VITÒRIA, 10 abr. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari, Iñigo Urkullu, i el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, han coincidit aquest dimarts que la decisió de la justícia alemanya de rebutjar l'extradició a Espanya de l'expresident de Catalunya, Carles Puigdemont, per un presumpte delicte de rebel·lió, evidencia la necessitat de cercar una solució "política" i basada en el "diàleg" a la situació creada amb el procés sobiranista català.
Urkullu i Bourgeois, que s'han reunit aquest dimarts a Vitòria amb l'objectiu de reforçar les línies de col·laboració entre Euskadi i Flandes --una de les tres regions que conformen Bèlgica--, s'han referit a la situació de Catalunya i a les conseqüències judicials que el procés sobiranista està tenint per als principals dirigents d'aquesta comunitat autònoma.
El president del Govern Basc ha afirmat que la decisió de l'Audiència territorial de Schweslig-Holstein de rebutjar l'extradició de Puigdemont a Espanya per un delicte de rebel·lió "ratifica els dubtes" que ja existien respecte a la imputació d'aquest delicte a l'expresident de la Generalitat.
Iñigo Urkullu ha destacat que, segons la interpretació del jutge federal d'Alemanya que s'ha pronunciat sobre la petició d'extradició de Puigdemont, en el cas de les mobilitzacions sobiranistes de Catalunya "no es va produir la situació de violència" que es requereix en la legislació per realitzar una imputació per un delicte de rebel·lió.
Segons el parer del lehendakari, la resolució de la justícia alemanya evidència que és necessari abordar la qüestió catalana des de les vies "polítiques", i d'evitar que "una nació sense estat", com Catalunya, segueixi sent "gestionada per la via jurídica o penal", i a través de fórmules d'"excepcionalitat" com l'article 155 de la Constitució.
IMPORTÀNCIA "CABDAL"
Urkullu ha destacat que la nova sessió d'investidura que se celebrarà divendres al Parlament català, en la qual es tractarà de designar a Jordi Sànchez com a president, tindrà una importància "cabdal", per la qual cosa ha subratllat que "caldria garantir el desenvolupament" d'aquest debat parlamentari.
Igual que ve fent en els últims mesos, s'ha mostrat partidari que a Catalunya es formi un govern "estable", que "recuperi la capacitat de gestionar l'autogovern". A més, considera que és possible que les formacions catalanes aconsegueixi un acord "sòlid i estable" que eviti que s'hagin de celebrar unes noves eleccions, atès que això és una cosa que "ningú desitja a Catalunya".
PGE
Respecte a la possibilitat que la recuperació de l'autonomia de Catalunya pugui facilitar un acord entre el PNB i el PP entorn dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), ha recordat que aquesta és una qüestió que correspon als partits polítics.
En tot cas, ha assenyalat que, si el que es planteja és que està en joc "l'estabilitat de l'Estat espanyol", existeixen "altres partits" que poden implicar-se en la consecució d'aquest objectiu. Sobre la possibilitat que el PP pugui negar-se a donar suport als comptes bascos com a "venjança" a un eventual rebuig del PNB als PGE, ha afirmat que caldrà veure quina posició adopten tots els grups del Parlament autonòmic davant els Pressupostos del seu Govern per 2019.
Bourgeois, per la seva banda, ha assegurat que coincideix "en línies generals" amb les reflexions del lehendakari entorn de la situació de Catalunya.
SOLUCIÓ "POLÍTICA"
Igual que Urkullu, ha considerat que la solució a la situació derivada del procés sobiranista català ha de basar-se en el "diàleg" i en la "política", atès que els tribunals de justícia "no són la via" adequada per resoldre aquest tipus de qüestions.
El ministre-president de Flandes ha mostrat el seu desig que a Catalunya es conformi un Executiu "estable" i ha mostrat la seva confiança en la independència de la justícia i en la separació de poders que existeix als països de la UE, inclosa Espanya.
Respecte a la petició d'extradició de Carles Puigdemont, ha recordat que als països de la UE existeixen "diferències" en els delictes recollits en els respectius codis penals.
A més, ha recordat que el delicte de rebel·lió no està contemplat en determinats estats, per la qual cosa el cas de l'expresident i d'altres dirigents catalans "pot acabar" en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
