Foto: EUROPA PRESS
PALMA DE MALLORCA, 4 Nov. (EUROPA PRESS)
El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, ha embargat la meitat indivisa del 'palauet' de Pedralbes, propietat al 50% de la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, després que el Duc de Palma no fes front en el seu moment a la fiança de responsabilitat civil que li va imposar el magistrat de manera conjunta i solidària amb el seu exsoci Diego Torres -per un import de 8,2 milions al qual després se li va descomptar l'IVA-.
El magistrat ha dictat aquest dilluns una sentència que embarga no només la meitat de l'immoble de Barcelona, sinó també part d'altres habitatges que es troben a nom de Urdangarin i que aquest ha ofert al Jutjat d'Instrucció número 3 amb l'objectiu de cobrir, al costat dels béns corresponents a Torres, la caució reclamada pel jutge, d'acord amb allò disposat a l'article 597 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim).
Tant Urdangarin com Torres van recórrer la sentència. En el cas del Duc, denunciava haver vist vulnerat el seu dret de defensa després de decretar-se la caució, a causa de la qual es veuria abocat a un "injust empobriment".
En la seva sentència de responsabilitat civil, al qual ha tingut accés Europa Press, el jutge Castro afirmava que Urdangarin i Torres no són "els únics criminalment responsables" en el marc d'aquestes indagacions, al retreure en aquest context el paper que van desenvolupar les Administracions públiques de les Balears i la Comunitat Valenciana i més en concret dels qui gestionaven els diners que va desviar.
En una resolució de 542 pàgines, el magistrat arribava a afirmar que es limitava a imposar la caució a Urdangarin i Torres "per exigència de congruència" amb les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i el sindicat Manos Limpias, perquè considera que "esdevé impossible imaginar una disposició de fons públics en què no intervingui d'una manera activa o passiva qui té encomanada la seva gestió".
De fet, el titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma asseverava que els responsables de les institucions balear i valenciana, de les quals l'Institut Nóos va percebre els diners suposadament defraudat, són "mereixedors de més intens retret ètic i jurídic en tant estarien trencant l'especial deure que sobre els mateixos pesa a fi de la correcta gestió dels fons públics que els han estat confiats".
