Qualifica de "fet natural i freqüent" que un pare ajudi la seva filla a finançar el seu habitatge
MADRID, 7 gen. (EUROPA PRESS) -
El jutge d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, afirma en la sentència en la qual aquest dimarts ha tornat a imputar la Infanta Cristina al 'cas Nóos' que "cap recel ha d'experimentar-se" en relació de la concessió d'un préstec d'1,2 milions d'euros per Sa Majestat el Rei a favor de la seva filla per a la compra del palauet ubicat al barri barceloní de Pedralbes.
Castro considera que això és així "pel fet natural i freqüent que un pare ajudi la seva filla al finançament de la compra del seu habitatge".
En el motiu en el qual es dedica a respondre a les qüestions plantejades per la Fiscalia --que es va oposar a la imputació juntament amb la resta de parts, llevat de Manos Limpias--, el jutge assenyala respecte a aquest préstec que "potser no sigui tan freqüent el seu elevat import, d'1,2 milions d'euros", però reconeix que això va en funció de les possibilitats econòmiques del prestamista i necessitats financeres de la prestatària.
En tot cas, no preveu el jutge que existeixi en aquest fet concret cap delicte que hipotèticament pogués haver-se comès disfressant deliberadament com préstec el que era una pura i simple donació perquè no tributés com a tal.
Les consideracions es fan en relació amb un correu de la causa, enviat el 15 de juny del 2004 pel marit de la Infanta, Iñaki Urdangarin a Marc Teijero donant-li instruccions perquè remetés un projecte economicofinancer per a la compra de l'habitatge en Elisenda Roca, al barri de Pedralbes de Barcelona.
En aquest projecte apareix com a disponible a favor de SAR 1.202.024,02 (200 milions de pessetes), suma que en els tres folis següents se situa sota l'epígraf 'Estalvi' i en unió de conceptes vinculats indistinta o conjuntament als cònjuges figura com 'Donació'.
RARESA D'UN PRÉSTEC DOCUMENTAT
L'instructor del 'cas Nóos', reconeix que potser "s'aparti més de la rutina" el fet que se sentís la necessitat de documentar aquest préstec mitjançant escriptura pública quan tal formalitat no és obligada i la lliura del numerari ja constava acreditada per transferències bancàries.
Li xoca que, per contra, no s'experimentés la necessitat de "dotar d'objectiva constatació la seva devolució a través del mateix curs de consolidades pràctiques bancàries", preveient-se només que tindrà lloc al Palau de la Zarzuela, "el que obligaria al trasllat personal i material d'importants sumes de diners en efectiu de la trajectòria dels quals hauria de quedar plausible empremta però que s'ignora".
Tot i això, coincideix Castro amb el fiscal del cas, Pedro Horrach, que suposat delicte fiscal que tals fets poguessin hipotèticament constituir estaria, en tot cas, prescrit.
