allargar durant tot el mes d'octubre va fer que volgués centrar la seva tasca només en fets que s'anaven produint a Catalunya, en concret en el ple del Parlament del dia 10 en el qual Puigdemont va fer una declaració d'independència i després en va suspendre els efectes.
En aquest sentit, l'advocat de Rull ha preguntat si va llegir alguna de les cartes que Puigdemont i Rajoy es van intercanviar els dies següents al citat ple, a la qual cosa Urkullu ha contestat afirmativament, i ha afegit a més que l'expresident català sí va manifestar en una d'aquestes missives que el dia 10 no havia declarat la independència de manera unilateral.
En els últims dies abans de la declaració unilateral d'independència, ha explicat Urkullu, l'actitud de Puigdemont va ser "molt receptiva" a la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions, un suggeriment que, segons el lehendakari, va fer ell mateix "per mirar d'evitar" l'aplicació del 155. El 26 d'octubre va parlar amb l'expresident català i aquest li assegurava la seva intenció de comparèixer davant els mitjans de comunicació per fer l'anunci d'eleccions anticipades.
El polític basc ha comentat que Rajoy "no era molt partidari del 155" i que ell mateix ho va traslladar a Puigdemont el dia 26 que, encara que l'expresident no li havia dit "taxativament" i no podia oferir "garanties", sí tenia la "intuïció" que no s'aplicaria el 155 si a Catalunya es dissolia el Parlament i es convocaven eleccions autonòmiques.
No obstant això, Urkullu ha explicat que, encara que al matí del dia 26 semblava que es convocarien eleccions, finalment va parlar amb l'expresident català a les dues de la tarda i aquest li va comunicar que tenia "pressions" per part del seu grup parlamentari de JxSí i que la població "se li estava rebel·lant", tal com es veia en les manifestacions que s'estaven produint a Barcelona aquell dia. Aquestes van ser les raons que va donar Puigdemont per no convocar les eleccions, segons el lehendakari.
