BILBAO, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari, Íñigo Urkullu, creu que, "tard o d'hora", la UE ha d'impulsar "una Directiva de Claredat", per oferir "una via clara, legal i democràtica" als pobles que es troben dins dels estats i que volen "decidir sobre el seu estatus de sobirania".
A més, aspira al fet que "Euskadi pugui ser reconeguda com a realitat nacional en el marc d'Europa", i ha apostat pels models que defensen Quebec i el País Basc, basats en "el diàleg, la democràcia, la legalitat i la bilateralitat".
En la tercera jornada del seu viatge oficial a Quebec, el lehendakari ha visitat la Universitat de Laval, la primera universitat francòfona d'Amèrica, situada a la Ciutat de Quebec, on ha mantingut una trobada amb la rectora, Sophie d'Amours, i ha participat en una taula rodona amb el professorat de la universitat.
En ella, s'ha preguntat quina ha de ser "la resposta d'un Estat democràtic quan, en el seu si, un poble ha expressat de forma reiterada i majoritària una voluntat de decidir sobre el seu estatus de sobirania, cosoberania i independència".
En aquest sentit, ha afirmat que Europa ha d'oferir "una resposta constructiva envers aquesta qüestió, ha d'oferir una via clara, legal i democràtica que doni resposta a aquesta qüestió de naturalesa política": "La democràcia consisteix que totes les idees poden ser defensades i també eventualment materialitzades si una majoria les recolza", ha apuntat.
"REALITATS NACIONALS A ESPANYA"
Davant la comunitat acadèmica de Laval, Urkullu ha manifestat que "Espanya té pendent trobar un millor encaix per les seves diverses realitats nacionals", i ha defensat 'la via basca', basada en "el diàleg, acord, negociació i ratificació".
També ha advocat per "un referèndum legal i pactat amb garanties".
Així mateix, ha assegurat que "el model Quebec-Canadà és una experiència de referència útil" perquè "permet desbloquejar una realitat de sobiranies compartides mitjançant l'assumpció del compromís de bilateralitat".
Al seu judici, aquest és "un model de gestió avançada de controvèrsies constitucionals, de convivència i de sobirania, mitjançant els procediments de la democràcia i el dret, les lleis, la negociació i la consulta a la població".
"És un exemple de viabilitat perquè processos polítics complexos es puguin reconduir mitjançant procediments democràtics i dialogats", ha indicat.
Després d'assenyalar que a Euskadi s'analitza "amb interès" la realitat quebequesa "des del primer dia", ha apuntat que els bascos seguiran treballant "per l'actualització de l'autogovern en el marc d'un acord obert, participat entre les diferents forces polítiques basques, pactat amb l'Estat, ratificat per la societat i respectat".
"DIRECTIVA SOBRE CLAREDAT"
El lehendakari ha assegurat que la seva aspiració és que Euskadi "pugui ser reconeguda com a realitat nacional en el marc d'Europa", i s'ha mostrat convençut que, "més tard o més d'hora", la Unió Europea haurà de plantejar una "Directiva sobre Claredat", que podrà prendre com a referència el model que defensen tant Euskadi com Quebec, i que es basen "en quatre principis: diàleg, democràcia, legalitat i bilateralitat".
Iñigo Urkullu s'ha mostrat, a més, "il·lusionat" davant "el nou temps" que es viu en la Comunitat Autònoma Basca després d'haver patit durant dècades "el llast del terrorisme", i ha expressat "el ferm compromís" del seu Govern "per assentar una nova convivència, entesa com conviure és viure", en al·lusió a l'expressió 'vivre ensemble'.
Durant la seva intervenció, Urkullu ha afirmat que Euskadi i Quebec comparteixen "moltes similituds" i, com a exemple, ha posat "els models de gobernança i el rigor en la gestió pública, la prioritat social, l'orientació de la política econòmica o el compromís amb el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic" dels respectius Governs.
REFUGIATS
A més, ha elogiat l'experiència del Canadà i el Quebec en l'acolliment i integració de persones refugiades i, com a exemple de referència mundial, ha esmentat el seu "model de patrocini comunitari", que permet a la societat "involucrar-se directament i autoorganizarse en l'acolliment d'aquestes persones".
Segons ha explicat el lehendakari, l'acolliment i integració de les persones refugiades "és un compromís assumit per la societat basca i les seves institucions que compta amb un altíssim grau de consens".
En aquest sentit, ha mostrat el seu interès en què la Secretaria de Drets Humans, Convivència i Cooperació de l'Executiu Basc estableixi contactes amb les institucions de Quebec per conèixer i estudiar experiències concretes desenvolupades en aquest àmbit.
INDÚSTRIA 4.0
Finalment, durant la reunió mantinguda amb la rectora de la Universitat de Laval s'ha acordat aprofundir en la col·laboració entorn la indústria 4.0, contactant al grup especialitzat de la universitat amb el Grup de Pilotatge que lidera l'estratègia basque industry 4.0.
La Rectora ha assenyalat que la Universitat compta amb un centre d'investigació lligat a processos industrials i amb àmplia experiència en impressió 3D, matèria que, en opinió del Govern basc, pot resultar d'interès també per als centres tecnològics i d'investigació d'Euskadi, per la qual cosa han acordat obrir una via de col·laboració.
