Creu precís habilitar un procediment que permeti la permanència a la UE de nous Estats que sorgeixin d'entre els actuals membres
BILBAO, 8 des. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat a la Unió Europea a implementar una "directiva de claredat" que proporcioni a les nacions sense Estat que, "com Euskadi, formen part del projecte europeu, una via legal per poder consultar a la ciutadania amb garanties i obrir una via de negociació sobre el seu futur".
Per això, Urkullu considera precís "habilitar un procediment comunitari ad-hoc, que possibiliti la permanència a la Unió Europea dels Estats que sorgeixin com a conseqüència d'un procés capaç de combinar el principi democràtic i el principi de legalitat".
Segons ha informat el PNB en un comunicat, el lehendakari ha participat aquest matí en el Consell que el Partit Demòcrata Europeu (PDE) celebra des d'aquest passat dijous i fins al dissabte a Roma.
Urkullu integra una delegació d'EAJ-PNB conformada, a més, pel president de l'Euskadi Buru Batzar, Andoni Ortuzar, que també ha fet ús de la paraula en la seva condició de vicepresident del PDE; el burukide responsable de l'Àrea d'Organització, Joseba Aurrekoetxea; el burukide responsable de l'Àrea de Relacions Internacionals, Mikel Burzako; i el responsable de la Comissió d'Exteriors de la formació jeltzale, José Mari Etxebarria.
AUTORITATS EUROPEES
El cap de l'Executiu basc ha intervingut davant nombroses autoritats de 15 Estats europeus, inclòs el primer ministre italià, Paolo Gentiloni. Al matí, el lehendakari ha mantingut una trobada amb el president de Canàries, Fernando Clavijo, i emprendrà el viatge de retorn a Euskadi a primera hora de la tarda.
Urkullu ha aprofitat la segona de les tres qüestions que el Consell proposava a les autoritats presents, 'Processos de separació de la UE i temptatives de secessió: van augmentaran o disminuiran?', per llançar la seva proposta de 'directiva de claredat' i per reivindicar "més protagonisme polític i decisori" per les Nacions sense Estat de la UE.
En aquest sentit, ha manifestat que, davant de situacions com el 'Brexit', que porta a un Estat membre a "abandonar el projecte de la Unió Europea", resulta "paradoxal" l'actitud de les més altes autoritats comunitàries davant les reivindicacions de nacions sense Estat que, "com Euskadi, formen part del projecte europeu i han expressat, amb absoluta nitidesa, la seva vocació europeista, una vocació orientada a participar en un projecte d'Unió Europea, no d'Unitat d'Estats Europeus".
"L'actitud de la Unió Europea ha de ser propositiva, no reactiva. Davant les propostes democràtiques que en el si dels Estats puguin plantejar les diferents realitats nacionals encaminades a decidir el seu propi futur, es poden plantejar dues alternatives: la via del diàleg, la negociació i l'acord; o bé la via de la prohibició, l'amenaça i la deslegitimació", ha indicat.
"REALITAT INNEGABLE"
Urkullu ha advocat per que l'actitud de les institucions europees davant aquestes situacions sigui la d'"acceptar una realitat innegable, anticipar solucions polítiques i oferir una via d'expressió a aquestes demandes legítimes".
"La clau de la construcció d'un projecte comú és que el protagonisme polític i decisori es comparteixi amb les nacions sense Estat que formem part, conformem i som Europa", ha agregat.
Segons ha explicat, la seva proposta és una 'directiva de claredat' que permeti habilitar una via legal perquè les comunitats polítiques puguin consultar a la ciutadania "amb garanties" i obrir una via de negociació sobre el seu futur.
"Cal habilitar un procediment comunitari ad-hoc que possibiliti la permanència a la Unió Europea dels Estats que sorgeixin com a conseqüència d'un procés capaç de combinar el principi democràtic i el principi de legalitat", ha reclamat.
A l'apartat que abordava la desafecció de la ciutadania cap a les institucions europees, el lehendakari ha lamentat que la Unió Europea hagi "convertit l'ortodòxia pressupostària i els equilibris macroeconòmics en la seva prioritat, allunyant-se de l'ideal d'un projecte orientat a millorar el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania".
Per això, ha advocat per "tornar a col·locar les persones al centre del projecte europeu".
"Aquest canvi d'orientació necessita un punt d'inflexió i aquest pot venir donat pel desplegament del pilar dels drets socials i l'atenció a les necessitats de la joventut, més en concret el projecte de garantia juvenil", ha detallat.
DESAFECCIÓ A LA UE
El mandatari basc ha proposat el 'Desenvolupament Humà Sostenible', això és, "avançar en la competitivitat al servei del benestar social". Per combatre la desafecció, també ha instat la UE a deixar de "tancar-se sobre si mateixa" per "donar cabuda, protagonisme i vies d'expressió a la pluralitat de realitats nacionals que la conformen".
"Plantejo aquesta qüestió des de la realitat del País Basc, una nació sense Estat que ha participat des de l'origen en el procés d'integració europea, per vocació i amb convicció plena. El nostre plantejament es troba en el que va ser el germen de la Comunitat Europea entesa com una Federació de Nacions. El propi Tractat de Maastricht planteja aquesta visió d'una unió cada vegada més estreta entre els pobles d'Europa", ha relatat.
En la part final de la seva intervenció, Urkullu ha proposat que l'Agenda Europea 2018 incorpori la tasca d'"assumir la realitat de les nacions sense Estat que la integren".
Malgrat que Juncker ha declarat que no vol una Europa amb 90 Estats, el lehendakari ha afirmat que "ha d'assumir l'existència de 90 realitats nacionals sense estructura d'Estat i anticipar vies d'expressió respectuosos amb el principi democràtic i el principi de legalitat".
"Subsidiaritat, gobernança multinivell, corresponsabilitat i sobirania compartida són conceptes que demanden propostes acordades i orientades a afavorir la integració europea", ha asseverat.
NACIONS SENSE ESTAT
"Les Nacions sense Estat no som un problema que Europa ha d'ignorar. Som una realitat que cal assumir. Tenim dret a tenir una via de representació real i diferenciada en el projecte de construcció europeu. No som un problema, som part de la solució", ha afirmat el lehendakari, qui també considera "prioritari" el pilar dels drets socials.
Finalment, ha destacat la importància d'avançar en l'Agenda social europea, recuperant els valors fundacionals i situant la persona en "el centre del nostre projecte comú".
"Compartim una visió humanista i ens correspon prioritzar els sistemes de protecció social, l'accés de la joventut i les persones parades de llarga durada a l'ocupació, així com la garantia d'igualtat entre dones i homes. Recuperar el compromís d'Europa amb la persona és una prioritat a l'Agenda Europea 2018", ha conclòs.
