PALMA DE MALLORCA, 9 set. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Provincial de les Balears haurà de decidir per segona vegada si arxiva la imputació de la Infanta Cristina en el marc del cas Nóos, després que l'abril del 2013 deixés sense efecte el seu encausament pels mateixos delictes que hauria incorregut el seu marit, Iñaki Urdangarin, al capdavant de l'Institut Nóos.
El tribunal, tot i això, ha obert la via perquè la Duquessa de Palma fos investigada per frau fiscal i blanqueig de capitals.
La decisió anirà novament a càrrec de la Secció Segona i es produirà en pròximes setmanes; els magistrats de la Sala determinaran d'aquesta manera si la Infanta i altres 12 imputats han de seure en el banc dels acusats.
Va ser precisament fa gairebé tres anys quan el nom de la Infanta va aparèixer en el focus de les investigacions, gairebé des del moment en què, al final del 2011, la Fiscalia Anticorrupció apuntés Aizoon --mercantil de la qual la Duquessa és copropietària juntament amb Urdangarin-- com una de les empreses 'pantalla' que integraven l'entramat societari dirigit a desviar els fons obtinguts per part de Nóos de les Administracions públiques.
El fet que la germana del Rei figurés com a vocal en el Consell d'Administració de l'Institut i com a sòcia al 50% d'Aizoon, va començar a suscitar les sospites dels investigadors en relació a fins a quin punt la Duquessa era coneixedora de les activitats suposadament irregulars desplegades per Urdangarin i pel seu exsoci Diego Torres.
Més en concret, la vinculació de la Infanta en relació amb unes compres de caràcter particular carregades a Aizoon i a una carta de pagament que reflectia un préstec de 400.000 euros que la Infanta i el seu marit van fer a favor de Torres com a ajuda en la compra d'un habitatge a Sant Cugat del Vallés, van portar al sindicat Manos Limpias, el 15 de febrer del 2012, a sol·licitar per primera vegada la imputació de la Duquessa.
L'acusació popular considerava, d'acord amb les dades reunides fins aleshores, que la Infanta va poder ser beneficiària directa de l'increment patrimonial suposadament fraudulent del seu marit arran dels ingressos obtinguts de les Balears i el País Valencià --uns 5,9 milions d'euros-- i, per tant, encobridora, còmplice o cooperadora necessària de l'actuació irregular del Duc, qui ja havia estat imputat mes i mig abans per delictes de falsedat documental, prevaricació, frau a l'administració i malversació de cabals públics.
Tot i això, el 5 de març el jutge José Castro va rebutjar imputar-la, al·legant, de la mateixa manera que havia argumentat la Fiscalia, que fins aleshores no havia aparegut cap prova contra ella que la vinculés amb les activitats de Nóos o que les conegués.
El sindicat va recórrer la decisió davant l'Audiència, que va confirmar la resolució del magistrat.
Això no va impedir que els interrogatoris per part de Castro continuessin el seu curs amb l'objectiu d'aprofundir en la gestió de la societat dels Ducs i, entre aquests, els de diversos testimonis que van assegurar que Urdangarin els va oferir, en presència de la seva dona, ser contractats per l'empresa "dels senyors" malgrat fer en realitat tasques domèstiques en el domicili particular del matrimoni.
De fet, en un informe lliurat al Jutjat d'Instrucció número 3 el gener del 2013, l'Agència Tributària acusava Urdangarin d'haver interposat Aizoon per facturar serveis de caràcter personalíssim que no tenien res a veure amb l'activitat de la immobiliària, tot això amb l'objectiu de reduir la seva pròpia tributació en la declaració de l'IRPF i beneficiar-se al seu torn d'un tipus inferior a l'impost de societats.
Segons Hisenda, durant el 2007 i el 2008 el Duc hauria defraudat al fisc fins a un total de 337.138 euros en utilitzar Aizoon com a 'pantalla'.
TORRES APUNTA LA INFANTA
El nom de la Infanta va ressorgir amb força el 16 de febrer d'aquest any, quan Torres, citat novament pel magistrat en qualitat d'imputat, va assegurar en la seva declaració que la Casa Reial supervisava i estava al corrent de les activitats desplegades per Nóos, i més en concret la Duquessa i el secretari personal de les Infantes, Carlos García Revenga, també encausat.
L'acotació així de les indagacions a l'actuació de la infanta Cristina i l'entrega paral·lela de nous correus per part de Torres en els quals Urdangarin consultava amb la seva dona les diverses gestions que tenia intenció de fer al capdavant de l'Institut Nóos, derivarien finalment en la imputació de la Infanta, el 3 d'abril del 2013, a través d'una sentència de 18 pàgines en la qual el jutge Castro veia la infanta Cristina cooperadora necessària en els delictes que el seu marit presumptament hauria comès al capdavant de l'Institut Nóos.
D'aquesta manera, sostenia que sense la presència de la filla del rei Joan Carles a l'entitat, i sense "l'aparent i consensuat reforç de la Casa Reial", el Duc i el seu exsoci no haurien pogut obtenir els fons de les Administracions públiques que suposadament van desviar.
Tot i això, l'oposició de la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocacia de l'Estat i dels propis Ducs de Palma van portar a l'Audiència a haver de pronunciar-se sobre els recursos interposats per tots ells contra la decisió de Castro.
El tribunal va deixar sense efecte la imputació de la Infanta, si bé va obrir la via perquè aquesta fos investigada per delicte fiscal i de blanqueig de capitals a través d'Aizoon, després d'haver defraudat presumptament al fisc i davant la possibilitat que hagués participat en el rentat dels fons que de manera il·lícita hauria percebut Aizoon.
INVESTIGACIÓ DE TOTS ELS COMPTES I IMMOBLES DE LA INFANTA
Va començar així una intensa investigació que, al llarg de vuit mesos, va comportar el rastreig de tots els comptes corrents de la Infanta, de tots els seus béns mobles i immobles, fons d'inversió, actius financers i dipòsits, tant a nivell nacional com internacional, amb la sol·licitud de nombrosos informes a l'Agència Tributària, al Grup de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional i a registres de la propietat.
Entre les dades llançades per Hisenda, es troben els 698.824 euros als quals va elevar l'import total que els Ducs van destinar des d'Aizoon a la reforma del palauet de Pedralbes i a unes altres despeses particulars.
Les indagacions van derivar en una segona imputació de la Infanta, qui va ser finalment interrogada el passat 8 de febrer.
Els arguments abocats per la Infanta, que es va refugiar en la confiança que tenia en el seu marit, no van convèncer tot i això el jutge Castro, qui, en la sentència per la qual va posar fi a la instrucció del 'cas Nóos', el passat 25 de juny, mantenia imputada la Duquessa en al·legar l'existència de "sobrats indicis" que la Infanta va intervenir "lucrant-se en el seu propi benefici i facilitant els mitjans perquè ho fes el seu marit", beneficiant-se a més dels fons "il·lícitament ingressats" per Aizoon procedents de les Balears i el País Valencià.
En la seva resolució, coneguda com a sentència de pas a procediment abreujat, el magistrat assenyalava de manera contundent com la Infanta va intervenir "activament" al "buidat de fons" d'Aizoon, i recalcava que ha de ser el tribunal que jutgi la causa qui valori si la Infanta va actuar de manera irregular "per veneració o amor" al seu marit.
