PALMA DE MALLORCA/VALÈNCIA 24 set. (EUROPA PRESS) -
La Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) no imputarà a l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i a l'alcaldessa de València, Rita Barberá, al 'cas Nóos' perquè considera que en la seva actuació no hi ha indicis de delicte. Així, ha acordat tornar el cas al jutjat de Palma.
El mes de maig passat el jutge de Palma, José Castro, va elevar al TSJCV la seva exposició raonada amb indicis delictius sobre Camps i Barberá en relació amb la seva participació en les negociacions prèvies a la firma del conveni dels València Summit, pels que l'Institut Nóos, que va estar presidit pel Duc de Palma, Iñaki Urdangarin, va percebre al voltant de tres milions d'euros públics.
S'ha de recordar que el passat 2 de setembre, la Fiscalia Anticorrupció va posar de manifest, a l'escrit que va presentar per demanar la imputació de Camps i Barberá, que el TSJCV hauria d'assumir íntegrament el cas Nóos en el cas que finalment vegi indicis incriminatoris contra tots dos aforats i consideri que efectivament han de ser encausats.
Així, la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar la imputació de l'expresident de la Generalitat Valenciana i de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, en el marc del cas Nóos, arran de la seva intervenció en les negociacions dirigides a contractar a l'Institut Nóos per l'organització de l'esdeveniment de València Summit.
Més en concret, el Ministeri Públic atribueix a Camps i Barberá la presumpta comissió de delictes de malversació continuada, prevaricació, frau a l'Administració i falsedat en document oficial, en la línia de l'exposició raonada, de 70 pàgines d'extensió, que va elevar el jutge instructor del cas Nóos a la màxima instància judicial de València per demanar que assumís la instrucció d'aquestes indagacions.
En un escrit de 135 pàgines, la Fiscalia subratlla com Camps i Barberá, "donada la seva ascendència institucional a l'estructura jeràrquica", van transmetre als seus subordinats les ordres presumptament delictives de beneficiar a l'Institut Nóos. El mateix jutge instructor de la causa, José Castro, postula com la contractació de Nóos amb vista a impulsar el València Summit responia "només al desig" de tots dos de "doblegar-se a les exigències del Senyor Iñaki Urdangarin en atenció al seu parentesc amb la Casa de S.M. El Rei".
La Fiscalia apunta a una reunió al palau De la zarzuela entre Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres, Camps i Barberá, l'any 2004, on es va negociar l'organització del futur València Summit.
Un esdeveniment que, segons un escrit presentat per Torres davant del jutge, es va desenvolupar el 29 de gener del 2004, gairebé nou mesos abans que fos signat el conveni per la celebració del València Summit -el 8 de setembre d'aquest any-, per cadascuna de les tres edicions Nóos va percebre 1,044 milions 'd'euros públics', tot i que els investigadors estimen uns 300.000 del cost real de cadascuna d'elles.
Després d'això, segons l'acusació, ni la Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA) ni la Fundació Valenciana de Turisme Convention Bureau (FVTCB), signants del conveni per a la celebració de l'esdeveniment, van obrir cap procediment de contractació ni van investigar ni van documentar l'experiència i solvència de Nóos. A més, l'elecció de la fórmula del conveni permetia adjudicar directament el projecte a l'entitat, "obviant deliberadament l'incompliment dels principis de publicitat i concurrència legalment exigibles".
Alhora, l'escrit al·ludeix a la presumpta intervenció de Camps a les negociacions d'uns Jocs Europeus que mai van tenir lloc però pels quals Nóos va percebre 382.000 euros del govern valencià.
En aquest sentit, l'acusació recorda que Urdangarin i Torres es van presentar a la Generalitat Valenciana i van mantenir una reunió amb Camps per exposar-li el projecte i proposar la seva aprovació, sol·licitant-li finançament públic per desenvolupar el mateix. Després d'això, el llavors president va veure bo l'esdeveniment i va decidir que fos Nóos el que liderés el seu desenvolupament. El preu va ser fixat de manera unilateral, si bé va ser aprovat per Camps sense anàlisi previ del cost del mateix.
"SENSE EL BENEPLÀCIT DE CAMPS, NO ES COMPRÈN AQUESTA SUBMISSIÓ"
El mateix magistrat incidia que l'aprovació del conveni per part de la Generalitat no va estar precedit de cap estudi econòmic ni de mercat, asseverant que "sense el beneplàcit del president, el Senyor Francisco Camps, no es comprèn aquesta submissió del govern valencià a les exigències" del marit de la Infanta Cristina. "L'objectiu del conveni mai va arribar a complir-se però les arques de la Comunitat Valenciana es van veure reduïdes a la suma de 382.203 euros", va dir.
El magistrat destacava en aquesta línia la "sorprenent celeritat" amb la qual va ser tramitat aquest expedient en la mesura que "tres dies consecutius, nadalencs a més a més (al final del 2005), el que no és un impediment jurídic però sí una no molt habitual pràctica", van bastar perquè en diferents àmbits administratius "perfectament sincronitzats entre ells es pogués informar, concertar i aprovar" el conveni de col·laboració per a l'organització dels JJEE.
Un conveni rubricat per un import de sis milions d'euros que, "al modest entendre" del jutge, és "difícilment conciliable amb la serenitat i profunditat amb la qual s'han d'abordar qüestions de tal importància". Castro posava èmfasi en el fet que a la dotació econòmica de la Generalitat se la nomenés "subvenció" com "una manera de burlar les ineludibles previsions de les normes sobre contractacions de les Administracions Públiques, que s'inspiren en els principis d'igualtat i publicitat".
Aspectes dels quals "deliberadament es va prescindir per contractar arbitràriament a qui estava darrere de l'Institut Nóos, el Senyor Iñaki Urdangarin, per tal que desplegués tota la seva àrea d'influències tant per la seva condició de vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol com pel que fa al seu parentesc amb la Casa Real, intencionadament utilitzat per vèncer qualsevol resistència".
