BILBAO, 1 abr. (EUROPA PRESS) -
El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha assegurat aquest diumenge que el desafiament del PNB és "la llibertat de la nació basca" i ha demanat a la Unió Europea que possibiliti referèndums "legals i pactats". A més, ha instat a recuperar un Govern de la Generalitat "estable i sòlid, que "fulmini" el 155 i "recuperi l'autogovern", així com "un president" amb el qual "col·laborar".
Urkullu ha obert l'acte de celebració de l'Aberri Eguna, que la formació jeltzale ha desenvolupat a la Plaça Nova de Bilbao, i que ha comptat, aquest any, amb la presència de l'alcaldessa de Calella i responsable de Relacions Institucionals del PDeCAT, Montserrat Candini, i el diputat i portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol. "Benvinguts", ha dit, en iniciar la seva intervenció.
El lehendakari ha assegurat als presents que Euskadi és "un projecte inacabat" i "Europa també", i ha afegit que Euskadi, igual que la UE, "estan en construcció", per la qual cosa creu que han d'"avançar juntes en un projecte sòlid i de futur". "El Poble Basc és part d'Europa abans de l'arribada dels Estats. Ser basc és ser europeu i volem una Europa més forta", ha defensat.
Urkullu ha enumerat els requisits que, en la seva opinió, han de regir la Unió, entre ells el de ser "una Europa social que canviï el paradigma de l'austeritat, doni respostes a la integració laboral de la joventut" o a les necessitats de les persones pensionistes. "Sí anem a exigir que les pensions es revaloricen amb l'IPC, sí anem a exigir la transferència de la gestió del règim econòmic de la Seguretat social", ha dit.
També ha reclamat una Europa competitiva que permeti una política industrial europea "en la línia del model basc de competitivitat", una UE amb "major pressupost" i "més compromís per eliminar els paradisos fiscals i el frau fiscal", a més de "oberta i solidària" i "sostenible".
A més, ha reclamat una Europa política "que incorpori les regions constitucionals amb competències legislatives, i les que representen realitats nacionals sense Estat, com Euskadi". En aquest sentit, ha tornat a reclamar una "directiva de claredat" que ofereixi "una llera de solució perquè, les comunitats polítiques que expressin la seva voluntat de decidir el seu Estatus de futur, puguin consultar a la seva ciutadania en un referèndum legal i pactat".
El lehendakari ha reivindicat "legalitat oberta a processos de revisió" amb "legitimitat social" i s'ha preguntat "on està el problema".
"La 'Directiva de Claredat' és una proposta per donar solució a un problema de naturalesa política. Un problema que no es pot abordar des de l'estret marge de l'acció judicial i penal, com pretén Espanya en relació a Catalunya", ha assenyalat.
CATALUNYA
Urkullu s'ha referit a la situació a Catalunya, per la qual ha demanat "que es reconegui un problema no resolt políticament". "Que es reconegui a l''altre', dins i fora. Que es valorin les conseqüències de totes les decisions. Vull solucions pactades i no imposades", ha assenyalat.
El mandatari basc ha defensat el principi de "responsabilitat", que "doni preferència al pacte i eviti qualsevol fractura social, institucional o política", i al de "realitat", que reconegui "l'existència d'un conflicte entre voluntats socials majoritàries que s'expressen de manera diferenciada", abans d'advertir que "ens trobem davant un conflicte polític que demanda diàleg, negociació i acord".
"Vull que es recuperi el Govern de la Generalitat. Un Govern estable i sòlid que fulmini el 155 i recuperi l'Autogovern. Un president amb qui col·laborar", ha precisat.
Urkullu ha assegurat que el PNB té "un passat de defensa dels nostres drets, sobirania i autogovern" i existeix "un camí per recórrer per seguir construint nació a Europa i ser més Estat".
Per al lehendakari, "la clau" de la construcció comunitària és "que el protagonisme polític i decisori es comparteixi amb els pobles i nacions que integren Europa", la qual cosa suposa una "visió constructiva i pactada per a la redistribució de sobirania". "Som Europa, participem a Europa. Hi ha qui ens critica, i la meva pregunta és: on estan les seves alternatives?", ha preguntat.
El president de l'Executiu basc ha al·ludit al "canvi de tendència" aconseguit per un Govern basc que "no es va a acomodar", i que ha estat fruit d'"un resultat compartit" que fa del model de desenvolupament sostenible d'Euskadi "un exemple a Europa".
Davant l'actual "temps de malestar difús i intens en el qual predomina la pèrdua de confiança en la política i les institucions", ha proposat mirar el passat amb perspectiva" i valorar "la capacitat de generar progrés aquestes últimes dècades".
Urkullu ha conclòs la seva intervenció recordant que Euskadi forma part d'un poble "que treballa per millorar el seu benestar" i "confia en el seu autogovern i vol ampliar-ho". "Un poble que mira a Europa i treballa perquè es respecti i reconegui la nació basca, que volen construir més societat, més comunitat, més nació, més Estat basc real. Això és llibertat", ha conclòs.
