VITÒRIA, 14 Nov. (EUROPA PRESS)
El lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de la Generalitat, Quim Torra, han constatat les seves diferències respecte a la forma d'afrontar el debat territorial i la resolució del conflicte català, amb un president del Govern Basc que ha apostat per les vies "legals" i per "aprofitar" l'actual correlació de forces al Congrés per cercar la "distensió", i el màxim representant del Govern que ha reiterat la seva voluntat de seguir amb el procés sobiranista.
Tots dos mandataris s'ha reunit aquest dimecres a Vitòria-Gasteiz, en una trobada en la qual Torra ha convidat Urkullu a visitar els polítics catalans "exiliats" i presos per la seva presumpta implicació en delictes relacionats amb el procés sobiranista de Catalunya.
A la reunió, la primera entre tots dos responsables institucionals, s'han abordat qüestions com el debat sobre l'estructura territorial de l'Estat espanyol, la repercussió de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que va mantenir en suspens l'autonomia de Catalunya durant diversos mesos, o la possibilitat d'aprofitar les actuals majories al Congrés, que van propiciar la sortida del PP del Govern central, per cercar una solució a la crisi generada arran del procés independentista de Catalunya.
A la roda de premsa posterior a la trobada, que ha durat una mica més d'una hora, tots dos presidents autonòmics han constatat les seves diferències respecte a la forma d'afrontar aquestes qüestions.
El lehendakari ha reiterat la seva coneguda aposta per afrontar la reforma de l'estatus polític d'Euskadi a partir de vies "legals i pactades". En el cas de Catalunya, ha convidat Torra a aprofitar l'actual correlació de forces al Congrés dels Diputats per tractar d'avançar en un procés de "distensió i diàleg institucional" entre els governs central i català.
El president de la Generalitat ha assumit que, encara que puguin compartir l'"objectiu" de decidir per si mateixos el seu futur polític, els "ritmes" de la societat basca i la catalana "no són exactament els mateixos". En aquest sentit, ha assegurat que "el ritme cap a la llibertat del poble català i el basc és possible que no sigui exactament el mateix, però ambdues nacions" tenen "aquest objectiu final".
A més, i malgrat que s'ha mostrat partidari del diàleg, ha reafirmat la seva voluntat de seguir endavant amb el procés cap a la independència, perquè la "resposta" del Govern del PSOE davant la situació de Catalunya està sent, al seu judici, la mateixa que l'oferta per l'anterior Executiu del PP.
Urkullu, que ha rebutjat que hi hagi cap "problema" entre ell i Torra, ha recordat que la relació entre els governs basc i català s'ha mantingut "al llarg de la història".
"PLURINACIONALITAT"
El lehendakari ha explicat que a la trobada s'ha recordat la 'Declaració de Barcelona', signada el 1998 pel PNB, CiU i BNG, en la qual es plantejava la necessitat d'articular un Estat espanyol "plurinacional" i de reconèixer les diferents "realitats nacionals" que hi existeixen. Urkullu ha assenyalat que, vint anys després de la signatura d'aquest document, el seu contingut segueix "vigent" i "segueix sent imprescindible afrontar aquesta via".
El màxim responsable del Govern Basc també ha al·ludit a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que ha mantingut suspesa l'autonomia de Catalunya durant diversos mesos. En opinió d'Urkullu, l'aplicació d'aquesta mesura és "molt greu" per a l'autogovern.
El lehendakari ha criticat que es mantingui a la presó provisional a dirigents polítics i socials per presumptes delictes relacionats amb el procés independentista. Urkullu ha expressat la seva "solidaritat" amb aquests representants institucionals i polítics, i ha denunciat que el fet que romanguin a la presó manca de tot "sentit humanitari ni polític", per la qual cosa ha reiterat la seva petició que siguin posats en llibertat. A més, s'ha mostrat disposat a visitar als polítics presos i a tornar a reunir-se amb Torra a Catalunya, si així l'hi sol·liciten.
'DIRECTIVA DE CLAREDAT'
Urkullu, que ha insistit en la seva proposta d'una 'directiva de claredat' que reguli el dret a decidir a Europa, ha traslladat al president de la Generalitat la importància de "aprofitar" l'actual relació de forces al Congrés --on les forces d'esquerres i nacionalistes són majoria-- per canalitzar un procés de "distensió" i de "diàleg institucional" entre els governs català i espanyol.
Després de reiterar les seves demandes per al compliment íntegre de l'Estatut d'Autonomia d'Euskadi i el seu compromís per reforçar l'autogovern basc, ha reiterat el seu compromís amb un exercici del dret a decidir "legal i pactat".
El lehendakari ha expressat el seu "respecte" als qui puguin realitzar altres plantejaments per aconseguir aquest objectiu, encara que, igual que va fer aquest passat divendres, ha advertit que el que genera "fractura social" no és reclamar més autogovern, sinó els "mètodes" que puguin emprar-se per dur a terme "determinades aspiracions que són absolutament legítimes".
Per la seva banda, Torra ha assegurat que comparteix amb el lehendakari "els mateixos desitjos de llibertat, que s'acabi la repressió, i d'avançar per poder decidir políticament la destinació dels nostres pobles". Respecte a la proposta del lehendakari per a una reformulació de l'Estat espanyol des d'una perspectiva "plurinacional", ha assenyalat que "el ritme del poble català i el basc cap a la llibertat no és exactament el mateix".
UNA "MINORIA"
Torra ha mostrat el seu "respecte" cap a les decisions que adopti "cada poble", encara que ha recordat que els catalans porten immersos en "un procés d'independència" des de fa diversos anys, que compta amb l'aval de la majoria absoluta del Parlament autonòmic.
D'aquesta manera, i en referència a la proposta de reformulació de l'estatut català que pugui plantejar el Govern central, ha destacat que els qui reclamen una modificació estatutària a Catalunya són "minoria", i que aquesta és una fase que "ja pertany al passat".
Torra ha advertit que mesures com el manteniment a la presó de polítics independentistes, els porten a reclamar "amb més força" el dret a l'autodeterminació. Enfront de les "amenaces" de la Justícia o d'una nova intervenció de l'autonomia catalana, ha demanat que es deixi marge per debatre "amb total tranquil·litat" si als catalans els "convé" continuar a l'Estat espanyol o convertir-se en un estat independent.
Malgrat les crides del lehendakari en aquest sentit, el president de la Generalitart ha qüestionat que l'actual situació política, després de la sortida del PP del Govern central propiciada per les formacions d'esquerres i nacionalistes, pugui oferir una major "distensió" entre les institucions catalanes i estatals.
REUNIÓ BILATERAL
En aquest sentit, i encara que s'ha mostrat disposat al diàleg, ha denunciat que l'única "resposta" que s'ha tingut en les últimes setmanes des de l'Estat espanyol ha estat "els 214 anys de presó" que se sol·liciten per als polítics i dirigents independentistes imputats pel procés sobiranista.
Ha afirmat que no sap "per què" Pedro Sánchez calebrarà un Consell de Ministres a Catalunya, i ha reiterat que la reunió que es pugui produir entre tots dos governs tingui un caràcter "bilateral, i serveixi per cercar "solucions polítiques a un problema polític".
El president de la Generalitat, que en el moment de la roda de premsa encara no tenia constància de l'atac amb pintura groga contra el domicili del jutge Pablo Llarena, perpetrat per una organització vinculada a la CUP, ha expressat la seva condemna a "qualsevol acte de violència".
