PALMA DE MALLORCA 10 maig (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha donat trasllat a les acusacions personades en la causa perquè, en un termini de cinc dies, facin les al·legacions que estimin oportunes sobre les línies d'investigació "insinuades" per l'Audiència Provincial de les Balears en relació amb el presumpte frau fiscal que hauria incorregut la Infanta Cristina.
Així consta en la providència que el magistrat ha dictat aquest divendres per sol·licitar a la Fiscalia Anticorrupció, Advocats de la Comunitat Autònoma i de l'Estat, els regidors del PSOE de València, el PP balear i el sindicat Manos Limpias que es pronunciïn sobre les indagacions a seguir i, una vegada ho facin, procedirà a resoldre sobre aquesta qüestió.
I és que el tribunal de la Secció Segona, en la sentència que va dictar dimarts passat per deixar sense efecte la imputació de la Infanta però deixant les portes obertes al seu possible encausament per presumptes delictes fiscals i blanqueig de capitals, apuntava que tant Iñaki Urdangarin com la seva dona s'haurien beneficiat, com a socis al 50% de la mercantil Aizoon, dels ingressos procedents de l'Institut Nóos així com dels diners suposadament defraudats a Hisenda a través de l'empresa de la qual tots dos eren copropietaris.
D'aquesta manera, la Sala deixava en suspens la imputació de la filla del rei Joan Carles en relació amb el suposat frau fiscal, ja que, segons recalcava, els diners que de manera presumptament irregular va percebre Aizoon des de Nóos no es van quedar en el compte de la primera entitat, sinó que es van destinar a despeses particulars del matrimoni, com la reforma del seu habitatge familiar, amb el seu possible "coneixement de l'origen il·lícit i delictiu" d'aquests fons.
La Sala incidia alhora que, si bé la Infanta podia desconèixer l'origen il·legal dels diners públics, pel que fa que "provenia d'un delicte de malversació o de frau", el que resulta "més dubtós" per als magistrats de la Secció Segona és que "desconegués que aquests ingressos podien suposar un delicte contra la Hisenda Pública" ja que Nóos, tot i que declarava al fisc, no pagava l'impost de societats per constar inscrita com societat sense ànim de lucre.
