BILBAO 14 abr. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president del Govern, Mariano Rajoy, van mantenir aquest passat dimecres, 10 d'abril, a Madrid una reunió de caràcter discret, segons han confirmat a Europa Press fonts de l'Executiu basc, que han eludit informar sobre el contingut de la trobada.
La cita es va celebrar pocs dies després que el president del Govern d'Espanya es reunís, també de manera secreta, amb el president de la Generalitat catalana, Artur Mas.
En aquella trobada, el 30 d'abril, Mas i Rajoy van parlar sobre la crisi econòmica, les retallades, així com els problemes de liquiditat de la Generalitat, i altres temes com el dèficit o la proposta catalana de pacte fiscal.
La relació que mantenen Rajoy i Urkullu és més cordial que la de Mas i el president del Govern, ja que va començar a forjar-se abans que Urkullu accedís a Ajuria Enea i, fins i tot, que Rajoy guanyés les últimes eleccions generals.
L'última trobada oficial entre ells es va produir el 30 de gener passat, al Palau de la Moncloa, en el que va suposar la primera entrevista entre tots dos com a màxims representants del Govern espanyol i basc, ja que l'any anterior, quan havien tingut una reunió amb Rajoy ja a la presidència, Urkullu encara no era lehendakari.
En la trobada mantinguda aquest passat mes de gener, els dos mandataris van tractar la situació econòmica i possibles solucions per superar la crisi o la consolidació de la pau.
En aquesta ocasió, la cita amb Rajoy es produeix en ple procés negociador dels Pressupostos de la Comunitat autònoma basca, i a escassos dies que conclogui el termini de presentació d'esmenes.
QUOTA I DÈFICIT
Els dos Governs, a través dels seus responsables d'Economia i Hisenda, Ricardo Gatzagaetxebarria i Cristóbal Montoro, ja han abordat, a una reunió que es va desenvolupar el febrer, diversos assumptes d'interès comú.
Entre ells, han destacat l'actualització del Concert econòmic i la possibilitat de "saldar la diferències que existeixen d'anys anteriors en les liquidacions de les Quotes anuals, a pagar per la Comunitat Autònoma i pel Govern basc a l'Estat, a més d'una hipotètica relaxació de l'objectiu de dèficit.
